+Debat

Prevenció i reutilització per reduir residus

Catalunya està adoptant mesures per disminuir l’impacte dels residuos. Amb noves normatives i la subvenció d’iniciatives socials es vol revertir la cultura de l’un sol ús

Prevenció i reutilització per reduir residus
6
Es llegeix en minuts

La preocupació per la salut del Planeta és unànime i a poc a poc van calant les crides a un consum més racional, a un aprofitament dels aliments, a la reutilització dels materials i a una reducció del que rebutgem. El 2018 el Banc Mundial publicava un informe en el qual confirmava que els residus creixerien un 70% de cara al 2050 si no s’adoptaven mesures urgents. A Catalunya s’estan implantant mesures concretes centrades en una paraula clau: la prevenció.

En una taula rodona organitzada per EL PERIÓDICO en col·laboració amb l’Agència de Residus de Catalunya, experts del sector van analitzar el present i el futur de la gestió de residus. Sota el títol Oportunitats de reducció de residus municipals: prevenció, reutilització i ecodisseny, els participants van coincidir al destacar nous projectes i iniciatives legislatives que estan contribuint a un canvi de paradigma per evitar la generació de residus i promoure l’aprofitament de materials donant-los una segona vida.

Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, el 2022 es va reduir un 1,5% la generació de residus respecte a l’any anterior, una xifra que queda per sota de la mitjana europea. Així ho confirmava el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, corroborant que «a Catalunya tenim notícies esperançadores i mesurades que tenen un impacte positiu». Per a Peraire «hi ha motius per a l’ecoesperança perquè tenim el coneixement i sabem com es fa però necessitem mesures que tinguin més impacte». En aquest sentit, va ser crític amb la recollida de residus selectiva que, segons va dir, presenta una «petita millora».

Canvi normatiu

La paraula clau en matèria de residus actualment és la prevenció. I en aquest sentit s’orienten les accions i polítiques impulsades des de l’Agència de Residus de Catalunya. «Promovem canvis normatius com la Llei de Residus, però també una sèrie de convocatòries de subvencions que ajuden els diferents agents a desenvolupar projectes per a la prevenció i la preparació per a la reutilització», va indicar Peraire. 

«Tots els actors estem treballant perquè la baula principal, que és la prevenció, sigui al centre: reducció i prevenció són la clau», destacava la directora de la Fundació Banc de Recursos, entitat que ostenta la presidència de l’Associació de Centres i Serveis de Catalunya, Rosaura Serentill, posant èmfasi que «la generació dels nostres pares feia més prevenció que nosaltres» i constatava que «la reacció ha sigut tardana i anem tard». Per a Serentill «són 20 anys que hem perdut però sí que s’estan fent moltes coses». «El treball en xarxa costa més que el consum irresponsable i la immediatesa de comprar i llençar», sentenciava.

Isaac Peraire, Director de la Agència de Residus de Catalunya /

Zowy Voeten

«Cal avançar cap al residu 0. El gran repte és passar d’ordenar els residus a reutilitzar i no llençar»

Isaac Peraire

Director de la Agència de Residus de Catalunya

Per la seva banda, Mireia Andreu, Innovation Manager a Packaging Cluster promotor de la innovació i l’ecodisseny d’envasos, apuntava que a Catalunya i Espanya «les coses s’estan fent bastant bé i cal posar-ho en valor». Andreu constatava que les empreses estan implementant noves mesures però reivindicava el fet que «els canvis a nivell d’indústria no es donen d’un dia per l’altre». En aquest sentit, Mireia Andreu apuntava que hi ha molta més consciència en l’àmbit industrial i que «impostos i noves legislacions fan que siguem més conscients i posem més interès» en la prevenció i gestió òptima dels residus.

Actualment es calcula que cada europeu consumeix 180 Kg d’envasos a l’any. Però ¿què s’ha de fer davant la previsió d’un increment dels envasos del 0,6% en 5 anys? Per a Mireia Andreu cal insistir en el canvi d’hàbits entre la població, «hi ha d’haver un treball de conscienciació».

