Consells des de trobar taula fins a excusar-se bé

Els menys previsors o els indecisos patiran la setmana que ve per trobar taula. Abans de trucar a la meitat dels restaurants de Barcelona, el més pràctic és plantejar-se una celebració en dilluns o dimarts (i no estaran sols) o oblidar-se de les nits i triar els migdies, on hi ha més oportunitats. Aquesta opció pot rematar-se amb tardeo en alguna terrassa d’hotel amb infraestructura hivernal.

Una altra possibilitat pot ser recórrer a portals de reserves com The Fork, on el cercador ja et fa un filtratge de restaurants amb disponibilitat segons el nombre de comensals i usuaris. Amb sort, fins i tot és possible que aparegui alguna oferta en funció d’alguna franja horària vall que algun restaurant vulgui cobrir.

Organitzar una tarda de scape room que acabi amb un aperitiu i copes, o muntar un dinar en un espai de show cooking amb curs i tast simultani, o sopar a casa d’un amfitrió professional de pagament (des de plataformes com Eatwith) són algunes opcions per als qui odien la fórmula clàssica d’asseure’s a una taula envoltat d’altres grups desconeguts.

Si la mida del grup ho permet –en especial en el cas d’empreses–, no hi ha res com aconseguir un espai en exclusiva on els seus integrants puguin fluir tranquil·lament sense preocupar-se d’on han deixat el mòbil o el bolso, i on fins i tot es pugui perpetrar un amic invisible sense vergonya aliena. Hi ha molts petits restaurants a Barcelona amb aforaments reduïts que ho permeten, igual que hi ha grans espais (sobretot en salons d’hotels) per als més grans. S’evita així que un local i els seus banys barregin de nou una franquícia d’immobiliària (plena de joves venedors amb corbata), amb mig centenar de dependentes d’una coneguda marca de llenceria, amb imprevisibles resultats.

Plats per compartir

Dos dels aspectes que poden marcar l’èxit o fracàs d’un dinar o sopar prenadalenc és la manera en què s’asseguin els comensals i el consum d’alcohol. En el primer cas, fins i tot en àpats grans, i per la tipologia de la trobada, el millor és el lliure seient perquè cadascú s’agrupi per afinitats i simpaties. Altrament, augmenta l’índex de desercions primerenques. Més encara tenint en compte que en aquests esdeveniments corre l’alcohol, raó per la qual no està de més estirar el pressupost per evitar vins barats amb ressaques letals. En el mateix sentit, convé conèixer la idiosincràsia del grup abans d’optar per barres lliures. Són nits d’exaltació anímica, brots desinhibits i moments que gravats al mòbil (com passarà) poden ser vergonyosos per a tot l’any següent.

Tret del cas dels sopars corporatius molt formals, cada vegada guanyen més terreny els pica-pica extensos per compartir, més un plat principal individual, a l’estil casament. D’aquesta manera, cada assistent sempre trobarà algun aperitiu del seu gust i no s’han d’anar personalitzant minutes. Tret que es tracti d’un col·lectiu de gana XXL, és millor que el segon plat tingui almenys una opció lleugera perquè molts entre l’aperitiu i els brindis arribaran amb poca gana a aquest moment.

Imprescindible que els menús lligats incloguin o contemplin un suplement tancat de la beguda d’arribada i la copa de cava o chupito final per evitar ensurts i excessos a la factura final. A partir d’un cert volum d’assistents, la millor opció és el còctel-bufet dret que permet interactuar lliurement i fugir discretament si un no vol esgotar la vetllada.

Notícies relacionades

Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia

Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"

No és el mateix una reunió il·lusionant d’amics de tota la vida o que només es reuneixen per Nadal, que una de mares de l’escola, o de companys de spinning o de taller de macramé, on un s’apunta solidàriament però no sempre acudeix entusiasmat i no sap com escapolir-se sense quedar malament. I molt menys una d’empresa, on uns van disposats a donar-se un homenatge, però d’altres senten esgarrifança davant una vetllada amb el company plepa, el cap que no suporten o la plana major de la companyia.

Les excuses d’última hora (covid, gastroenteritis, robatori de moto...) acaben perjudicant el grup (si s’havia compromès un determinat nombre de menús, que de vegades necessiten paga i senyal no recuperable) i minvant les taules. Millor esborrar-se amb temps, sent el més útil adduir un pla alternatiu, amb el màxim de detalls i proves que ens evitin quedar malament o ser titllats d’associals. Per exemple, un altre compromís que teníem pendents i fixem aquell dia amb premeditació i traïdoria. O guardar-te a la màniga per a aquestes dates una operació, una prova mèdica o un viatge, que sigui inqüestionable.