La UE posa el focus en la violència masclista a les universitats

¿Com de present està la violència masclista a les universitatsespanyoles tant entre les estudiants com entre les professores i investigadores? ¿Com atenen les facultats a les víctimes? ¿Què es pot fer per lluitar contra el sexisme a les aules i als despatxos? Són les tres preguntes que es faran un grup d’experts avui i demà a Bilbao durant les jornades organitzades pel Ministeri d’Universitats. Sota el marc de la presidència espanyola del Consell de la UE, la conferència compta amb la col·laboració d’UniSAFE, projecte europeu per investigar les violències de gènere en l’educació superior, i la Universitat del País Basc (UPV).

Entre els ponents, destaca la presència de les autoritats xilenes, que explicaran el pioner model legislatiu amb què intenten erradicar la violència masclista. País d’àmplia experiència en la lluita feminista, Xile és un cas especialment cridaner. El 2016, un estudi oficial va revelar que el 26% d’estudiants i docents coneixien situacions d’assetjament sexual a les facultats i que gairebé un 15% l’havien patit directament durant la seva trajectòria universitària. Les afectades eren, majoritàriament, dones i estudiants. Mentrestant, els agressors eren homes, tant alumnes com personal acadèmic.

A finals del 2021, Xile va aprovar una llei pionera i duríssima per «prevenir, investigar, sancionar i erradicar l’assetjament sexual». Lluny de ser un exemple de bones intencions, la norma va atorgar un any de termini perquè les universitats implementessin els models de prevenció i sanció. No només això, sinó que va obligar els centres a avaluar el setembre del 2023 l’èxit de les mesures portades a terme. Les facultats que no hagin adoptat una «política integral» contra l’assetjament sexual, la violència i la discriminació de gènere no tindran dret a ser considerades oficialment com a universitats i les autoritats podran retirar-los la seva acreditació.

La legislació xilena defineix l’assetjament sexual com «qualsevol acció o conducta de naturalesa o connotació sexual –sigui verbal, física, presencial o virtual– contra la dignitat d’una persona, la igualtat de drets, la seva llibertat o la integritat física, sexual, psíquica i emocional». La norma assegura que aquest tipus de situacions creen «un entorn intimidatori, hostil o humiliant que pugui afectar de manera negativa i incidir en les oportunitats, condicions materials i rendiment laboral o acadèmic». La norma penalitza aquests comportaments, tot i que s’hagin produït de manera puntual en lloc de reiterada. A més, deixa clar que el consentiment «ha de ser explícitament expressat respecte a qualsevol conducta o situació».

A Espanya, des del 2021, és imprescindible per a totes les universitats, antigues i de nova creació, disposar d’un protocol contra l’assetjament sexual i per raó de sexe. La nova llei universitària (Losu) converteix en obligatòries les unitats d’igualtat i diversitat. Una altra norma, la de convivència universitària, insta a incloure mesures de prevenció i procediments específics per donar curs a queixes i denúncies.

«Com a institucions tenim l’obligació d’escoltar, aprendre i prendre les mesures que siguin necessàries per reduir i acabar amb aquest tipus de violències en el sistema universitari, com una peça clau de la societat, una peça d’avantguarda a escala europea», explica el secretari general d’Universitats, José Manuel Pingarrón.

Notícies relacionades

Els nois, davant el feminisme: «No s’ensenya bé. Molts el vivim com un atac»

Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia

Malgrat els intents del ministeri, lluitar contra la violència i l’assetjament sexual és una tasca titànica ja que cada universitat és un centre autònom amb govern propi. Un petit Estat en si mateix. A causa de la immensa diversitat de criteris, és pràcticament impossible mapar la violència i l’assetjament a tot Espanya. Els pocs estudis generals que hi ha daten del 2007. Sí que hi ha estudis puntuals i oficials sobre, per exemple, la discriminació salarial. A les universitats públiques espanyoles hi ha una bretxa salarial del 12,7% entre entre professors i investigadors i professores i investigadores. El gruix de la diferència no es troba tant en el salari base dels professors i professores (1,8%) sinó en els complements salarials, on gairebé arriba al 20%.

En els últims cinc anys, les universitats catalanes han obert més de 150 expedients acadèmics per assetjament sexual i laboral als seus centres. Segons una investigació d’EL PERIÓDICO, hi ha almenys 28 professors i/o investigadors que han sigut sancionats per assetjament i almenys cinc casos més a l’espera de resolució.