Parlen dos addictes al porno: «Em sentia un monstre, amb prou feines dormia, no podia parar»

«Em feia por tenir parella per no estar a l’altura del que veia»

Daniel Rego té 33 anys i fa set «que està desenganxat», però va lliurar una dura «batalla» contra el porno –dels 9 als 26 anys– que es va carregar la seva feina, gairebé el seu matrimoni i li va fer, durant un parell de mesos, plantejar-se el suïcidi perquè se «sentia un monstre i no aconseguia parar de veure pornografia, malgrat haver-ho intentat d’un milió de maneres».

Com la majoria dels nens, Rego va començar a mirar porno amb tot just 9 anys. En aquella època, no hi havia mòbils i va començar a veure imatges en revistes o a l’únic ordinador que hi havia a casa seva. «La meva família creia que era un ‘nen bo’ però tot era un engany, quan tancava la porta de l’habitació, en la meva soledat, consumia pornografia», rememora.

Al principi, no hi tenia addicció però els «efectes del porno van tenir conseqüències des del minut u» perquè va començar «a sexualitzar relacions» en plena preadolescència. I tenia «por» de tenir parella per no poder representar «el que la pornografia diu que has de ser». Per això, recorda, no va tenir nòvia fins als 17 anys.

Continguts «durs»

El porno va afectar tant les seves relacions com la seva feina, perquè un addicte a la pornografia veu cada persona que l’envolta, explica, com a potencials actors o actrius porno. «En l’etapa més fosca, dormia tot just tres hores, gairebé no menjava i em vaig quedar molt prim, desitjava arribar a casa per poder consumir pornografia i masturbar-me», confessa.

Un altre problema és que el cervell et demana continguts cada vegada més «sorprenents» per mantenir el desig sexual, cosa que va portar Rego a mirar vídeos «foscos i durs», però sense entrar en el consum d’una cosa «il·legal».

Finalment va ser la seva dona, amb qui es va casar als 23 anys, la que el va fer comprendre que era un addicte i havia de deixar-ho. Ella sentia el porno com una «infidelitat» i la relació era plena d’enganys i insatisfacció sexual. «Jo volia deixar-ho per no fer-li mal, però no podia, a tot estirar al cap de dos mesos hi tornava a caure. A més, no és com altres addicions. «Les drogues pots deixar-les, et passen les ganes i s’ha acabat. Però això se t’instal·la al cervell, aconseguia deixar de consumir però no era capaç de deixar de pensar en la pornografia, per això vaig necessitar gent que m’ajudés i molt suport».

Per aconseguir-ho, Rego va deixar la seva feina i va ingressar en un centre de rehabilitació per a joves problemàtics, ja que el 2016 no va trobar cap especialista en addició al porno. Ara sí que existeixen, però en aquella època «ningú sabia com tractar-ho». Rego ha aconseguit desenganxar-s’hi però sap com de difícil que és, per això ha decidit col·laborar amb Dale una Vuelta, entitat que treballa per prevenir l’addició a la pornografia, prestant el seu testimoni a cara descoberta. «Ja no tinc res a amagar perquè estic sa i vull demostrar que si n’he sortit jo, pot fer-ho qualsevol», afirma.

Pedro: «Veia entre 6 i 10 hores diàries, fins i tot de contingut legalment qüestionable»

El Pedro (nom fictici) també va tenir addicció al porno, però prefereix explicar el seu cas des de l’anonimat perquè «no està preparat» per parlar-ne públicament. També se sent rehabilitat i «gràcies al suport professional i familiar» ja fa bastant temps que està «net», però considera que encara «no està fora de perill». «En paraules de la meva psicòloga, soc clínicament estable però encara tinc feina per fer». Tot i així, ha decidit explicar a EL PERIÓDICO com va ser la seva addició perquè creu que d’aquesta manera pot ajudar molta gent, per a qui el porno és una droga, «a fer el pas i demanar ajuda».

El Pedro va començar a veure porno cap als 12 anys. El primer contingut pornogràfic li va arribar a través d’internet, mitjançant una recerca. En un primer moment va visualitzar continguts eròtics perquè «tenia curiositat de saber com és el sexe». «La meva curiositat va començar a classe de Biologia, al veure cossos despullats, volia saber més i a casa no es parlava del tema», rememora. Al principi mirava fotos, però va arribar un moment en què ja no el satisfeien i va passar a veure vídeos, amb continguts cada vegada més durs. Entorn dels 14 o 15 anys, confessa, el consum de porno va passar de ser una «curiositat a una necessitat».

Fins que va arribar un moment que mirava contingut entre 6 i 10 hores diàries, de dilluns a diumenge. «Em tancava en mi mateix, la meva autoestima va anar baixant... per resumir, vaig acabar en un cercle viciós, cosa que em va provocar un aïllament de la realitat que m’envoltava, que al seu torn empitjorava la situació i òbviament això va acabar afectant la relació familiar i amb les meves amistats. Ocultava el consum de pornografia a tothom, no expressava els meus sentiments i solia tenir moltes friccions amb els meus pares», explica.

Notícies relacionades

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Els sindicats de presons firmen un acord amb la Generalitat

Tot va saltar pels aires el dia que la policia va descobrir que consumia porno de «legalitat qüestionable», segons la seva definició. «El món em va caure a sobre», rememora. Al ser menor d’edat no va haver de complir pena de presó, però sí que el van obligar a apuntar-se a teràpia, suport psicològic amb el qual ja fa cinc anys que l’acompanya i preveu seguir.

I està fermament convençut que les empreses que generen, produeixen i promouen el porno haurien d’implementar «mesures eficaces de verificació de l’edat» perquè els menors no puguin accedir a aquest tipus de continguts. Així mateix, opina que les autoritats haurien «de promoure campanyes per visibilitzar aquest gran problema».