Els mitjans d’informació s’uneixen per fer front a les notícies falses

Premsa, televisió i ràdio han unit forces a Espanya per reivindicar el paper clau del periodisme davant les notícies falses que afecten tots els àmbits polítics i socials, des dels processos electorals, fins a la guerra d’Ucraïna, el medi ambient i la sanitat, i que s’estenen de manera massiva per les xarxes socials.

La Unió de Televisions Comercials en Obert (UTECA), l’Associació Espanyola de Ràdio Comercial (AERC) i l’Associació de Mitjans d’Informació (AMI) han llançat una campanya conjunta per insistir la necessitat d’informar-se gràcies a la feina de professionals seriosos en comptes de donar pàbul a les teories conspiranoiques i falsedats que s’estenen massivament per les xarxes.

Difós en diaris, televisions i ràdio, els anuncis estan protagonitzats per una parella de joves que es lamenten de les destrosses causades al cabell d’un d’ells per un suposat truc «boníssim», recomanat per un vídeo que li arriba al telèfon mòbil. L’espot posa de manifest que una mala elecció en un tractament capil·lar pot tenir solució (acudint a un professional de la dermatologia), però les mentides que afecten a la societat, no.

Periodistes

En aquest sentit, la campanya anima a protegir-se contra les mentides i les notícies falses, recolzant-se en els mitjans de comunicació. «Per a qüestions importants confia en professionals. Per informar-te, confia en periodistes», conclou. La campanya es llança amb l’etiqueta #Periodismocontralosbulos.

La desinformació a la xarxa i els ciberatacs són dues de les tres «amenaces» més grans que perceben els ciutadans de fins a 19 països desenvolupats, inclosa Espanya. Una enquesta global elaborada pel Pew Research Center revela que la proliferació de les notícies falses a internet preocupa un 70% dels enquestats, mentre que les agressions informàtiques d’altres països n’inquieta un 67%. Només el canvi climàtic és vist com un problema encara més gran, ja que desperta la por d’un 75% dels enquestats.

Desinformació

A Espanya, la desinformació és un problema per al 95,8% de la població. Set de cada deu persones admeten que alguna vegada s’han cregut un missatge o vídeo que va resultar ser fals, segons es reflecteix al baròmetre sobre la desinformació realitzat per UTECA i la Universitat de Navarra el juny del 2022.

En aquest context, les tres grans associacions de premsa, ràdio i televisió, que agrupen els principals grups de comunicació del país, fan una crida a confiar en els periodistes per informar-se davant l’expansió sense filtres de la desinformació divulgats amb la intenció de generar un perjudici. Especialment sagnants –per les greus conseqüències que poden generar en les víctimes– són les notícies falses sobre temes sanitaris. Per exemple, que el càncer és una malaltia emocional, que les vacunes provoquen autisme o que el wifi perjudica la salut.

Estratègia nacional

Notícies relacionades

El 60% d’infeccions emergents tenen origen animal: «Els veterinaris som clau en les crisis sanitàries»

Sanitaris demostren la revenda de cites per homologar els títols

El Departament de Seguretat Nacional (DSN), òrgan assessor de la Presidència del Govern, va culminar l’any passat un procés de consulta i recollida de dades i perspectives d’experts per elaborar el que provisionalment denominen a la Moncloa una Estratègia Nacional de Lluita contra les Campanyes de Desinformació. 

El baròmetre sobre la desinformació destaca que el 81% de la ciutadania coincideix que la televisió, la ràdio i la premsa són la millor garantia davant la proliferació de la desinformació. Només el 5,6% està en desacord amb aquesta afirmació. Així mateix, la televisió en obert (58,7%), la premsa digital i en paper (50,2%) i la ràdio (48,1%) són citats com els canals en els quals reben informació més veraç, de més confiança i contrastada, per davant de les xarxes socials (8,8%), les plataformes d’intercanvi de vídeo (5,9%) i de missatgeria instantània (2,6%).