El Govern rebutja l’ús d’aerosols a les presons

La Conselleria de Justícia descarta l’ús d’aerosols a les presons catalanes com a mesura per contenir situacions violentes que impliquessin un risc per a la integritat dels funcionaris o dels mateixos reclusos, segons van confirmar fonts d’aquest departament a EL PERIÓDICO. El Govern català rebutja l’ús d’aquests esprais després d’haver portat a terme una prova, de valorar un protocol que demostrava que la seva aplicació era "molt complexa" i d’estudiar els informes jurídics i de salut encarregats a tal efecte. La negativa a aquesta mesura s’ha decidit "per protegir la integritat física i la salut dels treballadors de les presons i dels interns, així com per garantir els seus drets", segons les mateixes fonts.

L’ús d’aerosols als centres penitenciaris és des de fa temps una reivindicació dels sindicats de funcionaris de presons. El maig passat, per un acord entre els representants d’aquests treballadors i la Conselleria de Justícia, el departament es va comprometre a efectuar una prova pilot sobre l’ús d’aquests polvoritzadors, una mesura fortament criticada per entitats defensores dels drets humans. De fet, el Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura ja havia alertat dels seus efectes nocius i va remarcar que, en tot cas, les instruccions d’ús han d’incloure expressament que no es poden utilitzar en espais tancats. A més, existeix una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que ho considera un tracte inhumà i degradant.

Una desena d’associacions han mostrat la seva preocupació perquè "les reivindicacions sindicals de tipus laboral en el sistema de presons de Catalunya es barregin amb decisions estructurals sobre les presons que afecten els drets fonamentals" i la "deriva que s’està produint amb la incorporació de mitjans d’ús de la força en l’àmbit penitenciari". També adverteixen que els aerosols de defensa "han generat en altres països fins i tot la mort de persones privades de llibertat, i és especialment perillós per a persones amb problemes cardiorespiratoris".

La Conselleria de Justícia desestima el seu ús, però el sindicat de presons d’UGT ja va respondre a aquesta decisió assegurant, a través d’un comunicat, que es tracta d’"un error històric", ja que consideren que l’ús d’esprais "se circumscriu exclusivament a situacions molt puntuals, d’alt risc i amb alta complexitat d’intervenció". El sindicat qualifica els suposats efectes perjudicials, si es produïssin, de "danys col·laterals acceptables davant una potencial agressió".

La Generalitat ja ha començat a implementar altres compromisos que va adquirir amb els sindicats per millorar la seguretat a les presons. Per exemple, a Quatre Camins (la Roca del Vallès) i Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada) ja s’hi han desenvolupat dues proves pilot d’ús de càmeres portàtils unipersonals per part dels funcionaris de presons. Aquests assajos van tenir una durada de vuit setmanes consecutives, de dilluns a diumenge: es van iniciar el 4 i el 5 de juliol d’aquest any i van acabar el 20 i el 31 d’agost. Prèviament a aquestes proves, el departament va dictar un decret per al desenvolupament d’aquesta iniciativa i el protocol sobre la utilització d’aquestes càmeres.

Notícies relacionades

Catalunya comptarà amb 60 jutges més en els pròxims tres anys

¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez

El reforç de les mesures de seguretat està emmarcat en diversos eixos d’actuació. Un d’ells incumbeix l’organització dels centres. En aquest sentit, la Generalitat es va comprometre el març a definir un model de cel·les de seguretat reforçat en els departaments especials de règim tancat, on s’aïllen els presos conflictius i violents, i a revisar i adequar aquestes instal·lacions per impedir que els interns puguin utilitzar algun dels seus elements per perpetrar una agressió.

A més, al març es va acordar un increment de la plantilla de 350 efectius, i a l’octubre, la Conselleria de Justícia va anunciar la incorporació extra aquest gener de 111 professionals més que permetran desplegar actuacions concretes en matèria de prevenció no només de suïcidis, sinó també de conductes autolesives dels reclusos i la gestió de conflictes per evitar agressions als funcionaris. El departament ha obert la porta a negociar un conveni col·lectiu dels treballadors penitenciaris. L’últim es remunta a l’any 2001.