Violència

Dues de cada 10 dones d’entre 16 i 74 anys a Espanya han sigut víctimes de violència física o sexual, però molt poques denuncien

L’enquesta EEVG, realitzada a nivell europeu, mostra que una de cada quatre dones a Espanya amb parella han patit violència psicològica

Dues de cada 10 dones d’entre 16 i 74 anys a Espanya han sigut víctimes de violència física o sexual, però molt poques denuncien

EFE

5
Es llegeix en minuts
María G. San Narciso

Més d’una de cada quatre dones a Espanya (el 27,8%) han patit violència psicològica en l’àmbit de la parella en algun moment de la seva vida. Fora d’ella, fins a dues de cada 10 dones d’entre 16 i 74 anys han sigut víctimes de violència física o sexual.

Aquestes dades provenen de l’EEVG, la primera enquesta sobre la violència contra la dona que s’ha realitzat dins del marc del Sistema Estadístic Europeu (SEE), la coordinació del qual porta a terme Eurostat. El treball, que s’ha donat a conèixer aquest 8 de novembre, proporciona dades sobre la prevalença de la violència contra les dones i els seus diferents tipus.

Els resultats assenyalen, per exemple, que la violència que pateixen les dones fora de la parella «s’exerceix de manera aclaparadora per homes». Entre els que afirmen haver patit violència sexual, el percentatge amb agressor home ascendeix al 94,2%. A més, l’encreuament de dades entre el tipus de violència sexual i el tipus de relació entre víctima i agressor revela que com més pròxima és la relació entre tots dos, més greu és el tipus de violència sexual. Per això, un 77,5% de les dones que revelen haver patit una violació fora de la parella afirma que l’agressor era un home conegut.

Violència psicològica

Dins de la violència en la parella, l’enquesta mostra una prevalença més gran de la violència psicològica (27,8%) davant la violència física (12,7%) o la violència sexual (6,7%). Això significa que el dany i risc per a la integritat psíquica i emocional continua sent la forma de violència contra les dones més prevalent.

Aquest tipus de violència, que se sol prorrogar i intensificar amb el temps, té diferents cares. A un 17,2% de les dones que han tingut parella «les han acusat sense fonament d’infidelitat o s’han enfadat amb ella per veure-la parlar amb altres persones». A un altre 11,9% els han insistit a saber on estava de manera controladora, localitzant-les via GPS, telèfon o xarxes socials, i a un 11,2% els han prohibit veure les seves amistats o dedicar-se a alguna afició, ‘hobby’ o activitat. 

També 11 de cada 100 dones han vist com les seves parelles els cridaven o trencaven coses davant seu, i a un 6% de les enquestades les seves parelles els van fer xantatge a l’hora de deixar la relació: els deien que, si acabaven amb la relació, es farien mal a si mateixos.

Dins de la violència psicològica, l’enquesta inclou la violència econòmica, una agressió que han patit fins al 7,8% de les dones en parella en algun moment de la seva vida. Un 6,5% d’elles han vist com els controlaven tota l’economia familiar o les seves pròpies despeses, i a un 3% els han prohibit treballar.  

Baixa autopercepció de violència sexual en la parella

Així mateix, el 12,7% de dones han patit violència física en l’àmbit de la parella en algun moment de la seva vida. A un 9% alguna vegada les han empès o estirat els cabells, i un altre 8,6% han sigut amenaçades.

Més baixa és l’autopercepció de la violència sexual dins de la parella o exparella (6,7%), cosa que podria deure’s, tal com apunta la literatura científica, que les víctimes continuen sense identificar-ho o temen revelar les violències sexuals que les parelles o exparelles han exercit contra elles».

El Ministeri d’Igualtat ho atribueix a causes diverses, com la cultura de la violació i els mites sobre la violència sexual, que ha estat representat en l’imaginari col·lectiu gairebé en exclusiva com les agressions sexuals més extremes (per exemple, la violació), desenfocant altres formes de violència que s’exerceixen també en les relacions de parella, com la coerció o el xantatge per tenir relacions sexuals sense que ella ho consenti, o l’obligació de mantenir relacions sexuals sense l’ús del preservatiu.

Diferències d’edat

Una altra dada que deixa aquest treball és que la prevalença estimada de la violència en la parella varia del 38,4% de les dones entre 18 i 29 anys, fins al 19,0% de les dones entre 65 i 74 anys.

Malgrat que la percepció de la violència en parella és menor segons augmenta l’edat, les diferència entre les prevalences «aproxima algunes conclusions relacionades amb la violència que s’exerceix en dones grans». A Igualtat assenyalen que, tal com aborden alguns estudis, com l’elaborat per la Delegació del Govern, aquestes dones s’han hagut d’enfrontar a aquestes situacions de manera prolongada i cronificada en moments de la seva vida en què aquest tipus de violència estava invisibilitzada, normalitzada i, fins i tot, acceptada en les relacions de parella.

Recerca de suport i resposta institucional

Les dades, en la mateixa tendència que altres enquestes o la Macroenquesta del 2019, continuen assenyalant que la majoria de les dones que han patit violència física i/o sexual en la parella no busquen suport en les principals institucions encarregades d’acompanyar en el procés de reparació. I això que més de la meitat d’elles han patit lesions físiques com a conseqüència de l’esmentada violència; un 78,4%, conseqüències psicològiques.

«És una dada alarmant que només un 16,3% de les dones acudeixin a serveis especialitzats o que únicament el 24,4% hagin contactat amb la policia», asseguren a Igualtat. Davant això, les xarxes de suport pròximes continuen sent percebudes com els espais de principal seguretat per als que decideixen demanar ajuda i revelar la situació de violència que enfronten.

Notícies relacionades

«En el cas de la violència fora de la parella, els resultats són encara més preocupants, ja que només el 8,9% de les dones que l’han patit han acudit a la policia, i únicament el 3,8% han contactat amb un servei de suport a víctimes. A més, únicament un 10,7% han sol·licitat suport en el sistema sanitari o a serveis socials», explica Igualtat.

Per a aquest ministeri, les dades demostren que les institucions públiques i els sistemes de recuperació integral per a les víctimes de totes les formes de violència contra les dones han de redoblar de manera immediata tots els seus esforços perquè totes les dones puguin accedir al seu dret a la reparació integral.