¿Què passa si el meu medicament s’esgota a la farmàcia? 900 fàrmacs tenen problemes de subministrament

Gairebé 900 presentacions de medicaments de les 33.149 autoritzades per comercialitzar-se a Espanya presenten problemes de subministrament, el 2,7% del total. D’aquests, el 0,33% no són substituïbles per d’altres, però fins i tot en aquests casos hi ha fórmules perquè cap pacient es quedi sense tractament.

Fa dos anys que farmàcies i hospitals acusen incidències contínues amb medicaments que, la immensa majoria, compten amb una alternativa; a més dels 888 problemes de subministrament actius a dia d’avui, l’últim semestre se n’han resolt 963 més, segons el Centre d’Informació de Medicaments (CIM), que actualitza les seves dades diverses vegades al dia.

En aquest temps, i d’acord amb la informació de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps), aquests problemes han sigut una constant creixent: en la segona meitat de 2022, les traves en la distribució de fàrmacs van pujar un 9,7% respecte al semestre anterior, quan al seu torn s’havien disparat un 31% sobre els primers sis mesos del 2021.

Analgèsics i antidepressius

Amoxicil·lina –que torna a escassejar en la seva presentació en sobres de 500 mg-, paracetamol, les arxifamoses plomes d’ozempic... A aquestes crisis sonades se’ls n’han unit recentment altres de fàrmacs menys coneguts que, a diferència d’aquests, no tenen reemplaçament.

Ha passat amb Hydrea, indicat per a malalties com la leucèmia mieloide crònica, que va començar a faltar l’abril per la carestia d’alumini per fabricar el blíster de les pastilles i no va ser fins a la setmana passada quan va tornar a distribuir-se amb normalitat.

De fet, als Estats Units, el sector oncològic està en alerta per l’escassetat de 14 fàrmacs per al càncer, fet que ha obligat la indústria a incentivar la producció nacional i les importacions.

A Espanya hi ha autoritzats 15.490 medicaments i 33.149 presentacions; els més afectats són els del grup d’antiinfecciosos (d’ús sistèmic, no local) i els relacionats amb el sistema nerviós (analgèsics, antidepressius, antiepilèptics...), explica Antonio Blanes, director de Serveis Farmacèutics del Consell General de Col·legis Farmacèutics (CGCOF).

Les solucions

Segons l’impacte que tingui en el pacient, l’Aemps fa una triple classificació dels problemes de subministrament. La majoria de les vegades és nul o menor; són problemes molt curts que amb prou feines nota gràcies als medicaments que hi ha al canal de distribució o perquè hi ha alternatives terapèutiques, relaten des de l’organisme dependent del Ministeri de Sanitat.

Tret d’excepcions, afegeix Blanes, la legislació permet al farmacèutic substituir el fàrmac no disponible per un altre d’igual composició, forma farmacèutica, via d’administració i dosificació; nou de cada deu problemes són resolts a la farmàcia.

En cas de no tenir-lo en aquell moment, pot recórrer a Farmahelp, una plataforma de l’Organització Farmacèutica Col·legial amb què el professional pot contactar amb oficines pròximes per ajudar el pacient a trobar el seu medicament.

¿Qui assumeix la diferència de cost? La casuística pot ser variada, explica l’Aemps, perquè depèn de diferents factors –tipus de substitució necessària, estat de finançament, preu.... Quan el pacient rep el tractament amb càrrec al SNS, els costos són els que correspondrien segons el règim en el qual es trobi.

Compres a l’estranger

Els problemes de nivell mitjà apareixen quan ha de ser el metge el que decideixi quina és l’alternativa més adequada en funció de l’historial clínic. Ja en el tercer hi ha els de més impacte perquè no tenen substitut. Representen el 0,33% del total.

Per a ells, l’Aemps explica amb diversos mecanismes: una distribució controlada per prioritzar persones sense tractament alternatiu, autoritzacions excepcionals de comercialització o de fabricació excepcional o parades d’exportació o importació de medicaments estrangers.

Amb Hydrea, per exemple, l’agència va autoritzar la seva comercialització excepcional d’altres mercats de la UE. Aquests fàrmacs estrangers es distribueixen a les comunitats a través de l’aplicació de medicaments especials de l’agència.

L’origen del problema

L’origen aquests vaivens és multifactorial i molt complex i, en alguns casos, d’abast global: demores amb una matèria primera, incidències de qualitat, problemes en una planta –com els que un tornado ha deixat fa uns dies en unes instal·lacions de Pfizer a Carolina del Nord-, augment de demanda...

L’Aemps coneix potencials incidències dels mateixos laboratoris en el 90% de les ocasions, cosa que facilita l’adopció de mesures per impedir que es produeixin o, en cas de fer-ho, se’n mitigui l’impacte.

Notícies relacionades

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

També li poden arribar per les comunitats o per professionals sanitaris, hospitals o el sistema Cismed, gestionat pel CGCOF, tot i que en aquest cas amb prou feines suposen l’1%.

A més, el projecte Artemis que està desenvolupant amb la Federació de Distribuïdors Farmacèutics (Fedifar) analitza un gran nombre de dades de subministrament de diferents medicaments essencials per poder trobar patrons amb els quals poder detectar precoçment problemes a nivell de la distribució majorista.