Aplicar el porta a porta no serà barat per als ajuntaments: «Hem d’assumir-ho i explicar-ho bé»

Al principi, aquest tipus de recollida sol generar rebuig per part dels veïns, que no es prenen gaire bé el canvi. Prefereixen continuar llançant les escombraries als contenidors de sempre. Però amb el pas del temps la gent s’hi acostuma, defensen els dos dirigents, fins al punt que ja ni es plantegen tornar al sistema antic. Les dades demostren que aquest mètode és el més útil provat fins a la data per obtenir un bon percentatge de reciclatge.

Tot i això, per als consistoris, aplicar aquesta gestió tindrà un preu i també una complexitat. «Gestionar bé té un cost i molt sovint ho obviem. És millor assumir-ho i explicar-ho amb claredat», proposa Peraire, en declaracions a aquest diari. «La ciutadania té dret que els seus residus es tractin correctament. Ells han de d’implicar-s’hi, però l’última responsabilitat és dels ajuntaments».

Excusa complexa

La conselleria està disposada a recolzar els consistoris «valents». «Els donem recursos tècnics, polítics i econòmics, amb subvencions, però han de ser els governs municipals els que s’atreveixin a tirar-ho endavant amb convicció. Sense l’impuls territorial estem perduts. I això és el que els demanem a les grans ciutats que s’estan quedant enrere», detalla Peraire. «La Generalitat és al costat dels que facin aquestes transformacions», insisteix.

Notícies relacionades

La Generalitat va enviar milions de dades «errònies» al jutjat que investiga la incineradora del Besòs

De la recollida d’escombraries porta a porta a retornar burilles: nous hàbits que Catalunya implantarà amb la llei de residus

¿Però per què sortirà més car a curt termini? El canvi de model té el seu cost: s’han d’eliminar els vells contenidors, posar en marxa el nou sistema a través d’una empresa (privada o pública) que s’encarregui de la recollida i d’oferir els cubells als veïns, i difondre els detalls sobre el nou funcionament perquè arribi a tothom. «Això no és gratis ni barat. Amb el model de fiscalitat ambiental, però, podem intentar contenir els costos perquè no siguin excessius. I, a la llarga, pot sortir fins i tot barat», precisa Peraire. «Si cada dia et retiren els residus de davant de casa i això costa 300 euros, al final és un euro al dia», explica a tall d’exemple.

El que s’ha demostrat és que els municipis petits reciclen millor que les grans urbs. I des de l’ARC admeten que aplicar els mètodes eficients com el porta a porta en un poble petit pot ser menys complex que fer-ho en una ciutat important. Tot i això, consideren que no és una excusa suficient. La nova llei de residus anirà enfocada a generar menys residus i a la prevenció, però també donarà suport als que apostin per la recollida selectiva. «Tenim la tradició de no parlar gaire de les escombraries. La solució és posar el focus en el tema i explicar-ho sense embuts», afirma Peraire. D’aquesta manera, assegura, serem més a prop dels objectius europeus.