Música massa alta

La meitat dels joves fa servir cascos fins a tres hores al dia: un terç ja pateix pèrdua d’audició

La meitat dels joves fa servir cascos fins a tres hores al dia: un terç ja pateix pèrdua d’audició

Ferran Nadeu

5
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Avui dia és difícil entrar en un vagó o un autobús i que no t’arribi el que està sentint algun jove a través dels seus cascos. Sentir música a tot volum, amb auriculars o sense, a casa, al carrer, en un bar o al cotxe està a l’ordre del dia. No obstant, moltes persones desconeixen que pot generar una pèrdua d’audiciópermanent i irreversible, que possiblement els obligarà a portar audiòfon si volen sentir i entendre correctament el que passa al seu voltant.

De fet, 4 de cada 10 joves reconeix que escolta música a un volum massa alt, per sobre dels 60 decibels recomanats, segons un estudi d’hàbits auditius fet per GAES, la principal xarxa de centres auditius privada d’Espanya. Un 50% de les persones enquestades d’entre 25 i 34 anys indica que prefereix treballar amb música; un 62% afirma que es relaxa amb so en lloc d’en silenci, i un 93% escolta cançons mentre fa esport. Quant a l’ús dels cascos, més de la meitat reconeix que els fa servir fins a tres hores al dia i un 15% més de cinc hores.

Per tant, si fa anys el problema acústic procedia del soroll excessiu a determinats ambients de feina –una situació que s’ha aconseguit mitigar amb conscienciació, mesures de prevenció i cascos que aïllen del soroll–, el problema actual són els dispositius musicals i d’oci. Sobretot el seu ús a un volum molt alt i durant moltes hores.

Un 60% dels joves assegura que no els preocupa la pèrdua d’audició, que consideren un problema de gent gran

Casos lleus

En aquest sentit, un estudi fet per GAES indica que un terç dels joves reconeix que ha patit pèrdua auditiva, però més de la meitat considera que és una cosa normal. Entre els símptomes més comuns que refereixen hi ha els xiulets o molèsties a l’oïda. Malalties que minimitzen, ja que un 60% assegura que no els preocupa la pèrdua d’audició, perquè ho consideren un problema de gent gran.

Els xiulets o brunzit a l’oïda avisen de la presència d’una lesió en fase inicial o avançada

També han detectat el problema estudis internacionals. Una investigació publicada a la revista ‘Scientific Reports’ indica que la meitat dels joves participants en l’estudi reconeixen haver patit acúfens, és a dir, xiulets o brunzit a l’oïda, que adverteixen de la presència d’una lesió en fase inicial o avançada. Aquest brunzit sol aparèixer després d’anar a un concert o una discoteca, on es poden registrar índexs superiors als 100 decibels.

En persones joves aquest símptoma indica, normalment, que la lesió està en fase inicial i els xiulets desapareixen. Però pot ser que apareguin només quan el mal a les cèl·lules de l’oïda interna ja és greu. A més, si s’allarga l’escolta de sorolls i música a un volum excessiu, es va acumulant el mal i és irreversible. En un inici no hi ha símptomes, però amb l’exposició prolongada poden aparèixer.

«Ja estem veient en les consultes persones de 30 o 40 anys amb problemes com xiulets o gent amb problemes d’entesa de paraules, que són els primers símptomes», explica Francesc Carreño, director d’Audiologia de GAES.

«La pèrdua d’audició no dona senyals i no es nota fins que ja és intensa»

Faustino Núñez, president de la Comissió d’Audiologia de SEORL

Situació en el futur

No obstant, l’allau de sordesa s’espera d’aquí uns anys perquè en la majoria dels casos la pèrdua d’audició no dona senyals i «no es nota fins que ja és intensa» i ja no hi ha marxa enrere, segons adverteix el doctor Faustino Núñez, president de la Comissió d’Audiologia de SEORL (Societat d’Otorrinolaringologia, Cirurgia de Cap i Coll).

«I és igual –afegeix– que, arribat a una edat, no tornis a sentir música alta, el mal queda». Per això els especialistes preveuen que la hipoacúsia (deficiència auditiva) que experimenten entre un 40% i un 50% de les persones amb l’envelliment, a partir dels 55 anys, «s’avanci i es comenci a notar a partir dels 40 anys», a causa dels hàbits d’escolta actuals. «D’aquí 10 o 15 anys les consultes s’ompliran de gent que no hi sent bé i té al voltant dels 45 anys», avisa Núñez.

«És una qüestió social, encara som a temps de prevenir-ho»

Francesc Carreño, director d’Audiologia de GAES

Davant això, l’OMS ha llançat l’advertència que la meitat dels joves d’entre 12 i 35 anys corre el risc de veure deteriorada la seva capacitat auditiva amb el pas del temps per la seva exposició a sorolls elevats durant un temps prolongat. I una revisió científica publicada a la revista ‘British Medical Journal Global Health’ ha xifrat en entre 670 i 1.350 milions els adolescents i adults joves al món amb perill de sentir-hi cada cop menys. En concret, el 23% de les persones que porten cascos amb un volum alt, i gairebé la meitat dels que van a llocs d’entreteniment sorollosos, com bars o discoteques.

Cascos i volum

El problema no està en els cascos ni en la forma que tinguin (siguin interns o externs), segons diuen els especialistes. L’inconvenient és sentir la música o els continguts d’entreteniment per sobre dels 85 decibels, amb auriculars o sense. De fet, l’OMS ha instat els fabricants de dispositius perquè limitin el nivell màxim d’audició. I ha aconsellat seguir la regla del 60/60: no sentir música per sobre del 60% del que et permet l’aparell, i no més de 60 minuts al dia; ja que molta gent no sap identificar els decibels però sí que és fàcil reconèixer quan se supera el 60% a la barra que indica el volum del mòbil, la tauleta, l’ordinador o la televisió.

La hipoacúsia, avui dia, no té cura més enllà de l’ús d’audiòfons, que un 60% dels espanyols amb problemes auditius rebutja perquè els considera incòmodes, cars, massa visibles o creuen que la sordesa que pateixen no és tan greu o que aquests dispositius no els ajudaran, segons dades de l’Associació Nacional d’Audioprotètics d’Espanya (ANA).

Notícies relacionades

El problema és que, si no es porten audiòfons en sordeses greus, «el cervell ha de treballar més [per mantenir la comunicació o entendre l’entorn], per la qual cosa està sotmès a més estrès i això pot provocar malalties cardiovasculars o degeneratives», segons Francesc Carreño. Per tant, l’especialista recomana anar al metge quan es noti qualsevol pèrdua d’audició o molèstia «perquè no vagi a més».

Així mateix, reclama a les administracions que remin, igual que els metges especialitzats, en favor de la prevenció, amb campanyes que dissuadeixin les persones de sentir música a un volum excessiu. «És una qüestió social, encara som a temps de prevenir-ho», sentencia.