Catalunya ja acull 2.000 migrants procedents de les Canàries

Homes molt joves, que han travessat un desert, que han passat dies perduts a alta mar i que estan devastats físicament i mentalment però alegres d’haver arribat amb vida. Així són els gairebé 2.000 immigrants el ministeri està ressituant a Catalunya.

Els trasllats dels migrants que arriben amb pastera des de les costes espanyoles a municipis com Barcelona no és res nou. Passa des de fa 17 anys. «L’única diferència és que ara parlem de moltes més persones», apunten les mateixes fonts de la xarxa d’acollida.

Programa estatal d’emergència

A Espanya, quan una persona major d’edat és rescatada a les costes espanyoles, està en situació vulnerable i no té ningú que se’n pugui fer càrrec, el Govern d’Espanya la inclou en un programa d’Atenció Humanitària durant un mes, tot i que en alguns casos excepcionals es pot prorrogar durant més temps. El Ministeri d’Inclusió i Migracions finança entitats acreditades (com la Creu Roja, CEAR o Accem) a les diverses comunitats autònomes perquè donin a aquests migrants allotjament, alimentació, higiene personal, roba, atenció sanitària i psicològica, assessorament legal i la possibilitat de contactar amb els seus familiars o amics, entre altres necessitats bàsiques.

Les oenagés reben regularment migrants rescatats a les costes d’Andalusia, les Canàries, Ceuta o Melilla, però la situació de col·lapse a les Canàries per l’arribada de pasteres està obligant a ampliar les places. Fa setmanes que les entitats busquen allotjament. «Cada entitat ens hem espavilat pel nostre compte, a través de pensions, hostals, agències o altres contactes amb qui treballem habitualment», expliquen.

Hotels de la costa

A Barcelona, els hotels no tenen disponibilitat. És per això que les entitats estan derivant els migrants a hotels de la costa que comptin amb més de 300 places, en previsió que hi hagi més arribades els pròxims dies. «Ens avisen amb pocs dies d’antelació i anem sobre la marxa», diuen les oenagés, que recullen els migrants a l’aeroport del Prat. De moment, no hi ha hagut rebuig ni atacs racistes per part dels veïns de les zones on són reallotjats. «Però tampoc veiem l’entusiasme de fa dos anys amb els ucraïnesos».

La tasca de les oenagés durant aquest mes d’acollida, no només serveix per cobrir les necessitats bàsiques, sinó també per orientar-los. «Els toca descansar i entendre les possibilitats que tenen a Espanya. Els serà molt difícil guanyar-se la vida en l’economia submergida perquè no tenen papers i no podran accedir a cap prestació social. El que els ve serà duríssim», lamenten fonts del sistema d’atenció humanitària.

De fet, molts es pregunten què els passarà quan acabi aquest mes d’acollida humanitària. «Hi ha gent que no arriba a esgotar el mes. A d’altres els venen a buscar familiars o se’n van a altres ciutats d’Espanya o d’Europa on tenen xarxes de suport. Però sí, inevitablement, sempre hi ha gent que es queda penjada», lamenten les fonts d’atenció als migrants.

Tampoc ho tenen fàcil els migrants que van pujar a la pastera fugint d’un conflicte bèl·lic. Per exemple des de Mali o el Sudan. El sistema per demanar asil a Barcelona està col·lapsat i no els podran atendre aquest mes. Si ho fessin, sí que podrien acollir-se al pla del Govern central d’acollida als refugiats, que els dona allotjament i suport social durant dos anys, a més de permís de residència i treball. Al no tenir aquesta opció, molts podrien acabar dormint al carrer o caient en mans de xarxes d’explotació de migrants.

Acollida per als nens

Notícies relacionades

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Els sindicats de presons firmen un acord amb la Generalitat

Entre els migrants que arriben aquests dies a les Canàries també hi ha menors –nens i adolescents– que viatgen sols. Les comunitats autònomes estan obligades a donar-los empara i protegir-los fins que compleixin la majoria d’edat. Però els centres d’acollida de les Canàries estan al límit, amb més de 4.000 menors acollits en un mes. La setmana passada, el Ministeri de Drets Socials va pactar el trasllat de 380 nens a la Península. A Catalunya n’han arribat 33, amb un finançament d’1,8 milions d’euros.

La Generalitat vol revisar aquest sistema perquè Catalunya és la comunitat que acull més nens migrants de tot l’Estat, malgrat no ser territori d’arribada de pasteres. L’any passat el Govern es va fer càrrec de 2.400 menors migrants sols. Aquest 2023 han sigut 1.400.