Com viure sense targeta sanitària

"¿Què més ha de passar? ¿Què hem de fer? ¿Què pretén l’alcaldessa de Ripoll? ¿Ens hem de morir per tenir padró i que ens vegi un metge? ¿Per què tanta injustícia?". És el lament punyent de Karim Bouraada, un jove de 19 anys nascut a Melilla, que treballa i viu a Ripoll des de fa 10 mesos amb el seu pare, Mustapha. Fa mesos que l’home aguanta dolor a l’espatlla i una insuportable lumbàlgia, que combat automedicant-se. Està en llista d’espera per obtenir el padró i no li permeten accedir a la sanitat pública.

Tampoc pot empadronar-se ni anar al metge Liscandrys Olivares, una adolescent veneçolana que combat el mal de queixal amb oracions, infusions i antiinflamatoris autoreceptats. "Estem desesperats: al CAP ens diuen que fins que no tinguem el padró no ens atendran... un dia tindrem un ensurt, jo pateixo per la salut dels meus fills", explica la seva mare, Nazareth Rebolledo, amb els ulls vidriosos.

Va ser fa tres setmanes. A les quatre del matí, els crits de dolor de Liscandrys, de 15 anys, van despertar tota la família. Aquesta família veneçolana viu en unes golfes deixades per un veí, sense dutxa, sense aigua calenta i sense cèdula d’habitabilitat. El pare està empadronat a Barcelona. La mare va aconseguir empadronar-se a Ripoll perquè ho va fer abans que Orriols agafés el timó del consistori. Però els nens, que van arribar al desembre, s’han quedat sense accés a l’empadronament, segons les noves normes que ha imposat l’alcaldessa d’extrema dreta.

A la nena li fa mal un queixal. "Passa sovint, crida, diu que no pot més", explica la mare. Però quan la família va al CAP perquè l’atenguin, els diuen que ja poden tornar per on han vingut. Els menors no estan empadronats, de manera que no els permeten tramitar la targeta sanitària ni anar al metge de forma gratuïta. "Des d’aleshores, el que fem és pregar junts, abraçar-nos, li donem te, busquem remeis per internet i si en tenim, li donem paracetamol", explica la Nazareth.

Cap pauta

La dona no segueix cap pauta, ni sap exactament què té la nena. Només que, sovint, té punxades de dolor. La història es repeteix amb el seu altre fill, Arnaldo, de 12 anys. "Fa dies que té febre, que està marejat, ha perdut el sentit del gust... ¿què fem?", es pregunta la Nazareth. Cada vegada que van al CAP topen amb la mateixa barrera. "Ens diuen que fins que no tinguem el padró no podem venir. És molt frustrant perquè la salut dels teus fills és el primer, i veure que no els pots donar res...", lamenta aquesta mare, a punt de plorar.

El seu cas no és l’únic. El Mustapha i el seu fill Karim van arribar a Ripoll fa 10 mesos de Melilla perquè els van contractar en una fàbrica del poble. Treballen diàriament en torns de vuit hores. El pare va demanar empadronar-se el passat 8 de novembre, aportant el contracte de lloguer. Però continuen esperant la resolució de l’alcaldessa.

Notícies relacionades

"Volem tornar a casa, tenim famílies"

El Govern assegura que en 6 dies resoldrà tots els expedients de regularització

"Ens vam adonar que sense el padró no el veuria cap metge", explica el fill. Fa mesos que el pare arrossega dolor a l’espatlla esquerra i a la zona lumbar. "Del 0 al 10 el dolor és 10: algun dia he caigut a terra del dolor, no puc aguantar. No puc dormir més de dues hores seguides pel dolor", explica l’home. "Pren els paracetamols com caramels", afegeix el fill, preocupat.

Grays Dayana Prada va optar per automedicar amb paracetamol el seu fill Jacobo, de sis anys, que té bronquitis des de fa unes setmanes. Aquesta família colombiana, arribada a Ripoll a finals d’agost, encara no ha aconseguit empadronar-se. L’exclusió sanitària també afecta el seu fill gran, Johan Sebastián, de 13 anys. "A ell li encanta jugar a futbol, i va anar a preguntar si podia jugar aquí", segueix la mare. "No tinc targeta sanitària ni les vacunes en regla, i em van dir que sense això no poden fer-me la fitxa", lamenta capcot el noi.