"Segons les estadístiques, a cada empresa hi ha un assetjador"

¿Què és l’assetjament laboral?

Assetjament al lloc de treball és qualsevol manifestació de conducta abusiva, actes, paraules, gestos i escrits que puguin atemptar contra la personalitat, la dignitat o la integritat psíquica o física de les persones i posar en perill la seva ocupació o degradar el clima de treball. Segons la RAE, és el tracte vexatori i desqualificador cap a un individu amb l’objectiu de desestabilitzar-lo psíquicament.

La definició és molt clara, però ¿és tan fàcil detectar-lo?

Sí que ho és. El que pateix ho nota de seguida, i el que ho fa ho posa en marxa perquè nota que aquesta persona que acaba d’arribar serà un perill. Se sent amenaçat. L’assetjat i l’assetjador tenen tots dos un perfil molt determinat i no és per casualitat que es trobin. Es dona aquesta situació per la reacció de pànic en la qual entra l’assetjador.

¿El desencadena el pànic?

Sí, neix del convenciment que la persona que acaba d’arribar a l’empresa té més formació, més capacitat, més intel·ligència i més contactes que un mateix. I aquí és quan apareix l’amenaça. El que la viu la sent tant si és un igual, un superior o un inferior. Això posa en marxa la maquinària de destrucció cap a l’altre. És ‘o tu o jo’. "Si crec que la persona que tinc davant m’anirà traient el lloc, m’hi va la vida. Així que vaig contra ella".

¿Per on comença l’assetjament?

El primer que fa l’assetjador és desprestigiar la víctima. L’objectiu és que, quan tu acuses algú que t’està assetjant, estiguis ja tan desacreditat que ningú et faci cas i així ell pugui seguir fent-ho. L’humor de mal gust es fa servir molt en aquests casos. Per exemple: "¡Escolta, sempre t’estàs inventant històries!". També aprofiten qualsevol situació per dir: "Això no és veritat, ja t’estàs inventant coses. És que ets molt difícil, eh, tot et cau malament. Tens la pell molt fina". I tot això va quedant, tant en la víctima com a l’entorn, que interioritza que aquesta persona és difícil, complicada, rara... Res del que fas bé es reconeix i tot el que fas malament s’assenyala i repeteix.

¿Quin tipus d’accions es consideren assetjament?

Les bromes que no tenen cap gràcia i que les riu l’assetjador, no la víctima; les mirades de menyspreu; els silencis; el no convocar-te a una reunió a la qual acudeix tothom... Són indicadors que hi està havent un tracte no igualitari respecte a la resta.

La teoria diu que s’ha de denunciar, parlar-ne, però a les víctimes no els resulta sempre tan senzill. ¿Què han de fer?

Amb el maltractador no s’ha de parlar de res, perquè és tal la capacitat que té de donar-li la volta a les coses que acaba fent creure la víctima que ell té raó. Que ets tu el que no val, el que s’equivoca. No s’ha de parlar amb ells mai, ja que tenen una capacitat d’entabanar insuperable. El primer que cal fer és demanar ajuda a l’autoritat. No s’ha de parar de fer fins que algú faci cas i, si això no passa, buscar una altra feina. És com si estiguessis convivint amb una fuita de gas tòxic. ¿Què faries? Marxar, ¿veritat? Doncs això és el mateix.

¿Com es combat la por?

S’ha d’entendre que l’individu ho fa perquè a tu et considera potent, i per aquest motiu no has de sentir-te petit. El més important és racionalitzar-ho. El petit és ell. També és necessari començar a posar noms i cognoms als casos.

¿És necessari identificar-los?

Cal avisar. Dir: "A tal empresa passa això, o bé hi ha tants individus que fan això i la direcció ho permet".

¿Les dones tenen més possibilitats de viure situacions d’assetjament?

No tant per ser dona, sinó perquè és una novetat que elles tinguin segons quins càrrecs i que accedeixin a segons quines feines. L’assetjador ho fa tant amb homes com amb dones. La irrupció de dones en certs llocs de treball és perquè són bones.

El petó de Rubiales a Jenni Hermoso va ser reconegut amb més facilitat com a assetjament que el cas Alhama.

Aquesta és la lluita. La gent es creu que un petó és un horror, que ho és, però no tant que es destrossi una persona cada dia i es riguin d’ella. I és clar que els assetjadors són a tot arreu. En totes les etapes de la vida ens hem trobat amb algun assetjador. Per estadística, a cada empresa hi ha un assetjador. Un bon consell és que, quan algú comenci a treballar, el primer que ha d’identificar és: ¿qui intentarà assetjar-me perquè em veu com una amenaça i qui és el que m’ha de protegir?

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

I trobar un entorn segur.

S’ha de fer xarxa, s’ha d’ajudar i actuar. Abans la gent, per por, aguantava el que fos, pel què diran, però això ja no serveix. Ara parlem d’emocions, de sentiments i de salut mental. I aquesta salut és encara més important que la física. Si la salut mental està bé, hi ha menys malestar físic.