El repte de detectar a temps la fragilitat

Joaquima Sardà té 109 anys, viu a casa seva i es val per si mateixa. El seu cas, tot i que inusual per la seva longevitat, és un exemple del tsunami demogràfic que s’acosta en els pròxims anys, davant el qual serà clau com aconseguir retardar el moment de la dependència.

El repte de detectar a temps la fragilitat

BEATRIZ PÉREZ

5
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

El 1914, any en què va començar la Primera Guerra Mundial, va néixer Joaquima Sardà, al barri de Sant Andreu de Barcelona. No s’havia ni inventat la penicil·lina. Joaquima té ara 109 anys i els metges que la tracten estan convençuts que és una de les persones més longeves no només d’Espanya, sinó del món. El secret és que no hi ha secret: els geriatres creuen que "alguna cosa hi ha en la seva biologia" que la fa viure tant temps. L’inusual cas de la Joaquima posa sobre la taula el repte del "tsunami" de persones envellides que s’acosta en els pròxims anys

La dona és autònoma, camina, pot fer les seves necessitats per si mateixa, viu sola (tot i que dos nebots que resideixen al mateix edifici la cuiden) i pot mantenir una conversa senzilla, marcada, això sí, per la seva sordesa. Va treballar de carnissera, en una parada al Poblenou, i de modista. Va ser professora de tall i confecció. Ara li agrada fer ganxet i regar les plantes.

Està aquests dies ingressada a la Unitat de Geriàtrics Aguts que comparteixen els hospitals de Sant Pau i Dos de Maig, a l’Eixample, perquè se li va infectar una ferida a la cama. Els seus nebots li porten faves perquè s’entretingui pelant-les. Els metges que la tracten observen sorpresos el seu cas. L’esperança de vida de les dones a Espanya són els 86 anys. Quan Joaquima va néixer, i per això el seu cas és "excepcional", estava situada als 40 anys.

"Aquest hospital és en una de les zones més envellides de Catalunya, per la qual cosa tenim una especial sensibilitat per la gent fràgil", explica Jordi Mascaró, cap de la Unitat de Geriatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona). "Hi ha moltes persones com la Joaquima que són autònomes però a qui, si els passa qualsevol cosa, tot se’ls desmunta", afegeix. I aquí hi ha la clau: tractar a temps la fragilitat és clau per evitar caure en una fase de dependència. "De la fragilitat a la dependència es pot passar ràpidament", adverteix Mascaró.

Sense patologies ni pastilles

Pacients com la Joaquima, que ha arribat als 109 anys sense patologies de base i sense prendre pastilles, són una excepció. Però posen sobre la taula una realitat a què, segons els geriatres, la societat no està donant la importància que té: l’envelliment poblacional. "Cada vegada veurem més casos com els de la Joaquima, tot i que continuaran sent l’excepció", assenyala el doctor Mascaró. Per ell, és tot un "repte" per al sistema fer front al "tsunami" de persones envellides que vindrà.

Les xifres així ho demostren. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), es calcula que el 2030 una quarta part de les persones de Catalunya serà més gran de 65 anys. Aquesta xifra s’incrementarà fins a una tercera part l’any 2060, equivalent a 2,6 milions de persones, de les quals més de 700.000 tindran més de 85 anys.

Fomentar hàbits saludables

Segons aquestes previsions, el nombre de persones amb quatre problemes de salut crònics o més es doblarà d’aquí al 2035. Les persones amb multimorbiditat són els protagonistes del 75% de prescripcions farmacèutiques i de més de la meitat dels ingressos hospitalaris. Arribats a aquest punt, amb una "gran massa" de persones d’entre 70 i 85 anys que està envellint, geriatres com Mascaró fan una crida a evitar la "fragilitat", una "condició reversible" que, si no s’aborda, acaba derivant en "dependència". Creu que el sistema hauria d’invertir més en programes per detectar la fragilitat. Un exemple és aquella persona a qui li costa caminar. O la que té dificultats per aixecar-se sola de la cadira. "S’ha de buscar tota aquesta gent que no va mai al metge i treballar amb ella hàbits saludables i l’exercici físic". Sant Pau, explica el doctor Mascaró, és "pioner" a l’hora de muntar dispositius de fragilitat. Prova d’això és que aquest centre sanitari tindrà, a partir de l’any que ve, una clínica d’urgències per a majors de 65 anys.

Invertir en geriatria

Però, a més, també fan falta més geriatres, sobretot en l’atenció primària –"invertir en geriatria és una inversió a la llarga", reivindiquen els professionals– i aconseguir una "equitat territorial". "En aquests moments, depèn d’on visquis tindràs uns recursos o d’altres", apunta per la seva banda Mireia Mascaró, geriatre a Sant Pau i a l’Hospital Dos de Maig. "Ara mateix, ja no hem d’afegir més anys de vida, sinó donar més vida als anys", afegeix. Per això és important també l’"educació sanitària" en tota la població, perquè, quan detecti canvis en el familiar, faci alguna cosa. "Un dels motius freqüents d’ingrés són les caigudes. Hi ha gent que arriba aquí i el familiar et diu que ha caigut diverses vegades a la setmana. Una persona, tot i que tingui 90 anys, no ha de caure. Cal consultar. En un estadi inicial, hi ha capacitat per revertir certes coses", assenyala aquesta geriatra.

Per Jordi Amblàs, director d’Atenció integrada social i sanitària de la Conselleria de Salut, l’envelliment poblacional és, juntament amb el canvi climàtic, "un dels grans reptes de la societat". "El tsunami demogràfic ja el tenim aquí i les xifres són molt contundents", explica.

Notícies relacionades

Amblàs recorda que el 80% dels resultats de la salut de la persona depenen de les seves circumstàncies: de la seva situació socioeconòmica, factors ambientals, hàbits de vida. "En persones relativament sanes hem de promoure hàbits saludables, com l’exercici físic, la cura de la salut mental, la socialització", diu.

Per a les persones en situació més complexa, Catalunya ja té en marxa l’Agència Integrada Social i Sanitària, un projecte pioner a Espanya que va néixer poc després de la pandèmia del coronavirus i l’objectiu del qual és que les persones dependents rebin l’atenció sanitària i l’acompanyament social d’una forma més coordinada.