L’aigua en barcos, costos compartits

Era sabut que Ribera proposaria aquesta operació Sagunt-Barcelona, però faltava conèixer la resposta de Mascort, que finalment va acceptar l’oferta del ministeri. Mascort va afirmar que el Govern català prefereix utilitzar els barcos com a solució temporal abans que connectar la xarxa de Tarragona (amb aigua de l’Ebre) amb la de Barcelona.

"Es tracta de posar en servei a ple rendiment una dessalinitzadora, la de Sagunt, que ara no està utilitzant tot el seu potencial. Per tant, l’aigua que es produeixi no competirà amb el proveïment de la ciutat valenciana", va concretar Ribera. La dessalinitzadora és propietat d’Acuamed, l’empresa pública encarregada de la construcció i explotació de les obres hidràuliques: "La infraestructura està preparada i en pocs dies pot començar a dessalinitzar gran quantitat d’aigua per traslladar-la a Barcelona", va assegurar la ministra.

De moment, es podrien transportar 7.200 metres cúbics d’aigua al dia, però amb una nova conducció que connecti la dessalinitzadora amb el port de Sagunt, que haurà de finançar el Govern espanyol, es podria arribar als 20.000 metres cúbics al dia, tot i que els barcos poden arribar a transportar 30.000 o 40.000 metres cúbics. En total, un barco podria arribar a traslladar poc menys del 10% de la demanda diària de l’àrea metropolitana. Quan es posi en marxa el pla, des de Sagunt, es podran arribar a contractar aproximadament tres barcos cada dos dies com a màxim, perquè el temps de càrrega d’una sola embarcació és d’unes 12 hores.

Mascort va destacar que fa temps que mantenen converses amb navilieres per tenir llestos els barcos que han de carregar i transportar l’aigua, tot i que no va precisar el preu que tindrà el transport. El conseller no descarta recórrer a altres llocs, a més de Sagunt, per proveir Barcelona en cas d’emergència.

Serà al juny que s’activarà l’operació en cas que sigui necessari. "Ara comença la primavera, un període que sol anar acompanyat de pluges, però hem d’estar preparats davant qualsevol escenari", va admetre Ribera. "Estem disposats a ajudar per garantir l’aigua de boca als ciutadans i donar tranquil·litat als veïns de Barcelona i la seva àrea metropolitana", va insistir.

Des del seu punt de vista, recórrer a la dessalinitzadora de Sagunt és l’opció "més senzilla i eficaç", ja que és una infraestructura que en el dia d’avui no funciona a ple rendiment.

La trobada entre els dos dirigents també ha fixat el futur de les dues noves dessalinitzadores planificades a Catalunya, una a Blanes (Tordera 2) i l’altra a Cunit (a la desembocadura del Foix). La de la Tordera, la més urgent, es posarà en funcionament el 2028, un any més tard del previst. El ministeri sufragarà, a través de fons europeus i en format de préstec, el cost de les dues obres, que ascendeix a 500 milions d’euros (287 per a la de la Tordera i 280 per a la del Foix). Aquests diners es tornaran, amb el pas dels anys, amb la factura de l’aigua.

En els últims mesos s’havia plantejat l’opció que ATL (la companyia pública catalana) licités i construís les obres, però finalment serà Acuamed. ¿Per què? "Per agilitzar els tràmits i assegurar que les noves dessalinitzadores estan llestes al més aviat possible", va explicar Mascort. D’aquesta manera, les dessalinitzadores, una vegada acabades, s’entregaran a la Generalitat perquè siguin titularitat d’ATL.

La del Foix estarà acabada el 2029, abans del previst. "Després de mesos de feina conjunta, és una bona notícia que puguem complir el que tenim planejat", va dir Mascort, satisfet per l’acord i la bona sintonia entre les dues administracions.

A mitjà termini

Notícies relacionades

Veïns de Pinós van veure el llop a la vora de casa abans del segon atac al Solsonès

Satisfacció entre els usuaris de l'R4 pel restabliment del servei: "Aquests tres mesos han estat un caos"

Amb el que van anunciar ahir la ministra i el conseller, la dessalinització, un mètode car i amb una alta despesa energètica, es converteix, junt amb la regeneració d’aigua, en una de les principals mesures per fer front a les sequeres a mitjà termini. Mascort va reiterar que connectar Tarragona amb Barcelona a través d’una canonada no és una opció que resolgui els actuals problemes i aposta per aquestes solucions a mitjà termini, a més de la possibilitat de portar aigua amb barco en cas d’emergència.

Ribera va constatar que l’actual sequera és "un dels desafiaments que planteja el canvi climàtic": "Les sequeres seran més llargues i intenses, cosa que ens obliga a buscar fórmules per oferir aigua en condicions". Els equips de la conselleria i el ministeri des del maig que treballen en aquestes solucions que ara s’han quedat concloses negre sobre blanc. Només falta comprovar si es compleixen els terminis anunciats i si els barcos acaben sent necessaris per garantir l’arribada d’aigua potable a Barcelona.