Imputat un ex alt càrrec de la Generalitat per donar un tracte de favor a la cimentera de Montcada

ZOWY VOETEN

3
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El jutge de Barcelona que investiga el presumpte tracte de favorper part de la Generalitat a l’empresa Lafarge Holcim, propietària de la cimentera de Montcada i Reixac, ha citat a declarar en qualitat d’imputat de cara al novembre vinent Emili Dragone Vives, ex alt càrrec de la Conselleria d’Acció Climàtica, i el representant legal de la companyia, segons la interlocutòria a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.

La fiscalia, i també els veïns, van presentar fa uns mesos dues denúncies contra ells en què afirmen que l’Executiu català va atorgar les autoritzacions mediambientals partint de permisos que des del 2015 havien sigut declarats nuls pel Tribunal Suprem en diverses sentències. La cimentera encara està pendent de recursos judicials per determinar si ha de clausurar o no la instal·lació.

«Per a nosaltres és molt bon senyal que el jutge cridi a declarar Dragone com investigat»

Albert Calduch, advocat mediambiental

El representant de Lafarge Holcim haurà de comparèixer en el Jutjat d’Instrucció número 27 de Barcelona, que tramita la causa, el 6 de novembre vinent. Uns dies després, el 14 de novembre, ho farà Dragone, ex director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, acusat de ser cooperador necessari en un delicte contra el medi ambient, a l’haver autoritzat, presumptament, llicències ambientals contràries a la normativa d’activitats contaminants. Els últims a comparèixer, aquests com a testimonis, seran alts càrrecs polítics que treballaven a la conselleria.

«Actitud reiterada»

Albert Calduch, advocat expert en medi ambient dels veïns, es mostra satisfet amb la decisió del jutge: «Dragone és l’objecte de la nostra querella. Considerem que es tracta d’una actuació penal. És bon senyal que tant la fiscalia com el jutge d’instrucció vagin en la mateixa direcció». «Per a nosaltres, la comissió del delicte està molt clara. El problema és que sovint és difícil demostrar la prevaricació en aquest tipus de delictes, ja que moltes persones intervenen en el procés de donar autoritzacions a l’empresa», afegeix. «No obstant, en el cas de Dragone, l’actitud és reiterada, per aquesta raó confiem que ens acabin donant la raó», acaba dient Calduch.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar en diverses ocasions, des del 2013 al 2019, l’autorització ambiental de la Generalitat perquè, segons el seu parer, la declaració d’impacte ambiental (DIA) no va ser publicitada perquè els afectats poguessin formular al·legacions sobre el seu contingut. Segons la fiscalia, malgrat que l’ex alt càrrec investigat coneixia la resolució de nul·litat, va proposar, «sense més ni més», la publicació del permís al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), en lloc d’iniciar un nou procediment.

Pendents del tancament

El Govern de llavors, diferent de l’actual, va concedir el novembre del 2015 una nova autorització a la cimentera. L’alt càrrec, incideix l’acusació pública, «era conscient que s’acabaria atorgant una autorització ambiental totalment obsoleta». A més, incideix la denúncia del fiscal, en aquell període de temps l’empresa havia experimentat modificacions en la seva activitat i s’havien dictat lleis, reglaments i disposicions que no es van tenir en compte. Segons el seu parer, la declaració d’impacte ambiental no «s’ajustava a les normes ambientals» ja vigents quan es va concedir la nova llicència.

Segons el fiscal, la declaració d’impacte ambiental «no s’ajustava a les normes ambientals»

Notícies relacionades

Sobre l’ordre de tancament de la cimentera dictada pel Suprem i també pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la Generalitat i l’empresa van presentar un recurs de cassació. Segons ha pogut saber aquest diari, el Suprem no l’ha admès a tràmit per «falta de fonamentació» i per «manca d’interès cassacional», ja que el tema de fons debatut es basa en un supòsit casuístic. Ara, falta que el TSJC es pronunciï sobre l’altre recurs.

Calduch veu factible que aquest tribunal segueixi la línia marcada pel Suprem: «Els procediments judicials no són matemàtics. Ens movem en l’àmbit de les possibilitats i les probabilitats, però el fet que el Suprem s’hagi oposat al recurs de cassació reforça el nostre optimisme de cara al recurs pendent en el TSJC». En cas que aquest recurs tampoc s’admeti, una cosa que se sabrà possiblement al llarg del que queda d’any, el tancament de la fàbrica de ciment de Montcada estaria més a prop. «Llavors, ja no hi hauria cap impediment per executar l’ordre i tancar-la», assenyala l’advocat.