El Marcos, l’èxit de l’acompanyament

El Marcos parla amb devoció de la Mar, la seva tutora a l’aula d’acollida de l’Institut Nou de Santa Coloma de Gramenet. "Sense el seu acompanyament m’hauria enfonsat i no estaria estudiant; n’estic absolutament convençut", assenyala. "Ella em va dir que no repetís quart de l’ESO, que fes un PFI. Veia que la informàtica i la robòtica eren un dels meus punt forts i em va recomanar fer un PFI [estudis que formen part de la formació professional dirigits a alumnat d’entre 16 i 21 anys que no ha finalitzat l’ESO] d’informàtica a l’Escola del Treball i li vaig fer cas", relata.

Tot i que li va costar entrar-hi –no ho va fer en la primera assignació de places–, finalment va poder accedir al PFI i va obtenir el títol que li va obrir la porta al grau mitjà que ara cursa (i que espera que li obri la porta a un grau superior).

La importància de l’entorn

Per al Marcos ha sigut clau el suport dels seus tutors. En el PFI, el del David. "Sempre dic que imprimeixin més Davids. Quan vaig començar el PFI, mirava els companys i pensava que el 70% no aprovarien. L’únic que va creure en tots ells va ser el David, empenyent-los. Els va arrossegar i van passar tots. Jo no ho veia, perquè eren uns entremaliats, i ¿qui va estar al seu costat? El David. Donant-los el que fora no els donaven", recorda agraït el Marcos, que apunta a la importància de l’entorn.

"Imagina’t el noi que arriba a casa i a qui els seus pares diuen ‘ets un inútil, no vals per a res’. Jo vaig tenir sort. Vaig tenir un tutor que em deia constantment ‘sí que pots, en saps molt, ets intel·ligent’. Escoltar això és un suport que pot canviar totalment el teu futur", prossegueix el Marcos, que parla també de la sort de comptar amb el suport familiar. "Vaig passar per un mal moment, amb ansietat, i al principi vaig tenir por de dir-ho a la meva mare i que no m’entengués, però no va ser així. Ella va fer-me costat; vaig parlar amb el David i ell va ajudar-me; però no tots els nois tenen aquest suport; he vist al meu voltant persones que passen per això mateix i a qui els diuen ‘és una tonteria’", prossegueix el noi, tot empatia.

El David li preguntava cada dia: ‘Marcos, ¿com estàs?’. "I no només a mi, ¡a tots! Vaig quedar sorprès quan, al final, vam aconseguir el títol gairebé tots. Fins i tot al principi hi havia nois que faltaven i el dia que venien els animava, ‘vinga, nois, que sí que podeu’, fins que van començar a venir més i ja no faltaven", rememora. I aquesta mateixa influència positiva que va tenir el David amb els seus companys de PFI vol tenir-la el Marcos ara amb els seus companys del cicle formatiu.

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

"Vam començar fa poc més d’un trimestre i ja han abandonat cinc o sis", lamenta.

El Marcos també recorda amb agraïment l’Olga, la seva coach voluntària de l’empresa Cellnex en el projecte Coach de la fundació Exit, que ha aconseguit que el 83% dels joves que han passat per aquesta iniciativa d’orientació i motivació continuïn estudiant.