Caroline del Valle i Mónica de la Llana, dues dones desaparegudes el 2015 i el 2022 a Catalunya

A Espanya es va denunciar la desaparició de 16.252 persones al llarg del 2022. Però el 92% d’aquestes denúncies es corresponien amb casos de persones que havien marxat voluntàriament. Únicament 87 d’aquestes més de 16.000 són considerades desaparicions «forçoses» pels cossos policials de l’Estat que han facilitat les seves dades per a l’informe anual del Centre Nacional de Desapareguts (CNDES).

A Catalunya les denúncies per desaparició al llarg de l’any passat van ascendir a 3.391. Però com passa a la resta d’Espanya, la major part es deu a persones que van decidir anar-se’n voluntàriament. Un percentatge no reduït d’aquests casos, a més, tenen a veure amb menors que s’escapen dels centres d’acollida. Només una porció molt reduïda té relació amb casos de segrestos i homicidis amb desaparició del cadàver, com els Mossos d’Esquadra sospiten que podria haver passat el 21 de juliol del 2022 amb Mónica de la Llana, la dona de Valls que va desaparèixer a Morera de Montsant, després de passar aquella última nit a casa d’un nòvio que l’amenaçava de mort, tal com ha publicat EL PERIÓDICO.

El cas de Mónica de la Llana l’investiga la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos, un grup especialitzat en les desaparicions d’origen criminal, aquelles en què moltes vegades es tem que el que ha passat és que algú ha matat la víctima extraviada i n’ha amagat el cadàver. Aquest també és, suposadament, el cas de Caroline del Valle, la nena de 14 anys que va desaparèixer la matinada del 15 de març del 2015 després de sortir de festa per la Zona Hermètica de Sabadell. Més de vuit anys després, la família de la Caroline continua concentrant-se periòdicament perquè no s’oblidi la seva absència. El possible crim de la Caroline és un dels més greus que continuen sense resoldre’s a Catalunya.

Segons remarca el CNDES les desaparicions, i en concret la minoria que incumbeix a casos d’origen criminal com els de la Mónica i la Caroline, suposen una problemàtica que genera «gran alarma social» amb repercussions severes sobre els familiars i pròxims a les persones desaparegudes que també s’exposen, majorment, a un impacte psicològic, social i econòmic, derivat de l’absència i del desconeixement del parador del seu ésser estimat».

Notícies relacionades

Va entrar en una residència i va desaparèixer 24 hores després: 12 anys buscant el senyor José

Els Mossos investiguen per què la nena de 8 anys es va quedar dins del bungalou en flames

La Generalitat de Catalunya disposa d’una Oficina d’Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes. És el canal d’informació de les novetats que es produeixen en la investigació. També les assessora i les deriva cap a altres serveis especialitzats, de caràcter legal o psicològic, entre d’altres. Ofereix un seguiment «individualitzat de cada cas, per correu electrònic, a l’adreça persones.desaparegudes@gencat.cat, o bé per telèfon, al 937.137.137».

La recomanació bàsica d’aquesta oficina, com també assenyalen els Mossos, és que en cas de desaparició s’ha de denunciar de seguida. No fa falta esperar 24 hores per fer-ho. Les hores immediatament posteriors a la desaparició poden resultar decisives per trobar la persona extraviada. La denúncia es pot presentar a qualsevol comissaria dels Mossos.