El cometa Halley inicia el seu viatge de retorn cap a la Terra
Gairebé 40 anys després de l'últim albirament, el cos celeste ha assolit el punt més llunyà de la seva òrbita i es prepara per tornar cap a nosaltres, la seva arribada s'espera per a 2061
El cometa més famós de tots els temps, el fugaç pas dels quals pel nostre planeta ha inspirat cançons i llegendes, ha començat per fi el seu viatge de tornada cap a la Terra. L’última vegada que Halley es va deixar albirar pels terrícoles va ser allà per 1986. Des d’aleshores, el cometa ha viatjat 35.000 milions de quilòmetres a través del Sistema Solar i fins a més allà de l’òrbita de Neptú. Ara, gairebé 40 anys més tard, els astrònoms calculen que Halley per fi ha assolit el punt més allunyat de la seva ruta còsmica (també conegut com a afeli) i ara ja s’encamina de nou cap a nosaltres. Caldrà esperar fins a l’any 2061 per tornar a veure la seva llum des del nostre planeta però, almenys, ara sabem que s’està acostant.
El viatge de tornada d’Halley va començar oficialment el dia 8 de desembre de 2023, quan l’òrbita del cometa va arribar al punt més allunyat del Sol. A partir d’allà, el seu rumb va tornar a dirigir-se cap al centre del sistema solar. Es calcula que abans de passar pel nostre planeta, Halley es deixarà veure per mons veïns com, per exemple, Neptú, Urà, Saturn i Júpiter. Quan ja estigui per les nostres latituds del cosmos, aquest emblemàtic cometa, atret per la gravetat solar, accelerarà el seu pas i arribarà a velocitats de més de 250.000 km/h. I serà llavors quan, així que s’acosti al Sol, la calor d’aquest astre il·luminarà el cometa i alliberarà els característics gasos i partícules que formen la seva emblemàtica cua.
Encara falten unes quantes dècades perquè passi però, per si de cas, apuntin la data del 28 de juny de 2061. Serà llavors quan, segons calculen els astrònoms, Halley brillarà amb més força i serà visible per als terrícoles. Hi ha fins i tot qui estima que en aquesta ocasió, el seu pas podria ser fins i tot 10 vegades més brillant que en la seva aparició dels anys 80. Tot apunta que el cometa podrà entreveure’s des de pràcticament qualsevol racó del món durant gairebé dos mesos. Amb una mica de sort, fins i tot des de ciutats amb contaminació lluminosa com Barcelona o Madrid (tot i que, és clar, per disfrutar de tota la seva esplendor es recomana allunyar-se dels llums urbans i buscar cel més espaiós).
El pas d’Halley és un esdeveniment per si mateix. Sobretot si tenim en compte que aquest cometa visita la Terra cada 75 anys. D’allà, tal com relaten innombrables cròniques al llarg dels segles, el mer fet d’albirar-lo és considerat com una d’aquestes experiències que amb sort només es viuen una vegada en la vida. L’última vegada que Halley va visitar el nostre planeta va ser allà per 1986. Cuatro anys abans, els científics ja van començar a observar el seu pas des de Saturn.
Cinc missions espacials
Notícies relacionadesEn el seu acostament a la Terra, la humanitat va llançar cinc missions espacials per analitzar de prop aquest cos celeste. La sonda europea Giotto va ser la que va passar més a prop d’aquest cometa i, després de realitzar l’examen més detallat fins ara, va concloure que Halley té la forma d’una "patata espacial" gegant.
Resulta que aquest cometa mesura uns 15 quilòmetres de llarg i uns vuit d’ample i, com tots els seus homòlegs, està compost per pols, roques, gel i diversos gasos. La interacció d’aquests compostos amb la calor i la radiació solar és el que provoca la característica cua del cometa, que pot arribar a estendre’s diversos milions de quilòmetres a través de l’espai i desprendre la característica brillantor que relacionem amb el pas d’un objecte estel·lar. Per això, fins i tot si Halley passarà a milers de milions de quilòmetres de distància del nostre planeta, la seva brillantor continuarà destacant en la immensitat de l’univers..
- UN PILAR PER A FLICK La mutació de Raphinha
- Daniel Limones El cap policial d’Esplugues, nou director general de Policies Locals
- La ‘BCN dels 5 milions’ hauria d’anar més enllà del que necessita Barcelona"
- La comarca tindrà un "minitransvasament" de l’Ebre l’any que ve
- Estratègies financeres La pugna entre bancs rebaixa les hipoteques a tipus fix per sota del 3%