"¡Aquest any, tot; la loteria i el pernil!"

L’administració 10 de Granollers (Vallès Oriental), la premiada, és a la cèntrica avinguda de Sant Esteve, a dos passos de l’estació de tren, però l’ambient de veritat estava ahir al pròxim carrer d’Àngel Guimerà, a escassos metres. El popular bar Las Tapas va ser una festa. El 41.147, un dels quarts premi de la Loteria de Nadal, era el número que portava aquest bar de barri. Un negoci amb una parròquia fidel a la seva barra i al seu número que va voler celebrar en comunitat el premi. 20.000 euros per dècim que en aquest local freqüentat principalment per treballadors –o extreballadors, ja que no són pocs els jubilats– es va celebrar com si hagués sigut el Gordo a jutjar pel nombre d’abraçades i de brindis i per les cares de felicitat. No era estrany: els 33 milions d’euros caiguts conformen la meitat del guanyat a Catalunya amb els grans premis.

Francisco López, vestit encara amb l’uniforme fluorescent després d’acabar la jornada a les sis del matí, sortia eufòric amb l’enorme panera de Nadal del bar, que també li havia tocat. "¡Aquest any, tot; la loteria i el pernil!", exclamava, feliç, rere la voluminosa panera que li tapava la cara. Els seus amics –els de sempre i els guanyats ahir gràcies a la germandat que provoca sempre la celebració– reien i li feien bromes. La felicitat era generalitzada en aquest bar al qual sempre acudeixen "els mateixos".

"M’ha tocat en el pitjor moment, quan més falta em feia", deia el Juan abans d’abraçar la Tania, la seva parella, a la porta del bar. A ells els va tocar l’únic dècim que portaven.

També era feliç, i no poc, la senyora Julia Vizcaíno, de "gairebé" 85 anys. "Els compliré al febrer, però els compliré, ¿eh?", feia broma, somrient. L’octogenària es va voler acostar a la seva administració "de tota la vida" arrossegant el seu caminador per celebrar la seva sort amb el barri. "No sé llegir ni escriure, però anava apuntant els números quan sortien per la tele fins que he vist el 41.147, ¡el 41.147!", explicava la dona, que fa anys que juga aquest mateix número tots els dijous i els dissabtes. "Quan me’n vaig de vacances a Extremadura, me’l guarden", afegeix.

Fidels al 41.147

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Són també fidels al 41.147 el Carmelo, l’Amadeu, la Doris, l’Elena i el Gerard, dos matrimonis i el fill d’un d’ells, també premiats. I Conchi Muñoz, la seva veïna, que es va acostar per darrere i va abraçar la Julia. La dona va acudir a l’administració acompanyada del fill, que després de deixar-la a casa va baixar a Las Tapas a l’espontània celebració popular. "Tres vegades va estar a punt de tocar, ¡tres!, havia d’acabar passant; la meva filla ja m’ho deia", va recordar la Conchi.

A Las Tapas parlava amb un i altre Miguel Ángel Cura La Cruz –"em dic així, de debò, ¿t’ensenyo el DNI?"–, qui celebra amb cerveses el premi amb els seus companys de barra i agraïa la seva sort al seu amic Xavi. "No l’anava a comprar, la loteria de Nadal no surt a compte, és molt cara i toca poc, però ell gairebé em va obligar a fer-ho i mira", recordava, eufòric. "Soc un home afortunat, ja em van tocar una vegada dos milions de pessetes en un bingo", rememora, qui es defineix com a "molt jugador". "Cada setmana em gasto 13 euros, ¡les filles de la meva parella em diuen que estic destinat que em toqui més!", concloïa entre rialles.