Les urbanitzacions, el taló d’Aquil·les dels incendis: «La gent ha de ser conscient d’on viu»

Tot i això, actualment, la mesura preferida per les autoritats és el confinament. «Les evacuacions tenen riscos, perquè quan la gent se’n va de casa seva hi ha cert perill en el trasllat. Només les dictem si realment no hi ha cap altra alternativa. I el més important és que la gent no evacuï casa seva pel seu compte, sense ordre oficial», adverteix Imma Solé, subdirectora de coordinació i gestió d’emergències a Protecció Civil. El confinament, en canvi, dona marge als bombers per treballar: «La gent es queda a casa seva, amb les finestres i les portes tancades, protegits per les parets i els bombers s’encarreguen de frenar les flames perquè no arribin fins allà, sense estar pendents de trobar gent fugint».

A l’estiu del 2022, es van evacuar tres urbanitzacions en l’incendi de Pont de Vilomara, altres al foc de Castell-Platja d’Aro i una casa de colònies a Artesa de Segre, per un altre incendi forestal. A més, al poble d’Alòs de Balaguer, es va confinar la població.

Aigua i foc

Les dades d’aquest any i els de l’any anterior comparteixen un denominador comú, que per molt que es repeteixi, no deixa de preocupar bombers, agents rurals i personal d’emergències de la Generalitat. En tots els casos, les urbanitzacions són els punts més amenaçats per les flames. «Les zones d’interfase, les que es troben entre el medi natural i els territoris habitats, són les més vulnerables. S’ha d’anar molt amb compte perquè són llocs crítics», admet Solé.

Notícies relacionades

¿Per què una avioneta sobrevola Catalunya disparant rajos làser contra els boscos?

La collita inèdita en plena sequera dona pistes als agricultors sobre com cultivar en el futur

Els bombers gairebé sempre s’han de centrar en aquests nuclis de població apartats del centre del poble, per evitar que les flames arribin fins a les cases, com va passar a Pont de Vilomara un any enrere. A Protecció Civil, reconeixen que aquest tipus d’urbanisme no té cap sentit en l’actualitat: «L’actual normativa exigeix informes per la nostra part perquè donem l’opinió sobre si convé o no urbanitzar certes zones, que en el dia d’avui es troben sota amenaça d’incendi o inundació». Però en els anys 80 i 90, aquesta normativa no existia.

Llavors, ¿què es pot fer per resoldre aquest problema persistent? «Prevenir, prevenir i prevenir», respon Solé. «És clau que les franges de delimitació estiguin fetes, si no el risc és encara més elevat. Els jardins i les parcel·les de cada propietari han d’estar cuidades. I són essencials els plans de prevenció, que indiquen què fer en cas d’emergència», explica. Quan aquestes mesures no s’apliquen, assegura, som davant d’un greu problema. «Per això és important que la gent que viu a les urbanitzacions sigui conscient d’on és», diu per acabar.