Un dels primers fàrmacs contra la covid va contribuir a canviar el virus, assenyala un nou estudi

Un estudi publicat per la revista ‘Nature’ revela un vincle entre l’antiviral molnupiravir, un dels primers fàrmacs disponibles contra el coronavirus durant la pandèmia, i certes seqüències de mutacions de la covid.

L’equip d’investigadors, liderats pel Francis Crick Institute, al Regne Unit, va analitzar 15 milions de seqüències del virus que provoca la covid 19 per determinar-ne les mutacions en cada moment de la seva història evolutiva.

Malgrat que els virus canvien de manera constant, els científics van identificar certes mutacions en les bases de dades globals de seqüenciació genètica, que semblaven «molt diferents dels patrons típics de mutació de la covid» i que estaven «sòlidament associades amb individus que havien pres molnupiravir», va assenyalar el comunicat del Francis Crick Institute.

En edats avançades

L’antiviral funciona introduint modificacions en la informació genètica del virus durant la seva replicació, uns canvis que poden danyar o matar el virus, i reduir la càrrega viral al cos.

A l’avaluar l’evolució de la covid arreu del món, l’estudi publicat a ‘Nature’ constata que les mutacions atípiques van començar a augmentar el 2022, coincidint amb l’inici de l’ús de molnupiravir.

Les mutacions també van ser més freqüents en grups de població d’edat avançada, cosa que resulta consistent amb el tipus de pacient que va rebre l’antiviral.

Cap vincle amb variants preocupants

Notícies relacionades

El Govern no es fia del sector i investigarà les causes de l’apagada

Les autonomies sota la lupa compten amb el 70% de les plantes solars

Els investigadors també han detectat indicis que aquestes mutacions es van transmetre de persona a persona, si bé no han establert cap vincle entre modificacions relacionades amb el molnupiravir i «variants preocupants» del coronavirus.

«Les nostres troballes són útils per a l’anàlisi dels riscos i beneficis del tractament amb molnupiravir», va assenyalar Theo Sanderson, autor principal de la investigació, que va recalcar que les proves apunten que l’antiviral «incrementa la diversitat genètica de la població viral supervivent».