4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una de les frases més repetides aquest dimarts en un Teatre Zorrilla ple fins a la bandera ha sigut: «davant la més mínima sospita, activeu el protocol i ja veurem si hi ha violència». Un protocol nou i unificat –que substitueix els quatre que funcionaven en paral·lel fins ara–, creat per ser una de les principals eines de les quals disposaran els nous coordinadors de coeducació i benestar emocional de l’alumnat –batejats com a ‘cocobes’ pel Departament i com a referents ‘antibullying’ per la premsa–, figura que aquest setembre s’ha incorporat els 3.500 centres catalans d’educació primària i secundària (tal com obliga la llei estatal de protecció a la infància) en el marc del programa Escoles Lliures de Violència.

Les més de 400 persones que omplen aquesta mítica sala de Badalona són els directors i referents ‘antibullying’ de les escoles i instituts del Barcelonès; en una presentació que s’anirà repetint els pròxims dies en tots els Serveis Territorials del país i que dona inici a les 30 hores de formació que rebran els docents que assumeixen des d’aquest curs aquesta nova figura, a la qual el Departament assigna «un mínim d’una hora a la setmana», assenyala la directora general de l’alumnat Chillida [el temps dependrà de «la realitat i les necessitats de cada centre»].  

«Hem d’entendre que dins dels centres es donen situacions de violència. Passem de quatre protocols a un de sol per facilitar el treball. Així, no hem d’esbrinar primer si es tracta deciberassetjament o violència masclista per veure quin protocol aplicar. El nou protocol, de fet, és una de les primeres eines de prevenció», ha prosseguit Chillida. En la mateixa idea ha insistit Neus Folguera, coordinadora de la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV), que ha reiterat als docents que, davant el més mínim dubte, contactin amb ells. Aquests, mentrestant, prenien notes i confiaven, com assenyalaven després de la xerrada, que aquestes trucades fossin ateses i se’ls donessin les respostes que moltes vegades no arriben.

Després de la presentació institucional de les novetats [principalment el nou protocol i el nou Registre de Violències contra l’Alumnat (REVA)], la coordinadora i una treballadora de la USAV han passat a la part pràctica, la que els docents més esperaven.

No jutjar.

El primer exemple és el d’una alumna de tercer d’ESO amb una exparella que l’amenaça de difondre imatges de contingut sexual. El primer consell, en absolut sobrer, és no jutjar. «El sexe continua sent un tema tabú, no només per als adolescents, sinó també per als adults. El primer èxit és que aquesta alumna tingui la confiança de venir a explicar-nos la situació. Si això passa, que és el que busquem, no feu cap judici de valor; per a això estan els protocols. El vostre paper és només escoltar, acompanyar i creure. No heu de donar gaires respostes. La primera resposta ha de ser ‘gràcies per haver confiat, gràcies per haver-m’ho dit’, i iniciar el protocol, que ens guiarà els passos següents. És molt important no esperar que la situació sigui greu per actuar», assenyalen. Una cosa que resumeixen en la mil vegades repetida expressió «canvi de mirada», que aquí sí que sembla tenir sentit. De fet, és una cosa que fa anys que reivindiquen les famílies de nens i nenes víctimes de ‘bullying’, que en moltes ocasions senten, i així ho expressen, que els centres són reticents a admetre el problema per por de l’etiqueta de centre conflictiu.

No feu cap judici de valor; per a això estan els protocols. El vostre paper és només escoltar i acompanyar

Notícies relacionades

Una altra reivindicació que ve de lluny, en aquest cas per part dels docents, és que hi hagi recursos humans especialitzats acompanyant aquests nous protocols.

El paper de la famílies

La primera formació dels referents ‘antibullying’ al Barcelonès també dedica un espai a projectar una entrevista al psicòleg de Sant Joan de Déu Fran Villar, especialista en conductes suïcides, que posa molt èmfasi en el paper de la família i de les pantalles: «és molt dur com estem deixant que als nostres fills els eduqui ves a saber qui». «Hi ha dos elements de prevenció de violències clau, tant de suïcidis com de consum de tòxics o de relacionar-se de manera més sana des d’un punt de vista sexual: que sàpigues en tot moment on és el teu fill adolescent i amb qui. Amb les pantalles, pots tenir el teu fill al costat amb el mòbil i no saps ni amb qui està ni on», resumeix el psicòleg, que veu positiva la creació de la figura referent «per evitar la difusió de la responsabilitat».