Refugiats a Ripoll, ni padró ni llar

Els nouvinguts a Ripoll no només pateixen traves i esperes per empadronar-se. Hi ha els que no han pogut ni presentar la seva sol·licitud per iniciar tràmits i convertir-se en ciutadans de ple dret. "A l’ajuntament ens diuen que no ens empadronen", expliquen a EL PERIÓDICO famílies nouvingudes de països llatinoamericans que han de sol·licitar asil polític, però que no poden iniciar els tràmits perquè no tenen accés al padró. Aquestes famílies viuen en habitacions llogades. Per a elles la llei contempla la figura del padró social. No obstant, l’alcaldessa ultra de Ripoll, Sílvia Orriols, no aplica el padró social, previst per a persones sense domicili fix. Una cinquantena d’ajuntaments catalans es resisteixen a acceptar el padró social.

La Grays Dayana Prada va arribar a Ripoll el 28 d’agost amb els seus dos fills: en Johan Sebastian, de 13 anys, i en Jacobo, de 6. Sortien de Bogotà (Colòmbia), fugint de la violència de carrer i esperant una vida millor amb el seu pare, Óscar Leandro, sol·licitant d’asil que fa dos anys que viu i treballa a la capital del Ripollès. La família viu en una habitació, compartint pis amb més compatriotes en condicions similars. Paguen 150 euros al mes. "El meu marit i jo treballem per hores a Ripoll: ell de pintor i jo netejant cases i cuidant avis... No ens dona per pagar un lloguer. Amb sort comprem el menjar", resumeix Prada.

A principis d’agost, continua la mare, es van anar a empadronar a Ripoll. Un tràmit essencial per accedir a la sanitat pública, l’escolarització dels nens i, en el seu cas, aconseguir la residència legal i el permís de treball a Espanya. Segons explica la mare, el Govern central els demana l’empadronament per demanar asil polític a Espanya. "Però a l’ajuntament ens van dir que no ens podem empadronar fins que no tinguem un contracte de lloguer. Si no el tens, no t’empadronen", explica Prada. En aquell moment, la dona va preguntar com ho podien fer, ja que per a ells és inviable pagar els preus dels pisos al mercat de lloguer. "Em van donar un paper per sol·licitar un pis de lloguer social però ja hi tornem a ser, et demanen el padró... Així que res", afegeix.

El cas d’aquesta família és idèntic al del Luis Olivares i Nazareth Rebolledo, de Veneçuela. El pare va arribar fa més d’un any a Barcelona, on està empadronat i on va dormir al carrer diversos mesos. Va aconseguir sortir de l’asfalt gràcies a un amic, que li va oferir ocupació i sostre a Ripoll en una habitació sotsarrendada. El juny del 2022 va arribar la seva dona, Nazareth. Vivien en una habitació sense contracte de lloguer, però la dona va aconseguir empadronar-se a Ripoll perquè l’alcaldessa ultra encara no havia agafat el timó.

Fills no registrats

Notícies relacionades

"Volem tornar a casa, tenim famílies"

El Govern assegura que en 6 dies resoldrà tots els expedients de regularització

La parella es va establir a Ripoll. Ell, després de mesos de treballar sense contracte en la construcció, va aconseguir tramitar la sol·licitud d’asil per raons humanitàries. Ara té permís de residència i treball i ha aconseguit un contracte de substitució fent tasques de neteja en el centre d’educació especial Doctor Ramon Suriñach de Ripoll, on cobra 924 euros al mes. La mare també ha iniciat els tràmits per ser refugiada i a l’abril aconseguirà el document definitiu que li permetrà viure i treballar legalment a Espanya. Fins aleshores treballa per hores netejant pisos o cuidant avis a Ripoll. "Amb el que guanyem no podem pagar un pis, et demanen tres mesos de dipòsit... No podem pagar-ho", insisteix el pare, que deu diners deixats per veïns i amics per comprar aliments.

El matrimoni té els seus tràmits ben encaminats. Però no els seus fills Liscandrys, de 15 anys, i Arnaldo, de 13, que van arribar a Ripoll el desembre en virtut del reagrupament familiar. "Ens diuen que no poden empadronar els nens. Que si no tenim un contracte de lloguer no podem", prossegueix la mare. La família va tractar, la desesperada, de llogar un pis a Ripoll. Van pagar 600 euros i van arreglar la vivenda. "Es veu que era una estafa, que el pis era ocupat: ens van desnonar el 31 de desembre", expliquen. Ara viuen en unes golfes de franc sense dutxa ni aigua calenta, calefacció i cèdula d’habitabilitat. No descarten recórrer a les màfies de l’empadronament si tenen diners per pagar. "Al final és una roda que et deixa sense drets", apunta la dona.