«Prefereixo la copaternitat que ser mare soltera: tenir un fill és un treball en equip»

S’ha plantejat ser mare soltera, però l’«espanta» tenir la responsabilitat en solitari, per la qual cosa des de fa tres mesos busca un home amb qui compartir la criança a través de l’empresa Copaternidad, que es dedica a posar en contacte persones que desitgen ser pares i mares, sense tenir una relació sentimental.

La copaternitat és un model de família minoritari en el qual dues persones que no tenen un vincle amorós decideixen compartir la concepció i criança d’un fill en comú. Aquesta modalitat s’està obrint pas a Espanya gràcies en bona part a les noves tecnologies, que possibiliten que persones que volen ser pares i mares per aquesta via es coneguin i acordin com portar-ho a terme. En la majoria dels casos, mitjançant la reproducció assistida. A través de l’empresa esmentada, ja ha nascut un nen a Espanya i n’hi ha tres més en camí.

La logística

La Paula (que prefereix no revelar el seu veritable nom) està «esperançada» de poder trobar aquesta persona que «quadri» amb ella en la «logística, en la manera de portar a terme la criança i de repartir la responsabilitat», tot i que és conscient que «és tot un repte i un treball ardu». En aquests tres mesos ha conegut dos candidats a ‘copares’, però amb el primer no hi ha hagut «feeling» perquè «no tens afinitat al cent per cent amb tothom» i ell volia tenir dos fills i ella està interessada en un. Amb el segon s’estan coneixent i també quedarà amb un tercer. «Ho anirem veient», explica.

L’empresa Copaternidad aconsella als candidats que es coneguin durant, almenys, sis mesos i que tinguin algun contacte també amb les seves respectives famílies i amics, per tenir una idea més ferma de com és l’altra persona i com podria ser la paternitat compartida.

La responsabilitat

La Paula prefereix aquesta opció que la maternitat en solitari perquè té clar que tenir un fill comporta «una gran responsabilitat i entre dues persones pot ser més fàcil». «És un treball en equip i crec que la copaternitat és el més semblant a una família. A més, penso que si em passa alguna cosa, almenys el nen o la nena tindrà algú que l’estimi tant com jo», reflexiona.

Notícies relacionades

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

Dones davant l’algoritme

No obstant, reconeix que ha sigut «complicat trencar amb els estàndards de la família tradicional» i aventurar-se en aquest projecte. I admet que li «preocupa» com portar a terme la criança però de la mateixa que li «preocuparia ser mare amb una persona de qui estigués enamorada». «La qüestió –opina– és trobar algú que tingui la maduresa i responsabilitat per portar a terme un projecte en comú».

En el seu entorn, la seva família i amics més pròxims, li donen suport i també els «convenç més la copaternitat que la maternitat en solitari».