Reintroduir en el cicle

Des de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) es treballa per aconseguir que els residus que es generen siguin els mínims i que els que es produeixen de forma inevitable es gestionin de tal manera que es puguin recuperar i reintroduir en els cicles productius. I això s’aconsegueix, d’una banda, des de l’àmbit normatiu i fiscal. En aquest sentit, Isaac Peraire va destacar el Canon de Residus o la nova Llei de Residus, que planteja accions concretes com diferents línies de subvenció, el foment de la prevenció de residus, la recollida selectiva o l’Economia Circular, entre altres mesures. «El pal i la pastanaga», resumia Peraire, i afegia «però ens agrada més la pastanaga».

Rosaura Serentill, Directora de la Fundació Banc de Recursos /

Zowy Voeten

«Cal naturalitzar els circuits de reutilització, és necessari que es dignifiquin»

Rosaura Serentill

Directora de la Fundació Banc de Recursos

L’altra gran iniciativa és la creació aquest any de l’Associació de Centres i Serveis de Reutilització de Catalunya (aREca). Es dedica a l’impuls de la prevenció de residus per avançar cap a la reducció i la reutilització. Com a representant de la presidència d’aquesta entitat, Rosaura Serentill defensa «la necessitat que els circuits de reutilització es naturalitzin i es dignifiquin». Serentill apunta que si es crea ocupació, repercuteix en una millora de la salut, entre molts altres valors que comporta aquest canvi de paradigma». 

Els centres de reutilització estan vinculats als deixalleries municipals, espais on es treballa en la recepció de residus intentant prolongar la vida útil dels productes que ja no utilitzem. «Són llocs físics però també serveis digitals», va explicar Serentill, que es resisteix a «centrar-nos només en la deixalleria, cal ampliar més la visió». En aquest sentit, posava en valor el treball de les entitats socials que impulsen l’ocupació verda. 

A Catalunya, la xarxa de deixalleries compta amb més de 400 instal·lacions (mòbils i fixes). Perquè la ciutadania pugui localitzar-les fàcilment, l’Agència de Residus de Catalunya, en el marc del projecte europeu Subtract, ha creat una base de dades consultable en línia. «És la primera que existeix», reivindicava Peraire, «i és una manera de posar en valor els centres que hi ha, abans estaven en un racó perquè no es veiessin massa». «Cal canviar el concepte d’un abocador cap a un centre de reutilització», concloïa.

Investigació i innovació

Des del sector empresarial s’estan portant a terme també grans canvis però «el primer consisteix a dissenyar de forma sostenible», segons defensava Mireia Andreu. Des del Packaging Cluster s’ajuda les empreses i fabricants a crear dissenys més sostenibles. «Abans era un tema de reducció de materials i de compactación ara és un tema de monomaterial però també, quin és el final de vida de l’envàs, la seva utilitat i la que necessita el producte». Des del clúster s’impulsen projectes d’innovació per millorar els envasos, perquè tinguin un menor impacte ambiental i es puguin reutilitzar. «Intentem potenciar l’anàlisi del cicle de vida: des de la matèria primera fins que arriba a la planta de reciclatge», exposava Andreu.

Mireia Andreu, Innovation Manager en Packaging Cluster /

Zowy Voeten

«Intentem millorar l’envàs i canviar materials però la indústria no té una vareta màgica»

Mireia Andreu

Innovation Manager en Packaging Cluster

Quant a les tendències industrials actuals, Andreu apuntava que s’està treballant per obtenir tintes i additius més fàcils de separar. Una altra via d’investigació és la d’utilitzar el residu com a recurs i posava com a exemple empreses que venen fruita i aprofiten tots els seus residus per fer-los servir com a envàs.

Notícies relacionades

«Són solucions que passen per un procés d’investigació, cal madurar els projectes i veure quins materials es poden utilitzar perquè no tots serveixen», afirmava Andreu. Sobre el debat sobre el sobreenvàs, per a Andreu existeix encara en alguns productes per garantir que arribin frescos al consumidor però incidia en el fet que «s’ha millorat molt malgrat que els canvis són lents».

Ajudes a la prevenció

Quant a la prevenció, en el període 2015-2022 l’ARC va destinar 9 milions d’euros en subvencions a 399 projectes, que s’han traduït en 603 actuacions. A principis d’any s’obrirà una nova convocatòria d’ajudes per al 2024.