Més placesi millors condicions laborals en l’atenció primària

Tot i que la reunió va començar amb les espases en alt i amb les autonomies del PP acusant la ministra de Sanitat, Mónica García, de "negacionista" per no reconèixer la falta de metges d’atenció primària, finalment la cimera d’ahir sobre el primer nivell assistencial va acabar amb un principi d’acord. Encara falten més reunions i intercanvis de propostes, però la intenció és acordar un mecanisme que permeti un augment del nombre de places de metges de família i una millora de les seves condicions laborals, perquè els professionals acabats de formar no s’"escapin" a altres països o àrees sanitàries.

Notícies relacionades

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

El Baròmetre Sanitari del 2023 indica que el 70% dels pacients van haver d’esperar 9,12 dies per aconseguir una cita al centre de salut, quan els estàndards marquen que aquest temps no es demori més de 48 hores. El motiu, a més de problemes organitzatius, té a veure amb una falta de finançament històric. El pressupost que les comunitats destinaran a l’atenció primària el 2024 ha crescut només tres centèsimes en relació amb el 2023: del 14,99% al 15,02%, encara molt allunyat del 25% que reclamen els professionals. El dèficit de finançament i les retallades que hi va haver amb la crisi econòmica es tradueixen en una falta de professionals sanitaris que implica una pèrdua de 5.500 metges en els últims cinc anys i que en els pròxims anys se’n necessitin més de 9.000. Per això les autonomies del PP van exigir la creació de 1.000 places de metge de família a l’any durant aquesta legislatura, exigència que després van rebaixar.

De fet, per formar els metges no només és necessari que el ministeri convoqui més places per estudiar l’especialitat, sinó que les autonomies puguin "acreditar-les", és a dir, que puguin impartir aquesta formació, amb els tutors corresponents, als centres de salut.