El 75% dels nens en pobresa extrema no perceben l’ajuda social

És l’ajuda social que concedeix la Generalitat i que ha de garantir que ningú visqui en la misèria. Però la renda garantida de ciutadania (RGC) exclou el 75% de menors que viuen en pobresa extrema a Catalunya. A més, un 25% de nens i adolescents catalans que són pobres no perceben cap tipus de prestació social, inclòs aquí l’ingrés mínim vital (IMV). Aquesta és una de les xifres que reflecteix l’informe de la situació de la infància a Catalunya que la Sindicatura de Greuges va presentar ahir al Parlament.

La síndica Esther Giménez-Salinas va repassar els dèficits de les polítiques socials dirigides a la infància i va demanar que les ajudes prioritzin els menors més vulnerables.

Ja fa anys que els experts insisteixen que cal reformar i flexibilitzar la renda garantida de ciutadania a Catalunya. Quan va accedir al càrrec, l’actual conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, s’hi va comprometre. Ahir va ser la síndica de Greuges la que va assenyalar la problemàtica.

Avui dia, tan sols el 25% dels nens que viuen en la pobresa extrema perceben aquesta renda. "No serveix de res que ens passem el dia parlant de l’interès superior del menor si després els adults que decideixen per ells acaben generant aquestes situacions", es va queixar Giménez-Salinas.

A Catalunya hi ha 140.000 nens pobres severs, però la RGC només va arribar a 37.954 el 2023. La prestació estatal, l’ingrés mínim vital (IMV), ha arribat a 94.000 menors catalans des que es va crear el 2020. "Un de cada quatre nens que viuen en la pobresa extrema a Catalunya no rep cap ajuda social des de fa més de quatre anys", insisteix Bernat Albaigés, assessor en la sindicatura.

Criteris flexibles

Com a proposta, la síndica insisteix que s’hauria de crear una prestació social infantil. No es tracta d’una ajuda per a tots els menors, sinó que els criteris d’accés a la renda garantida es flexibilitzin per als menors i que a més es dotin d’un complement extra les llars on visquin nens o adolescents. Ara perceben el mateix que un membre adult. "La vulnerabilitat d’aquestes famílies i la falta de recursos tenen un clar impacte en la resta d’indicadors", insisteix la síndica. I és que l’informe destaca que un 30% dels menors a Catalunya (400.000) estan en situacions de vulnerabilitat.

Notícies relacionades

Veïns de Pinós van veure el llop a la vora de casa abans del segon atac al Solsonès

Satisfacció entre els usuaris de l'R4 pel restabliment del servei: "Aquests tres mesos han estat un caos"

"Han de ser el nostre objectiu prioritari", va assenyalar Giménez-Salinas al parlar d’aquests menors. Es refereix no només a nens en situació de pobresa, sinó també a menors migrants, amb discapacitat, amb trastorns de salut mental i en risc d’abandonament patern. "En alguns casos és un tema econòmic, però en d’altres no: hi ha qui no té accés a una vivenda digna, però també hi ha nens que tenen conductes de risc amb les tecnologies. Són tots vulnerables", va assenyalar.

En aquest sentit, Salinas va lamentar la "inversió lineal" que fa la Conselleria d’Educació en els alumnes. "No es pot invertir el mateix per a tots els alumnes, independentment de les seves condicions i situació", va dir. I va posar l’exemple de l’escolarització per als nens de 0 a 2 anys. "El Govern ha fet gratuïta l’etapa d’I2, però ens trobem que no cobreix tota la demanda, que hi ha famílies que es queden fora, i són precisament les que més ho necessiten".