Apatia, ansietat i esgotament: radiografia del professorat a Espanya

Un de cada tres professors ha experimentat falta d’il·lusió, apatia o pèrdua d’interès. Gairebé el 40% ha tingut problemes psicològics importants, com ara ansietat o depressió. I el 37% reconeix estar esgotat físicament i mentalment. Són algunes de les xifres incloses a ‘El professorat a Espanya’, un estudi de la Fundació SM amb 600 entrevistes personals a docents d’infantil, primària i secundària de tot Espanya.

Presentat avui a Madrid, l’informe deixa clar que les principals raons que porten els mestres i professors a formar-se per ser-ho són el gust per l’ensenyament (25%) i la vocació (20%). No obstant, malgrat ser una professió tan vocacional i que set de cada 10 consideren que estan satisfets amb les seves condicions de treball, l’estat anímic dels docents deixa molt a desitjar.

Els autors de l’informe expliquen que la professió docent, com altres de servei públic, és una de les més propenses a presentar la síndrome de ‘burnout’ (treballador cremat), que es caracteritza per l’esgotament emocional i que va ser descrit per primera vegada pel psiquiatre nord-americà Herbert Freudenberger el 1974 quan treballava en una clínica per a toxicòmans a Nova York.

Els docents amb més anys d’experiència són els que han estat exposats durant més temps a situacions emocionalment exigents i, en conseqüència, tenen més el símptoma del ‘treballador cremat’. Mentrestant, els nous docents que aterren en escoles i instituts una vegada acabada la seva formació, tenen altres problemes laborals i emocionals: el ‘reality shock’, terme que al·ludeix al xoc entre els ideals forjats durant l’etapa de formació i la realitat a què han d’enfrontar-se. «L’aprenentatge de la professió es produeix per descobriment. Cada professor aprèn de la seva pròpia pràctica», conclouen els autors.

La meitat del professorat, a més, afirma que no té la llibertat d’utilitzar els seus propis materials complementaris per millorar l’aprenentatge dels estudiants, cosa que contribueix a un sentiment de menys autonomia.

L’informe remarca que el mal estat anímic dels professors s’ha vist accentuat en els últims anys per diversos motius. Entre d’altres, els canvis legislatius (Espanya ha aprovat vuit lleis educatives en democràcia), la desconnexió entre la capacitació i les necessitats de l’aula, la falta de definició de la carrera professional docent, l’increment de la burocràcia, el rendiment de comptes i l’atenció a la diversitat.

Els professors senten indiferència

Gairebé el 40% (concretament, el 38%) viu la seva professió amb «distància i indiferència». És el percentatge més alt –per moltíssima diferència– dels altres tres països analitzats a l’estudi: Brasil (6%), Xile (6%) i Mèxic (3%). El percentatge de docents que reconeix estar «cansat de tants problemes» (13%) també és el més elevat de l’informe.

Les causes del desgast professionals són múltiples. En primer lloc, ser intimidat o insultat verbalment pels alumnes, seguida de l’adaptació de les classes als alumnes de necessitats especials, atendre el benestar emocional i la salut mental dels nanos, tenir la responsabilitat que aprenguin, i fer cas de les preocupacions o demandes excessives de les famílies.

Notícies relacionades

Daniel Gabaldón: «A la secundària li convé la jornada partida, però, si ha de ser intensiva, que sigui vespertina»

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

La falta de motivació és el principal argument que esgrimeixen els docents a l’hora de parlar de les dificultats per desenvolupar la seva tasca, seguit de l’administració del temps per complir els programes i els impediments per interessar l’alumnat. El cinquè lloc l’ocupa mantenir la disciplina a classe, una cosa que en una enquesta del 2007 era al primer lloc (31%).

Mantenir la disciplina a classe és font d’estrès per als professors però menys que en altres països: el 28% a Espanya davant el 46% de Xile, el 35% del Brasil o el 33% de Mèxic.