Commoció al poble colombià del cirurgià assassinat: «Ens tortura saber què li va passar a l’Edwin»

El municipi de Lorica, ubicat a 814 quilòmetres de Bogotà, va iniciar ahir tres dies de dol oficial a causa de la mort d’un dels seus fills predilectes, Edwin Arrieta Arteaga, de 44 anys. La petita població del departament de Córdoba ha adquirit de sobte rellevància a Colòmbia pel fatal destí del metge, el cos del qual va ser desmembrat a Tailàndia. La notícia sobre el seu assassinat –a mans, presumptament, de Daniel Sancho, fill de l’actor Rodolfo Sancho– ocupa la portada dels diaris. La seva germana va decidir trencar el silenci que, fins ara, havia mantingut la família i va carregar directament contra Sancho.

A Lorica s’experimenta com alguna cosa més que una simple notícia. Així ho va fer saber l’alcalde, Jorge Negrete López, al sumar tota l’estructura municipal i els comerços a una jornada d’aflicció col·lectiva. Ho va fer «en consideració al dolor que embarga els habitants de Lorica».

La família del cirurgià estètic va reiterar la seva petició que es respecti el silenci. «Ens abstenim de donar qualsevol tipus de declaració sobre els fets que envolten al lamentable succés del nostre familiar». Van decidir fer-ho «per no entorpir el protocol d’investigació i diplomàtic que s’avança pels organismes oficials dels estats immersos en aquests fets».

No obstant, la germana del metge, Darlin Arrieta Arteaga, va trencar l’hermetisme. «Daniel Sancho no només va desmembrar el meu germà, també va desmembrar la meva família», es va lamentar ahir a les xarxes socials. Ella també va parlar amb ràdio Caracol de Bogotà, on va assegurar que les acusacions de Sancho són falses i que el seu germà no es pot defensar de les difamacions: «Soc culpable, però jo era l’ostatge de l’Edwin. Em tenia com a ostatge. Era una gàbia de vidre, però era una gàbia», va assegurar el presumpte culpable, que ja ha ingressat en una presó de Tailàndia després de confessar el crim.

Una persona «noble»

«Era una persona noble, d’un cor generós. Un excel·lent fill, germà, oncle, amic. Una persona a qui li agradava fer obres de caritat. El seu somni era conèixer el món sencer, per això viatjava tant», va explicar. Els detalls del crim, coneguts a través dels mitjans, l’han pertorbat. «Em tortura, cada dia i cada nit des que sé que li va passar això. ¿Com va patir? No sabem si aquest home el va matar i després li va fer això o si li va fer viu». Va negar al seu torn que la família conegués Sancho: «Només sabíem que el meu germà tenia uns amics a Espanya».

Segons Arrieta Arteaga, «Sancho està utilitzant l’absència de l’Edwin per poder parlar i dir tot el que li passi pel cap, tot el que potser els seus advocats li estan dient que ha de dir». L’únic que ha demanat a través dels micròfons de ràdio Caracol és «justícia» per al seu germà. La germana rebutja que Sancho sigui enviat a Espanya. «Aquesta situació ens posa en alerta perquè sent al seu país, potser, les normes són més febles en comparació amb Tailàndia, on sabem que la seva legislació és molt més forta».

Família humil

Edwin Arrieta havia nascut en el si d’una família humil. Una mare mestra i un pare reparador de productes electrònics. Els veïns l’estimaven i el respectaven. Per a ells era un model d’ascens social. Una excepció en la regla de les postergacions en un país amb un 40% de pobres. Va abandonar Lorica per estudiar Medicina a Barranquilla, la gran ciutat del carnaval colombià. Després va fer un postgrau a Buenos Aires. «Em vaig graduar el 13 de juliol del 2013 i des d’aleshores no he deixat de treballar», solia dir.

Els seus amics no el van deixar d’evocar a les xarxes socials. «La seva partida inesperada i sense oportunitat d’acomiadar-se deixa un buit impossible d’omplir a la seva família, a qui tant estimava i per qui treballava incansablement.

Moviment del Govern

Notícies relacionades

La defensa de Daniel Sancho treballa per eludir la presó dels horrors de Bangkok

Li roben una bicicleta de 12.000 euros mentre era en una cafeteria del Barri Vell de Girona i els Mossos la recuperen

La seva irreprotxable professionalitat i marca personal han deixat un llegat de prestigi i respecte», va escriure Deiby Palomino. «Era un amic incondicional, alegre i visionari. Li agradava viatjar», va dir Emilia Jattin, una de les seves amigues.

En vista de la repercussió que ha tingut el cas, el Ministeri d’Exteriors colombià s’ha posat en contacte amb les autoritats tailandeses, a fi d’«obtenir confirmació de les circumstàncies que van envoltar aquest acte criminal». El Govern, amb el president Gustavo Petro al capdavant, va agrair al seu torn «el suport brindat per la Policia Reial en les tasques d’investigació que van permetre capturar el sospitós d’aquest repudiable fet».