"Per sobre de qualsevol altra etiqueta, em sento cuinera"

Després de quedar finalista de MasterChef 10, Verónica Gómez de Liaño combina dues ànimes que es retroalimenten: cuinera i creadora de contingut a les xarxes socials, on comparteix les seves receptes. Una doble faceta que està també vinculada pel fil de la creativitat. D’aquest concepte va parlar en un taller culinari organitzat al Museu de la Ciència CosmoCaixa per celebrar el 10è aniversari del programa d’impuls al talent jove The Challenge d’EduCaixa, pel qual han passat ja més de 40.000 alumnes de secundària.

Vostè centra la seva proposta en la cuina saludable. ¿Pot ser també creativa i sorprenent?

Sens dubte, tot i que moltes vegades no s’ha tractat aquest tipus de cuina com es mereixia. Que si és avorrida, insípida... I res d’això. Encara queden tòpics per trencar, però ja s’ha demostrat que el que és saludable pot ser també saborós i hedonista. Jo defenso una cuina vegetal, que no significa que no es pugui utilitzar proteïna animal, però situant sempre els vegetals en el centre de la recepta, i no només com a guarnició. I, a més, lligada als productes locals i de temporada.

Parla també d’alimentació conscient. ¿Ens envolten tants estímuls que no prestem atenció al que mengem?

Anem amb el temps tan atropellat que és complicat centrar-se en el menjar: a mi em passa moltes vegades. No obstant, quan ho intentes, quan poses atenció a l’acte de menjar, se’t posa tan bé que t’adones de l’important que és. I no només es tracta de disfrutar del menjar, sinó de ser conscient d’on procedeixen els aliments, quin impacte tenen sobre el seu entorn... Com a cuiners, tenim una responsabilitat amb la societat.

Després del seu pas per televisió, va deixar la seva feina de publicista per dedicar-se a la cuina. ¿Li va costar trobar el camí?

Crec que encara segueixo en aquest procés perquè soc una persona que sempre està en constant recerca, que no em conformo mai. Això té una part positiva, que t’anima a buscar nous horitzons, però també negativa, perquè sembla que mai és suficient. Però estic fent un exercici d’autoreflexió i sé que estic on vull estar. Tinc objectius clars, si bé també estic oberta a les oportunitats que apareguin.

En el seu cas, és tan important cuinar bé com saber-ho comunicar als seus seguidors. ¿Com es mou en un món tan exigent i inestable com les xarxes?

Intento ser pròxima i demostrar que soc una pencaire. Soc conscient que les xarxes socials són una arma de doble tall. Continuo aprenent a utilitzar-les bé, perquè les plataformes t’exigeixen molt, has de pujar contingut contínuament, i això fa que de vegades no tinguis temps per desenvolupar projectes que vols fora de les pantalles.

¿Es visualitza més com a xef o com a creadora de contingut?

Vull que sigui compatible. La televisió m’ha donat molta visibilitat i seria tonta si no l’aprofités, però no em considero una influencer. Comparteixo receptes a les xarxes que la gent pot replicar a casa. Però per sobre de qualsevol altra etiqueta soc cuinera, i és allà cap on em dirigeixo.

Notícies relacionades

Dones davant l’algoritme

Montessori, abandonadora

¿El seu camí desembocarà en un restaurant propi?

De moment, soc el que es diu una xef sense restaurant, que cuina per a esdeveniments puntals. Però l’objectiu per al 2024 és tenir el meu propi local, tot i que m’agradaria que fos de cuina informal en el dia a dia i, de tant en tant, organitzar sopars pop-up més especials. En certa manera, un lloc on poder fer el que em vingui de gust.