Unes 6.000 universitàries declaren ser víctimes d’agressions sexuals en nits de festa

Oci nocturn, festes universitàries i consum d’alcohol constitueixen «un perillós caldo de cultiu per a les agressions sexuals i la submissió química», afirma el professor de la USC Antonio Rial Boubeta per resumir un estudi fet per investigadors del seu equip i coordinat per García Couceiro que aborda el fenomen de manera exploratòria. L’enquesta es va dirigir a l’alumnat de la Universitat de Santiago –campus de Santiago i Lugo–, però, amb la deguda «cautela», matisa Rial Boubeta, les dades obtingudes podrien generalitzar-se a les tres universitats de la comunitat. I és que, al·lega, la USC no és una excepció a una tendència que, igual que passa amb noves modes de consum de substàncies, s’està important des dels campus nord-americans, on les taxes, com apunta la investigadora García Couceiro, són similars a l’obtinguda a Galícia.

Aquest còctel explosiu hauria deixat als campus universitaris un 12,3 % de víctimes d’agressions sexuals en nits de festa, una xifra que, traduïda a números absoluts, considerant l’alumnat de grau i màster a Santiago, rondaria les 2.400 víctimes i, d’extrapolar-la a tot el sistema universitari gallec –amb més de 56.000 inscrits en aquest tipus de titulacions– a prop de set mil, unes sis mil d’elles noies.

Si l’any passat investigadors coordinats per l’expert en addiccions Rial Boubeta conclouen, després d’entrevistar més de 7.200 alumnes de secundària gallecs, que un 1,7% de menors hauria patit algun episodi d’assalt sexual en l’oci nocturn sota el consum de substàncies, la nova anàlisi revela que entre universitaris d’entre 18 i 30 anys aquesta casuística gairebé es multiplica per set. Aquest 12,3% seria el percentatge que respon afirmativament a la pregunta de si van arribar a «aprofitar-se’n sexualment» després d’haver consumit alcohol o altres drogues.

Aquest consum, en general, va ser voluntari. Gairebé un 93% de víctimes informa que va ingerir alcohol motu proprio aquella nit i això ratifica la idea dels experts que aquesta és la «principal droga facilitadora de l’agressió sexual» i no l’escopolamina. Si bé una de cada tres té la certesa o la sospita ferma que li va ser subministrada una altra substància «sense el seu consentiment», les dades fan que els autors s’inclinin per parlar de «vulnerabilitat química» i no de «submissió química». A l’hora de la prevenció, incideix Rial Boubeta, discernir-ho té «moltes implicacions». No es tracta, insisteix, de «justificar els agressors ni de demonitzar les víctimes». Concedeix que les persones tenen dret a sortir sense per això patir agressions, però adverteix que consumir alcohol en format d’afartament fa que la «vulnerabilitat» augmenti i veu «molt difícil» lluitar contra les agressions sexuals en l’oci juvenil sense resoldre el problema de la ingesta d’alcohol, que és cada vegada més precoç i en forma d’afartament.

També de cara a la prevenció, veu «clau» tenir en compte que les víctimes tenen un nivell més gran d’exposició a les xarxes socials i «a vegades un perfil de risc bastant marcat». Per al també doctor en Psicologia Social, l’estudi mostra el lloc que ocupa en la societat actual el sexe «com a producte de consum», com les noves generacions «estan cosificant més» les dones i que a les xarxes socials es dona un esquema on «elles són el producte i ells el consumidor».

El gruix de víctimes coneixia l’agressor i havia consumit alcohol lliurement

Hi ha dos aspectes que revelen les entrevistes i que per als autors fan que el fenomen tingui, si és possible, una gravetat més gran: el gruix de les víctimes –gairebé set de cada deu– coneixia el seu agressor o agressors d’abans i en gairebé una tercera part dels casos no era la primera vegada que passava. «Si en dos de cada tres casos són del seu entorn, probablement podríem inferir que són companys de la universitat», al·lega el professor, a qui aquesta dada li fa qüestionar-se «quin tipus d’educació superior estem donant; sens dubte, en valors, no».

