Quan et falta oxigen mentre dorms: ¿què és l’apnea del son i com es tracta?

L’apnea del son consisteix en parades respiratòries de les quals el pacient, que està adormit, no és conscient. El flux d’aire inspirat que arriba als pulmons es redueix de manera parcial (hipoapnea) o total (apnea), explica el doctor Javier Albares, especialista en Neurofisiologia i membre de la Societat Espanyola del Son (SES). L’apnea lleu pot no tenir conseqüències, però la falta d’oxigen que implica la greu (més de 30 apnees per hora de son) comporta una sèrie d’alteracions en la salut. Per exemple, risc d’hipertensió, arrítmies, accidents cerebrovasculars i nivell baix de concentració. Aproximadament en la meitat dels casos, també pot provocar somnolència durant el dia, afegeix el doctor Albares en el seu llibre ‘La ciencia del buen dormir’ (Península).

Estar cansat durant el dia o roncar a la nit són alguns dels símptomes que poden avisar de l’apnea. El doctor Albares recorda que roncar «no és normal» malgrat que el 40% de la població adulta ho fa. De vegades el ronc està relacionat amb factors anatòmics (llengua gran o menys to muscular). En altres ocasions es pot solucionar amb una baixada de pes o canviant de postura (deixar de fer-ho de cara amunt). Roncar també pot estar relacionat amb l’alcohol, el tabac o el consum de benzodiazepines (medicaments per reduir l’ansietat). La comunitat mèdica estima que dormir al costat d’una persona que ronca intensament pot provocar fins a un 25% de pèrdua d’audició.

El ronc de vegades no ve sol, sinó que està acompanyat de parades respiratòries: les apnees. Quan l’apnea ve amb símptomes com somnolència, irritabilitat, falta de desig sexual o son fraccionat potser que es tracti d’una malaltia: l’apnea obstructiva del son. Albares explica que entre un 10% i un 20% de la població la pateix i adverteix d’una dada «aterridora»: el 80% no està diagnosticada i no rep el tractament adequat.

Posar un humidificador a l’habitació, dormir amb corretges que et subjecten la mandíbula o fer-ho amb una pilota de tennis cosida al pijama perquè quan et posis de cara amunt la notis i canviïs de postura són tècniques que circulen per deixar de roncar, però que no serveixen absolutament per a res. No tenen evidència científica.

Albares anima la població roncadora a acudir a professionals sanitaris especialitzats –les unitats del son dels hospitals– per a un correcte estudi i diagnòstic que ajudi a combatre el ronc i a esbrinar si aquest es queda només en això o va acompanyat d’apnees. Albares reconeix que les llistes d’espera a la sanitat pública són considerables i demana més celeritat en els diagnòstics, perquè, d’aquesta manera, «estem invertint en la prevenció» d’altres malalties molt serioses. No sempre cal que el pacient passi una nit a l’hospital perquè els especialistes analitzin el seu somni amb la prova diagnòstica més fiable: la polisomnografia. Hi ha proves més senzilles que un mateix pot fer a casa.

Després del diagnòstic ve el tractament. El més conegut és la CPAP (sigla en anglès de pressió positiva contínua de la via aèria). Se la coneix com a màquina del son i es recomana per als casos greus (30 apnees per hora) i moderats (entre 15 i 30). Al ser un dispositiu acompanyat per una màscara, no sempre és fàcil dormir tenint-lo posat. Les estadístiques internacionals asseguren que la meitat dels pacients no ho fan, però Albares redueix aquest percentatge al 20%. Per a això, explica, cal ser al costat del pacient, buscar la mascareta més adequada i fer-ne un seguiment. «L’especialista ha d’acompanyar el pacient i fer-li veure la importància del tractament. Provoca moltes millores en la salut diària i, sobretot, evita l’aparició de malalties greus. Només per això val la pena», insisteix l’autor de ‘La ciencia del buen dormir’, que recorda que l’apnea es relaciona amb patologies cardiovasculars, més risc de resistència a la insulina i alteracions metabòliques.

Abans d’arribar a la CPAP, hi ha altres tractaments menys invasius que tenen a veure amb els hàbits saludables. Per exemple, perdre pes, fer esport de manera regular, avançar el sopar o deixar de fumar i beure. Per a les persones que tenen hàbits saludables i que pateixen apnea, hi ha altres tractaments que no són la CPAP i que també tenen evidència científica: les fèrules dentals dobles, que no són les mateixes que les que combaten el bruxisme (grinyolar i prémer les dents de nit) o la teràpia miofuncional. Aquesta última, que consisteix a enfortir la musculatura de la boca i la faringe, es pot portar a terme amb un logopeda professional. El metge i divulgador recorda que hi ha aplicacions de mòbils, com Airway Gym, amb les quals el pacient pot fer els exercicis a casa.