El primer ‘motí’ espacial

El primer arbre de Nadal que va orbitar en una estació espacial ho va fer a l’Skylab, amb bandera nord-americana i llaunes de menjar: ara s’han complert 50 anys d’aquell dia en què l’artefacte va ser acoblat amb molt humor i poca gràcia pels astronautes que integraven la missió a la qual li va tocar ser just allà, a l’espai sideral, donant voltes a la Terra.

L’estació va ser una fita en l’època i es va mantenir activa des de 1973 fins a 1979, data en què es va convertir en la primera brossa espacial que va impactar sobre el planeta en zona habitada, per a ensurt monumental dels habitants d’un petit poble del sud d’Austràlia, Esperance, però això és una altra història. L’arbre de Nadal va arribar a nosaltres a través d’una captura de pantalla de la telecomunicació que van establir William Pogue, Gerald Carr i Ed Gibson, els tres homes que integraven la quarta missió que ocupava l’Skylab, amb la base de la NASA aquell 25 de desembre.

Quan un s’enlairava fa 50 anys cap als confins de l’univers només podia batre rècords i fer caure murs de desconeixement, i això ho van fer amb nota a la missió, convertida a desgrat seu en una mena de camarot dels germans Marx mentre atresoraven coneixements de gran valor per a la ciència.

Neteja amb tovalloletes

La missió de l’Skylab 4 va durar 84 dies, 1 hora, 15 minuts i 30 segons, i va arribar a completar 1.214 òrbites a la Terra. Entre les gestes que més atenció van despertar destaca el passeig espacial que van protagonitzar Carr i Pogue el dia de Nadal: va ser el més llarg registrat fins al moment, de set hores. Quan els astronautes van arribar a l’estació els havien precedit tres missions més, cosa que havia permès que es posessin a prova moltes contingències. La primera dutxa espacial ja la van provar els homes de la primera missió, era un sistema lentíssim, i per això ells van preferir la neteja amb tovalloles humides. El menjar també havia millorat considerablement: tenia una mica més de gust i van disfrutar dels productes precongelats. Per al que ningú els havia preparat era per a la càrrega psicològica d’assumir la ingent quantitat de feina que els tenien reservada. Cada dia en òrbita suposava un cost de 22 milions de dòlars, i la NASA pretenia que resultessin productius amb llistes extenuants d’exercicis i proves de laboratori per obtenir el màxim de dades sobre l’experiència. I cada missió espacial marcava nous límits a la capacitat de treball de l’equip humà enviat.

Així va ser com la tripulació que va muntar l’arbret de Nadal amb quatre llaunes de menjar també seria la primera que va aixecar les alarmes del que podia ser un motí a l’espai, una vaga de braços creuats, un s’ha acabat de l’explotació laboral. Sobre aquest episodi es van escriure rius de tinta, i tant la NASA com els implicats van acabar per treure ferro a l’assumpte i assumir que el que va passar entre el 28 i el 29 de desembre de fa 50 anys va ser en realitat una badada, però el cert és que aquell dia ni Carr, ni Pogue ni Gibson van encendre la ràdio que els connectava amb la Terra. Es va fer el silenci. No és que la NASA perdés el contacte amb l’Skylab, sabien que tot estava bé, el que va passar és que es van saltar tots els protocols de comunicació habitual pels quals, justament, intercanviaven instruccions sobre l’evolució dels seus exercicis i treballs. La situació venia precedida de queixes contínues per la càrrega de feina a què eren sotmesos els astronautes, que amb prou feines podien descansar, i demanaven a la Terra que rebaixés les exigències sense èxit.

No va ajudar que en dates nadalenques hi coincidís el pas del cometa Kohoutek, descobert el març d’aquell any i que en la seva trajectòria s’acostaria al Sol cap a final d’any, amb una lluminositat que prometia ser màgica i que rememorava l’estrella dels Reis d’Orient. Van passar hores infinites fotografiant i dibuixant el cometa, a mesura que s’acostava. També van fotografiar la primera flamarada de sol.

Notícies relacionades

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

Dones davant l’algoritme

El cometa potser va ser el que va fer omplir el vas, i la desconnexió de la ràdio, que després la NASA va justificar davant l’escàndol com que aquell dia els tocava descans, es va afegir a un altre incident que podria passar per entremaliadura i que va passar inadvertit: entre les seves esgotadores sessions de filmació de la Terra, la missió Skylab 4 té en el seu historial el mèrit d’haver-se saltat les normes i haver captat les primeres imatges prohibides de la mítica Àrea 5, la misteriosa base militar americana que s’oculta al desert de Nevada i que ja llavors inspirava teories i elucubracions sobre les activitats secretes que desenvolupa com a camp de prova experimental.

Carr, Pogue i Gibson van obrir amb la seva missió una reflexió inesperada per a la NASA sobre l’estrès i la importància de la psicologia d’equip. L’episodi va servir i les xerrades que van tenir després van fer que l’any nou arrenqués amb menys pressió i més descans, que adaptessin les tasques pendents a les seves energies, i com a resultat van tornar a la Terra amb més feina realitzada de la que van sumar les missions precedents.