La família d’un mort per salmonel·la al Geriàtric Aragó: «Ens sentim enganyats»

A finals d’agost del 2022, la residència Geriàtric Aragó, ubicada a l’Eixample de Barcelona, va rebre un ram de flors. L’enviaven la dona i la filla d’un home que havia mort al centre. «Pensàvem que havia estat ben cuidat... i ho vam voler agrair», explica la filla, que demana mantenir-se en l’anonimat. Ara, al recordar aquell moment, la ràbia els aclapara. «El geriàtric ens va enganyar, no vam saber del brot de salmonel·losi fins que va aparèixer a les notícies», assegura la viuda. El seu marit va ser el segon avi mort al geriàtric arran d’un brot que va acabar amb la vida de vuit residents i les «males pràctiques» del qual, acreditades per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, van derivar en una denúncia de la fiscalia.

El 29 de juliol del 2021, mare i filla van decidir ingressar l’home, de 83 anys, al Geriàtric Aragó. «Abans vivia a casa. Tenia Alzheimer, però era bastant autònom i jo el cuidava. Fins al dia que va caure a la dutxa», relata la viuda. L’home havia tingut un ictus, va ingressar en un hospital i més tard va ser derivat a un centre sociosanitari de Barcelona. Va perdre la mobilitat, es va quedar en cadira de rodes, i el sociosanitari els va recomanar que entrés en un geriàtric. «Jo no estava capacitada per cuidar-lo més», segueix la dona.

L’home va accedir a una plaça pública perquè ja estava valorat amb dependència greu (grau 2). «El rebedor del centre era l’únic lloc on podíem entrar. I estava bé, molt net», relaten. La dona anava a visitar-lo cada dos dies. «T’obligaven a demanar cita prèvia, et feien el test d’antígens i teníem prohibit pujar a les habitacions», afirma. No van arribar a veure mai l’habitació, ni la planta on vivia l’avi.

«Penses que està ben atès»

De les visites durant aquell any recorden que alguns dies l’home portava roba d’altres persones. També que sempre tenia la boca bruta, amb tosca i restes de menjar. «Els insistíem que li rentessin les dents, portava fluor... De vegades ho feien, d’altres no», diu la viuda. «Jo patia perquè pensava que li devia fer mal la boca», afegeix la filla. També recorda una excursió a Segur de Calafell, on, segons ella, residia la directora del centre. «Va ser un desastre, no hi havia personal, jo portava les cadires de rodes de dos avis».

El que cap de les dues oblida és el procés d’aprimament de l’home. «A mesura que van anar passant els mesos el vèiem més prim. Ens demanaven complements vitamínics, llet en pols per a nadons enriquida, però jo no sé si l’hi donaven», dubta ara la dona. «En realitat no te n’adones en el moment perquè penses que està ben atès», es culpa avui la filla.

Tot anava amb certa normalitat fins al diumenge 7 d’agost del 2022. «Vaig anar a veure’l a la residència i, com sempre, vam anar a prendre alguna cosa. Però em vaig adonar que el meu marit havia deixat de parlar», assevera la viuda. Una cosa poc habitual, assenyala. Ella l’hi va advertir a un empleat del geriàtric. «Em va dir que tenia febre, una infecció d’orina, i que li havien donat antibiòtics». ...

«Era un esquelet»

L’endemà l’home no va millorar. El 8 d’agost, el geriàtric va trucar a la dona per explicar-li que l’havien traslladat a l’Hospital Sant Pau. «Des que va entrar a la residència no l’havia tornat a veure despullat. A l’hospital em vaig adonar que era un esquelet, tot pell i ossos, quan ell era un home molt corpulent», recorda la dona amb els ulls plorosos.

No va ser l’únic xoc a Sant Pau. «De sobte, a l’habitació, els sanitaris van col·locar una targeta vermella a la porta i ens van dir que el canviaven d’habitació», explica la filla. «El metge ens va dir que s’havia infectat amb un bacteri molt fort i que l’havien d’aïllar». En cap moment, expliquen, es va esmentar la paraula ‘salmonel·losi’. Va estar un dia a l’hospital. Va tornar al geriàtric el dimarts 9 d’agost, amb un pronòstic de final de vida. «Ens van donar una habitació individual, que no era la seva, i allà el van sedar», explica la viuda. L’home va morir l’11 d’agost. Ningú els va parlar del brot.

Engany i maltractaments

A l’octubre, dos mesos després de l’enterrament, l’Agència de Salut Pública de Barcelona es va posar en contacte amb elles. «Ens van dir que estaven investigant un brot, i que el meu pare era un dels afectats», explica la filla. No obstant, la família no va saber de la gravetat del cas fins que EL PERIÓDICO va destapar el cas. «Em sento enganyada, el meu marit no es mereixia estar mal cuidat», es queixa la mare. «El vam deixar en mans de gent que no el va cuidar, el meu pare mereixia una mort digna».

Notícies relacionades

Dones davant l’algoritme

Montessori, abandonadora

La família ja ha contactat amb un advocat i estudia personar-se en la causa contra el geriàtric. «No entenc com aquesta residència segueix oberta», assenyala la filla. «Que segueixi oberta és un acte d’impunitat contra el maltractament de la gent gran, són persones que no es poden defensar», afegeix la viuda. La família busca altres persones afectades pel brot. «Junts podrem ser més forts i fer justícia», afirma la filla.

El geriàtric, per la seva banda, manté que les queixes d’aquesta família no mostren la realitat del geriàtric. «Els familiars, així com els residents, estan molt contents i la prova és que segueixen al centre malgrat les informacions publicades», assegura l’advocat de la residència. També manté que les enquestes de satisfacció internes i anònimes que fan residents i familiars els atorguen «molt bona puntuació». «La direcció de la residència i els treballadors fan tot el possible per garantir un bon tracte als residents en totes les esferes i estem segurs que tot s’aclarirà en seu judicial», afegeix el lletrat.