Redondo compara les marxes del 25-N amb una «gran orquestra»: «El que importa és que la melodia feminista se senti»

Són milers les persones que es manifesten a Madrid aquest 25-N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. La primera marxa pel centre de la ciutat, convocada pel Fòrum de Madrid i el Consell de les Dones, partia la primera, a les 12 del migdia. Hi havia la nova ministra d’Igualtat, Ana Redondo, acompanyada per altres membres del partit, com la presidenta del Congrés, Francina Armengol; les ministres Pilar Alegría i Reyes Maroto; el ministre Fernando Grande-Marlaska; la secretària d’Igualtat, Andrea Fernández; o la presidenta de la Comissió d’Igualtat del Congrés, Carmen Calvo. Ha sigut aquesta, i no la convocada per la Comissió 8M, l’escollida per marxar pels socialistes.

«És igual on ens manifestem», ha recalcat la ministra d’Igualtat davant els mitjans de comunicació, assegurant que «totes les persones són imprescindibles» en aquesta lluita i apel·lant «a la unitat». «Jo ho comparo amb una gran orquestra: hi ha diferents tons, diferents instruments, diferents sensibilitats..., però l’important és que aquesta melodia feminista, i en contra de tots els tipus de violència cap a les dones, se senti alt i clar com la banda sonora d’una societat democràtica».

Se acabó. Este 25N, Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra las mujeres, no es ni puede ser un día más, aunque todos los días apelemos sin descanso por erradicar esta violencia.

Ha habido 1.237 feminicidios en España desde 2003. Nos están matando por ser… pic.twitter.com/b3hUe0FTxO

— Francina Armengol (@F_Armengol) 25 de noviembre de 2023

«Som un país i una societat profundament feminista, amb un govern feminista. Cal lluitar contra els que en volen fer tornar a la caverna o justifiquen les violències contra les dones. Davant d’això, ni un pas enrere», ha prosseguit Redondo, que ha rebut aplaudiments i també ha sigut increpada, en la distància, per alguna dona. «¡Montero tenia raó!», li cridava una mentre caminava darrere la pancarta de ‘Dones lliures i iguals’.

2.000 persones

Sota el lema Contra la violència contra les dones, unitat ciutadana i resposta institucional, la marxa ha partit a les 12 del matí de la Gran Vía i ha acabat a prop de les dues del migdia a la plaça d’España. A la capçalera hi havia el bloc de la UGT i CCOO, i les que marxaven portaven pancartes que demanaven l’abolició de la prostitució o cridaven que cal «abolir la pornografia» per considerar que «és una escola de la desigualtat, del sexisme i de la violència» que no pot arreglar l’educació.

Així ho descriu Ángeles Álvarez, exdiputada del PSOE i una de les organitzadores, que veu normal que els socialistes hagin marxat amb elles. «Han vingut cada any. No estem ni contents, ni no contents», ha afirmat.

Entre mig han caminat 93 dones vestides amb túniques i caretes blanques, el mateix nombre de «dones assassinades des de començament d’any». Cada una d’elles portava un cartell amb el nom, l’edat i l’origen d’aquestes dones. Una d’aquestes participants, Ana Juez, ha explicat a El Periódico de España, del Grup Prensa Ibérica, que venen de diversos punts de Madrid. S’han organitzat a través de grups de WhatsApp perquè volien que totes aquestes víctimes «hi fossin presents», perquè «no es normalitzi aquesta situació».

Al recorregut hi ha hagut batucada i persones que s’hi unien per manifestar-se contra les violències. En total eren unes 2.000, segons la Delegació del Govern, entre les quals hi havia Carmen Puig. «Vinc a cada manifestació que hi ha en defensa de les dones des de fa anys», ha assenyalat, mostrant-se preocupada pel repunt de les xifres d’assassinats.

Notícies relacionades

Dones davant l’algoritme

Montessori, abandonadora

També hi han estat l’Elvira, la Pepi i la María Jesús, tres dones que cada dia 25 de mes es concentren a la plaça del Sol per demanar el final de les violències cap a les dones. Fa anys que venen a aquesta. Apunten que una de les qüestions que més els preocupa és que cada vegada l’edat dels agressors sigui més baixa, o el negacionisme de les violències masclistes. Lamenten que, per acabar amb tot això, no hi hagi una única marxa.

Manifest

Cap a les 13.30 hores la capçalera de la manifestació ha arribat a plaça d’España, el final de la marxa, on l’organització ha llegit el manifest, que ha emfatitzat, per exemple, que «més del 30% de les mesures de protecció que se sol·liciten als jutjats per a les dones, les seves filles i fills són denegades»; que «el 25% de les assassinades el 2023 havia denunciat, una o diverses vegades, fins i tot amb mesures vigents en diversos casos»; o que «el 40% de les dones assassinades per les seves parelles o exparelles el 2023 no havia nascut a Espanya, quan la població migrant femenina és del 10%». «El repunt dels feminicidis és preocupant», han assegurat. Les ministres i representants socialistes no han arribat a sentir-ho: totes elles han abandonat la marxa a meitat de recorregut.