Alerta per l’esgotament dels aqüífers

L’estudi, liderat per un equip internacional d’investigadors i coordinat per la Universitat de Califòrnia, s’ha centrat a analitzar l’estat de 170.000 pous d’aigua subterrània en més de 40 països. Segons expliquen els impulsors d’aquest treball, es tracta d’una de les anàlisis més exhaustives realitzades fins ara sobre l’estat global de les reserves d’aigua que es troben al subsol. I després d’analitzar detalladament els registres existents entre 1980 i els anys 2000, el diagnòstic és clar: almenys la meitat dels aqüífers del món estan perdent aigua a un ritme alarmant.

Les xifres dibuixen el següent panorama. Almenys el 36% dels aqüífers del planeta estan perdent 0,1 metres a l’any. A més, hi ha un 12% que està perdent més de 0,5 metres anuals. Fins i tot en els casos en què s’observa una millora, les xifres tampoc són gaire encoratjadores. S’estima que només el 6% dels aqüífers estan recuperant aigua a un ritme de 0,1 metres a l’any. I només l’1% d’aquests ecosistemes suma més de mig metre a l’any. En cas de continuar així, segons expliquen els experts, s’estima que un terç de les reserves d’aigua subterrània del planeta podrien enfrontar-se a un «esgotament accelerat» al llarg del segle XXI.

El declivi dels aqüífers s’observa de nord a sud del planeta tot i que, segons destaquen els experts, és especialment alarmant als Estats Units, Espanya, l’Orient Mitjà, l’Índia, algunes regions de l’est de la Xina i Austràlia.

Notícies relacionades

"Volem tornar a casa, tenim famílies"

El Govern assegura que en 6 dies resoldrà tots els expedients de regularització

El cas espanyol és un dels més preocupants de tot el planeta. En aquests moments, hi ha almenys mig centenar de registres que testifiquen «baixades extremes» del nivell de les aigües subterrànies de més d’un metre a l’any. Destaca, per exemple, la situació de l’aqüífer saragossà d’Alfamén, a la baixa des dels anys vuitanta. A Catalunya, el punt més vulnerable se situa a les comarques de Lleida.

Segons expliquen els autors d’aquesta anàlisi, el declivi dels aqüífers es deu a dues raons. I totes dues estan relacionades amb l’activitat humana. La primera és, òbviament, l’impacte de la crisi climàtica en zones ja de per si exposades a un clima especialment àrid. I la segona és l’explotació de les aigües per a usos agrícoles. «Els últims 40 anys s’ha observat un descens accelerat de les aigües subterrànies a les àrees conreades», destaquen els autors de l’anàlisi.