Abusos sexuals a menors: «El nombre de nens agredits és similar al de les nenes, però ells no ho expliquen»

Un exemple. Segons les dades de l’últim balanç anual de l’Equip EMMA, la Unitat d’Atenció a les Violències cap a la Infància i l’Adolescència del Hospital Vall d’Hebron, el 79% de les víctimes ateses són nenes d’entre 13 i 16 anys. ¿On són ells? «Hi ha un gran percentatge de nens i homes que els costa reconèixer el que els va passar. Els casos de nens surten menys a la llum, sabem que passen perquè, quan arriben a adults, alguns ho expliquen. Per als educadors i sanitaris és més fàcil detectar els casos de nenes», assenyala a aquest diari la psicòloga Noemí Pereda, membre de la comissió assessora de l’informe sobre abusos sexuals en l’Església catòlica del Defensor del Poble. De fet, els episodis coneguts, que són els que arriben a les autoritats, conformen només el 10% del total. «El 90% de les víctimesmai rebrà ajuda durant la infància, una cosa que augmenta el perjudici», assenyala Pereda, que a més és professora titular de la Universitat de Barcelona (UB).

Segons ella, malgrat que no es visibilitza tant, «el percentatge de nens abusats és molt similar al de les nenes», tal com perceben les enquestes de victimització, que obtenen informació quantificada sobre els delictes que han ocorregut però mai s’han denunciat. «En l’abús sexual infantil l’asimetria està en l’edat, no en el gènere. El focus és que la víctima és un nen que no s’ha desenvolupat encara, algú a qui pots manipular. Enfocar-ho en el gènere és un error», insisteix Pereda.

«Lidien amb això com poden»

També la major part d’abusos que arriben a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) són d’homes a nenes. Aquesta institució rep els casos d’abusos que es produeixen en l’entorn familiar. «Hi ha una diferència d’edat molt gran entre l’abusador i la víctima. L’abusador és el pare, el germà gran, el cosí», explica la directora general de l’entitat, Ester Cabanes. Reconeix que és més difícil detectar-ho en nens. «Ells no ho expliquen a ningú, lidien amb això com poden. Les nenes tendeixen més a explicar-ho a les seves millors amigues», explica Cabanes.

A més, ells quan són abusats per un home adult, i a causa de la «societat patriarcal», senten que es «qüestiona la seva identitat sexual». «Es pregunten si els ha passat això perquè potser els agraden els homes. Hi ha una sèrie de qüestionaments que elles no es fan», apunta la directora de la DGAIA.

La DGAIA només retira la custòdia del menor quan percep que aquest no està protegit. «A les famílies els costa assimilar el que passa», reconeix Cabanes. Per tractar els nens víctimes d’abusos sexuals, la Conselleria de Drets Socials aposta pel model ‘Barnahus’, una casa que funciona com un servei d’atenció integral als menors i que reuneix en el mateix espai un equip pluridisciplinari de professionals. Ja n’hi ha una a Tarragona i el Govern en desplegarà 12 més a Catalunya entre el desembre i el gener.

«Preparar els adults»

Notícies relacionades

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Els sindicats de presons firmen un acord amb la Generalitat

Cabanes recorda que «no hi ha un perfil d’abusador», per la qual cosa la lluita contra la violència sexual passa per «empoderar» els nens sobre el seu propi cos perquè puguin dir ‘no’. «Els abusadors tenen una vista afinada per a les persones vulnerables. Saben bé qui no demanarà ajuda», diu la directora general de la DGAIA, que al seu torn veu necessari «preparar els adults» per rebre «aquesta revelació».

Cabanes valora positivament informes com els del Defensor del Poble, però en demana més. «Serveix de poc saber quants casos hi ha hagut. Necessitem que es reconegui les víctimes. Molts delictes continuen sent prescriptibles. S’ha de buscar fórmules de reconeixement i reparació», assenyala. Per la seva banda, Pereda demana fer estudis estatals des del Govern central per conèixer l’evolució d’aquest tipus d’agressions, com sí que passa amb la violència masclista i com ja es fa en altres països.