Montserrat es nega a indemnitzar la víctima que va destapar els abusos

Hurtado va denunciar, a través d’EL PERIÓDICO, que Soler va abusar d’ell quan tenia 16 anys i pernoctava un cap de setmana al mes a l’abadia. L’activista, que ha sigut una de les víctimes que més ha lluitat per augmentar els terminis de prescripció en els delictes d’abusos sexuals, afirma que els responsables del Monestir van conèixer els abusos, però «els van ocultar» i van mirar de comprar el seu silenci amb un pagament de 7.200 euros, import que Hurtado va tornar el 2015 a la institució eclesiàstica.

El també psiquiatre infantil va iniciar la reclamació d’una indemnització per la via civil –davant el jutjat número 7 de Manresa- l’any 2022 i, en resposta a aquesta demanda, la representació legal del Monestir es nega al pagament amb l’argument que la responsabilitat civil «està més que prescrita en el moment d’interposar-se la demanda», segons l’escrit a què ha tingut accés aquest diari.

L’inici del còmput

L’abadia afirma que el termini va prescriure un any després que Hurtado fos agredit sexualment per Soler, és a dir a finals dels noranta. L’activista demanava en la seva reclamació que, com no hi ha jurisprudència sobre a partir de quan comença a comptar el termini d’un any de prescripció en les demandes en la jurisdicció civil, aquest s’havia d’iniciar quan l’abadia va fer públic l’informe sobre els abusos sexuals en els quals reconeixia l’existència d’aquest problema, el setembre del 2019.

«En aquell moment van deixar d’encobrir, de traumatitzar-me i és quan vaig tenir millora de les seqüeles. A partir de llavors ha de comptar el termini, ja que la llei no marca que s’iniciï quan la víctima pateix el problema, sinó quan coneix les seves seqüeles definitives i s’ha estabilitzat el mal, per exemple, quan rep l’alta sanitària perquè el tractament ja no pot millorar la seva situació», afirma Hurtado. No obstant, el Monestir assenyala que «el termini de prescripció del mal permanent comença a computar des que es té coneixement d’aquest [...] és improrrogable i no és possible una interpretació extensiva».

En el seu escrit, la institució minimitza la gravetat de les seqüeles patides per Hurtado a l’afirmar que el Trastorn d’Estrès Posttraumàtic, documentat pel psiquiatre José Antonio Méndez, és «incompatible amb la capacitat demostrada» per la víctima, ja que «malgrat la seva situació personal, familiar i els abusos soferts, ha sigut capaç de treure’s una carrera de medicina, aprovar el MIR, fer l’especialitat de psiquiatria i treballar a Londres».

La indemnització

També qüestiona la quantia de la indemnització, que considera excessiva, demanant que en cas de ser condemnada l’abadia –ja que l’última paraula la tindrà el jutge– es faci la valoració aplicant el barem utilitzat en accidents de trànsit, ja que no hi ha a Espanya un barem específic per a abús sexual infantil. Així mateix, la representació legal culpa Hurtado de no haver denunciat, per la via penal, Soler abans que finalitzés el termini de prescripció, cosa que li hagués permès cobrar una indemnització. Alhora, indica que com els «possibles» fets «mai han sigut enjudiciats», queden emparats «per la presumpció d’innocència».

Hurtado creu que amb aquesta resposta l’abadia qüestiona les conclusions de la seva pròpia investigació, que va establir que Soler va ser un «depredador sexual i pederasta», que va abusar d’almenys 12 víctimes durant tres dècades. «Per blanquejar la seva imatge de cara a l’opinió pública, l’Abat Soler va demanar perdó dues vegades en la missa conventual, assumint les conclusions de la comissió de transparència, però ara als jutjats parlen de possibles abusos. ¿Quina versió ens hem de creure? Que s’aclareixin: ¿el Germà Andreu era un pederasta sí o no?». Per la seva banda, l’abadia ha declinat fer declaracions sobre un assumpte que està judicialitzat.

Els antecedents

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

La negativa del monestir a indemnitzar Hurtado no és una cosa nova. Altres organitzacions religioses s’han negat a rescabalar econòmicament les víctimes d’abusos sexuals, tret que una sentència judicial hagi obligat el pagament. En algunes ocasions, hi ha hagut pactes, a porta tancada, com ara el que Montserrat va segellar amb Hurtado, en l’inici del procés.

No obstant, la pressió social ha fet que l’Església comenci a virar. La Conferència Episcopal ha anunciat la creació d’una «comissió d’arbitratge» que decidirà com rescabalar les víctimes, inclòs econòmicament, quan el cas no tingui recorregut judicial, bé perquè hagi prescrit, bé perquè l’acusat hagi mort.