Amb tot, assegura no sorprendre’s que en un de cada deu casos informats l’agressió sigui grupal. Al·ludeix de nou a un caldo de cultiu precedent que té «molt a veure» amb aquesta educació en valors de fons, el tipus de relacions que s’estableixen a les xarxes socials i el consum de pornografia. Només falta l’alcohol per prendre la metxa.

L’estudi sobre agressions en l’oci nocturn universitari coordinat per la doctora Nuria García Couceiro revela dades que s’endinsen en la «preocupació» dels investigadors: només una de cada deu víctimes acudeix a urgènciesi una de cada 20 denuncia. El «problema que hi ha als campus» és, al seu entendre, «molt alarmant», requereix molts més estudis «en profunditat», que administració i universitats siguin «part activa» d’aquesta investigació i que a partir d’allà els campus dissenyin protocols per visibilitzar el problema i actuacions preventives.  

¿Què conclouen de l’estudi?

És un estudi exploratori que troba una taxa d’agressions sexuals facilitades per drogues del 12,3% a la USC i en la majoria de casos no és submissió química, sinó vulnerabilitat. És un estudi rellevant per a nosaltres perquè no hi ha estudis a escala poblacional a Espanya. Hi ha dades de les forces de seguretat, que alerten de l’augment d’aquests casos, i sobre poblacions clíniques, però el que arriba és la punta de l’iceberg perquè només un 12% demana atenció sanitària i un 5% denuncia. La resta són víctimes silents. Necessitem estudis per saber quants són dels nostres joves, dels nostres universitaris, de les nostres dones en general, perquè per a mi és un problema, una expressió més de la violència de gènere i crec que cal visibilitzar-lo com a tal. Aquest estudi científic, amb rigor, ens dona una idea de la magnitud del problema i és important. Els organismes públics han de posar-se les piles i estudiar-ho. Perquè, si no, treballem sobre xifres que ens mostren la punta de l’iceberg.

¿Quines lliçons s’extreuen de cara a la prevenció?   

Estem davant un problema de salut pública perquè veiem un consum de substàncies molt elevat, molt més, en les víctimes que en les no víctimes: en alcohol és 20 punts superior i en cànnabis, triplica les xifres. O sigui, que sembla que va acompanyat del consum de substàncies. Hi ha també conductes de risc online com el sèxting, contacte amb desconeguts i usos problemàtics d’internet significativament més rellevants en víctimes que en no víctimes. Per tant, hem de continuar amb la tasca de prevenció i orientar-la més a aquests col·lectius i als consums i les conductes de risc. Estaríem prevenint la vulnerabilitat. D’altra banda, les conseqüències en salut mental: és una agressió que triplica les taxes de depressió i ansietat i, per tant, els problemes de salut mental en joves, i que cal fer un seguiment a les víctimes.   

¿Poden tenir por de denunciar?   

D’una banda, sí, una por que té qualsevol dona al denunciar una agressió sexual, que no et creguin. Quan parlem del consum de les víctimes i de les seves conductes de risc això no vol dir que la culpa sigui de les víctimes. Com a investigadors i professionals sanitaris posem el focus allà de cara a la prevenció. En aquest àmbit cal abordar també l’educació afectivosexual, destinar més fons i esforçar-se més que sigui efectiva. Necessitem educar els joves en la diversitat, i no pensant en la víctima, sinó en l’agressor.

Notícies relacionades

¿Què és la febre hemorràgica?

Els menús de migdia a BCN van pujar el 8,3% el 2023

No és infreqüent, pel que diuen, que siguin agressors, en plural...   

És el que més salta als mitjans, però perquè hi és, i hi ha una tendència a què això passi cada vegada més.