Polèmica en el Mundial femení

El petó de Rubiales a Jenni Hermoso: «No va ser un petó d’amics, sinó assetjament d’un cap»

Les expertes recorden que el gest del president de la Federació és «perfectament denunciable» davant els tribunals

Iceta insta Rubiales a «donar explicacions i demanar excuses» per l’«inacceptable» petó a Jenni Hermoso

La morrejada, per Pilar Rahola

¡Espanya, campiona del món!

5
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

El petó robat a la boca que el president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, va plantar a la jugadora de la selecció nacional Jennifer Hermoso després de la pírrica victòria davant Anglaterra no va ser un «petó d’amics», com Rubiales l’ha qualificat. Va ser «un acte de masclisme i assetjament per part d’un cap poderós envers a una subordinada». És a dir, assetjament i masclisme laboral.

Així ho asseguren totes les expertes consultades per EL PERIÓDICO. En un moment històric d’empoderament femení, va haver de venir un senyor, un cap, i demostrar qui té, de veritat, el poder. «Tocava aplaudir-les, no besar-les perquè et dona la gana i amb total impunitat», sentencia Covadonga Peremarch, portaveu d’Emergencia Feminista.

El petó no desitjat per part de Rubiales, de 45 anys, a la davantera de l’equip espanyol, de 33, ha sigut notícia també en la premsa internacional. ‘The New York Times’, ‘Telegraph’ i ‘L’Equipe’ parlen d’un gest sexista, una imatge demolidora per a les nenes que aspiren a ser futbolistes professionals i que, ara sí, tenen els models i els referents necessaris: un equip femení de campiones del món.

«Rubiales es va sentir amb la llibertat de plantar un petó als llavis a Hermoso. ¿Per què? Perquè sí, perquè li venia de gust, volia i se sentia amb la llibertat de fer-ho»

Covadonga Peremarch, portaveu d’Emergencia Feminista

«No podem passar per alt aquest succés. El centre eren elles. Es mereixien viure aquell moment històric. Era un moment de llibertat i de poder per a elles. Tot i això, Rubiales es va sentir amb la llibertat de plantar un petó als llavis a Hermoso. ¿Per què? Perquè sí, perquè li venia de gust, volia i se sentia amb la llibertat de fer-ho», afegeix Peremarch.

Denunciable

Les expertes asseguren que som davant d’un fet –assetjament– perfectament denunciable davant els tribunals. L’article 191 del Codi Penal precisa la denúncia de la persona ofesa per procedir judicialment davant els delictes d’agressió i assetjament sexual, informa Cristina Gallardo. És Hermoso, una persona major d’edat i capacitada, la que hauria de fer aquest pas.

En tot cas, i més enllà del terreny legal, incomptables veus han exigit que Rubiales demani, almenys, perdó a la campiona mundial. En canvi, el màxim responsable de la Federació de Futbol ha assegurat en una entrevista a Radio Marca que es va tractar d’un «petó d’amics celebrant una cosa». «No estem per a collonades», ha afegit, per treure-li importància, i ha assegurat que el debat originat és cosa de «tontos del cul, idiotes i estúpids».

Les veus feministes que lluiten per la igualtat real entre homes i dones, però, sí que li donen importància al petó no desitjat que va rebre la jugadora per part de tota una autoritat del futbol espanyol. «Hi ha protocols contra l’assetjament. El que va passar va ser un petó sense consentiment, un fet perfectament denunciable», insisteix la portaveu d’Emergencia Feminista.

«Som davant d’una expressió més de la violència patriarcal»

Mirta Lojo, psicopedagoga

Per Mirta Lojo, psicopedagoga i doctora en Ciències de l’Educació, el petó ni consentit ni desitjat és una expressió més de la de violència patriarcal. «És poc probable que s’hagués produït amb la selecció masculina de futbol. Aquest senyor es va sentir autoritzat per disposar, sense permís, del cos de la jugadora», sentencia.

«És esgotador haver de reivindicar contínuament el dret al propi cos. És hora que el col·lectiu d’homes revisi la seva masculinitat tòxica. Aquest petó fonamenta la base sobre la qual es legitima aquesta violència. La reiteració de tota mena d’agressions contra les dones pel fet de ser-ho és una qüestió d’Estat i una responsabilitat social. Tota la societat ho ha de reprovar», remarca Lojo.

Insistint en la idea que el fet és «perfectament denunciable», la psicòloga social Gemma Altell destaca, però, que la societat canvia no només per les lleis, sinó per les reaccions de la societat. Una dona pot saber que la legislació li permet anar als tribunals per alguna cosa així, però, «¿quines conseqüències a mitjà termini tindria per a ella denunciar-ho?». «Tenir poder o no tenir poder no és una cosa que depengui només de les lleis», insisteix l’experta.

En el moment del petó, el poder l’ostenta Rubiales, que agafa la cara d’Hermoso i li planta un petó a la boca. Ella, mentrestant, està indefensa. «Ella no se sent validada per posar un límit», explica la psicòloga social, que insisteix que també s’ha de ser molt respectuós amb el grau de gravetat que senti Hermoso.

Reacció d’Hermoso

La jugadora no s’ha expressat oficialment, més enllà d’una conversa de vestidor, en plena celebració, i publicada en les xarxes socials. En un ambient de joia, se sent Hermoso dir que no li ha agradat el petó, però que què hi podia fer.

La mare de la jugadora, Marisol Fuentes, sí que ha opinat davant les càmeres de TVE: «Són campiones del món, les altres coses no tenen importància».

El Govern

Notícies relacionades

Molts membres del Govern han sortit en tromba per criticar el gest masclista de Rubiales. La ministra en funcions d’Igualtat, Irene Montero, i la de Drets Socials i Agenda 2023, Ione Belarra, l’han qualificat en les xarxes socials de violència sexual. Mentrestant, el titular de Cultura en funcions, Miquel Iceta, ha assegurat a RNE que som davant d’un fet «inacceptable» i que el president de la Federació de Futbol ha «de donar explicacions i demanar perdó».

Altell mostra la seva estupefacció davant el fet que una persona poc capaç com Rubiales dirigeixi una institució tan important. Segons la seva opinió, el petó als llavis transmet caspa i és lamentable. Demostra, entre altres coses, que Rubiales viu fora de la realitat.