L’exemple de l’adult amb el mòbil

Professora de Psicologia a la Universitat Abat Oliba, Marina Fernández és una de les portaveus del moviment transversal Adolèscencia lliure de mòbils, nascut a l’octubre a partir d’una conversa de parc al Poblenou de Barcelona i que en només tres mesos ha remogut els fonaments de la societat (i les consciències en milers de llars a tot l’Estat). El seu punt de partida era clar: "deixar de normalitzar que el salt a l’institut als 12 anys suposi també l’entrega del primer smartphone". ¿Com es pot fer? A través d’un gran pacte social en el qual treballen barri a barri, AFA a AFA. Un procés, a més, en què han arribat a una altra conclusió: la necessitat que els adults donin exemple. "I estem veient canvis", explica Fernández, membre del grup del districte barceloní de Sants-Montjuïc, format per 400 famílies.

Protegir els menors

"A la ludoteca del barri han prohibit que els pares estiguin amb el mòbil. Han penjat en el que es llegeix L’smartphone pot esperar, el joc del teu fill, no", explica satisfeta que el treball per protegir els menors, de retruc, hagi impactat positivament també en els adults. "Ha disminuït l’ús de l’smartphone en parcs per part de les famílies que a poc a poc es van sumant al moviment", afegeix convençuda que aquesta és una de les línies que cal seguir.

Sobre la regulació de l’ús del telèfon en els centres educatius –batalla que s’està lliurant en paral·lel–, la portaveu del moviment ciutadà Adolescència lliure de mòbils assenyala que "és estricta a primària, però el punt calent està a secundària". "No podem deixar aquesta regulació en mans de cada centre educatiu, ja que això genera moltes diferències i engrandeix bretxes ja existents", apunta satisfeta de tot l’aconseguit pel col·lectiu en tan poc temps.

Més enllà del debat, imprescindible, el moviment ha fet feina, i molta. Les famílies implicades han impulsat la creació de comissions de pantalles (o de benestar digital) escola a escola. "En la del meu fill en 48 hores s’hi van sumar 180 famílies", precisa Fernández, que apunta que, en paral·lel al treball centre a centre, des del grup impulsor han establert també comissions temàtiques.

Una d’elles va ser l’encarregada d’elaborar una completa enquesta amb uns primers resultats –els del barri del Poblenou– que es van fer públics fa uns dies i que assenyalaven que el 72% de les famílies de primària del Poblenou creuen que el primer mòbil s’ha d’entregar als 16 anys.

Notícies relacionades

Veïns de Pinós van veure el llop a la vora de casa abans del segon atac al Solsonès

Satisfacció entre els usuaris de l'R4 pel restabliment del servei: "Aquests tres mesos han estat un caos"

La mateixa enquesta mostra com el 63,7% de les famílies consideren que el motiu principal per comprar un mòbil als seus fills abans dels 16 anys és "que va sol i volen que sigui localitzable". El segon motiu, donat per un 40,2% de les famílies, és la pressió social, "perquè no sigui l’únic".

Des del moviment estan treballant, doncs, en dues línies, una és fer pedagogia sobre l’existència dels mòbils tontos, els que només serveixen per trucar, per a aquest 63,7% de les famílies que compren el mòbil per poder trucar als seus fills i que els truquin, i el pacte social per evitar aquest "que no sigui l’únic". Un pacte al qual en algunes escoles de la ciutat ja se li ha donat forma, però que treballen el poder universalitzar. n