Les traves de l’alcaldessa inciten el mercat negre del padró a Ripoll

Hi ha qui ho justifica o ho veu fins i tot com una ajuda. "Gràcies a aquestes persones els meus fills poden anar a l’escola, al metge... i podrem tenir papers", insisteixen els que sí que hi han sucumbit. La realitat és que les traves que l’alcaldessa ultra del municipi, Sílvia Orriols, posa per dificultar aquest tràmit als immigrants estan provocant l’existència d’un mercat negre de l’empadronament.

Allotjaments precaris

No és una realitat exclusiva de Ripoll. Fa cinc anys que EL PERIÓDICO va avançar que a Catalunya operen màfies que ofereixen empadronament a canvi de sumes de diners, aprofitant-se dels impediments que alguns ajuntaments posen a aquelles persones que viuen a llocs precaris. En alguns municipis de l’àrea de Barcelona les xifres superen els 500 euros per persona. El que és nou és que això passi ara a Ripoll, una localitat on, abans de l’arribada d’Orriols, no s’havia registrat ni una queixa ciutadana en relació amb el padró, com sí que passava en altres ciutats.

Grays Dayana Prada és una dona colombiana que el 28 d’agost va arribar a Ripoll amb els seus dos fills de 6 i 13 anys. Venien a retrobar-se amb el seu marit i pare, Óscar Leandro, sol·licitant d’asil, que sí que va aconseguir empadronar-se a Ripoll perquè ho va fer abans de l’arribada d’Orriols. La família viu en una habitació, no té diners per a més. La Grays Dayana i els nens fa ja més de quatre mesos que estan sense padró. "M’han ofert 200 euros per persona per empadronar-nos", explica la mare. En total, 600 euros.

Fa setmanes que la dona, que treballa fent neteja domèstica i cuidant persones grans a domicili, estalvia per poder contactar amb els estafadors que li ofereixen el padró a canvi de diners. Però encara no ha fet el pas. "No perquè no ho vulgui, sinó perquè m’ofereixen una adreça diferent per a cadascun de nosaltres... i jo no vull això. Si ens empadronen en un altre lloc, almenys que estiguem els tres junts", segueix la Grays Dayana.

Els nens estan escolaritzats a Ripoll, però encara no han trepitjat una consulta mèdica. "Sé que el padró és gratuït, però un està disposat a fer el que faci falta pels seus fills", insisteix la dona.

Ciutadans fantasma

A Nazareth Rebolledo i Luis Olivares també els han ofert empadronament a canvi de 200 euros. La parella, d’origen veneçolà, va arribar a Ripoll fa sis mesos. La dona va aconseguir empadronar-se al juny, abans que Orriols canviés el procediment. L’home està empadronat a Barcelona. Però els seus fills, de 13 i 15 anys, que van arribar al desembre, són ciutadans fantasma que no consten en cap registre. No tenen accés a la sanitat pública i encara no han trepitjat una aula. "Hi ha persones que viuen aquí, saben el que estàs passant i et diuen que tenen contracte de lloguer o un pis al seu nom. Si pagues el que et diuen, t’acompanyen a l’ajuntament, diuen que vius amb ells i t’empadronen", explica Rebolledo.

Aquest matrimoni tampoc ho ha intentat. A casa escassegen els diners, tots dos tenen llocs de treball molt precaris. "A final de mes mengem gràcies al que ens deixen els veïns, no ens arriba per a tot el mes. Si tingués una mica de diners, ja ho hauríem pagat, pels teus fills fas el que faci falta", reconeixen.

I aquesta és precisament la justificació que donen altres veïns de Ripoll que sí que han entrat al mercat negre del padró. "Per la salut i el futur dels teus fills fas el que faci falta", expliquen, i demanen anonimat. Aquesta persona detalla que, a mesura que passen les setmanes, els estafadors augmenten les tarifes, sabedors dels impediments que el nou govern local està posant als estrangers.

EL PERIÓDICO ha tornat a posar-se en contacte amb l’Ajuntament de Ripoll per preguntar-li per tota aquesta problemàtica, però el consistori continua sense voler fer declaracions.

Demanda d’explicacions

Juristes vinculats a oenagés a Catalunya estudien presentar una denúncia per discriminació sobre aquest tema, veient que la Generalitat no obre cap investigació d’ofici. El director general de Drets Humans de la Conselleria d’Igualtat, Adam Majó, és partidari d’una cimera d’alcaldes sobre el tema, ja que Ripoll no és l’únic municipi afectat.

Notícies relacionades

"Volem tornar a casa, tenim famílies"

El Govern assegura que en 6 dies resoldrà tots els expedients de regularització

La Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, ja ha manifestat la seva voluntat d’estudiar el cas de Ripoll. El Govern central ha donat 20 dies a Orriols perquè doni explicacions de com està gestionant l’empadronament al municipi, i ha avisat que si no compleix, en darrer terme, podria recórrer a l’Advocacia de l’Estat.

També la Comissió Europea ha demanat informació a Espanya sobre el cas de Ripoll, conscient que l’extrema dreta no pot ignorar els drets bàsics dels ciutadans.