Es deia Lilia i anava en pastera: la nadó trobada a Roda de Berà era algeriana i va morir junt amb els seus pares

Set mil euros. Això va pagar la Samira als traficants per pujar amb la seva filla Lilia, de 8 mesos, en una pneumàtica precària amb destí a Alacant. Una zòdiac negra amb un motor de 40 cavalls i capacitat per a unes cinc persones, tot i que a l’embarcació n’hi van acabar pujant 16. La nena i els seus pares havien sortit de la platja de Sersell, a Algèria, el passat 21 de març enmig de la més absoluta foscor per burlar les patrulleres. Però mai van arribar al seu destí. L’embarcació va naufragar dies després, el 6 d’abril, en aigües pròximes a la costa de les illes Balears, segons ha informat aquest dimarts la Guàrdia Civil.

Un treballador de la neteja va trobar dimarts de la setmana passada, 11 de juliol, a les 8.30 hores, el cos sense vida d’un nadó a la platja de Roda de Berà (Tarragona). El cadàver feia més d’un dia que era a la sorra junt amb altres restes que la marea havia arrossegat. Es tractava d’un bony que els banyistes, durant tot el dia anterior, havien confós amb un nino. L’alcalde del municipi, Pere Virgili, ja havia apuntat llavors que una hipòtesi plausible per explicar la trista troballa era que es tractés d’un menor que viatjava en una pastera.

Identificació

Aquesta possibilitat va anar prenent cos els últims dies fins que ahir es va certificar de forma oficial que així va ser: que la nena viatjava en una pastera amb la seva família i era algeriana. La identificació de la Lilia s’ha produït després de l’anàlisi de les mostres enviades per la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Comandància de Tarragona, encarregada de la investigació. El Servei de Criminalística, una vegada obtingut el perfil genètic, va procedir a la confrontació en bases de dades i va detectar una coincidència positiva, per relació de parentiu, amb una dona identificada i el cadàver de la qual va ser recuperat el dia 6 d’abril del 2023.

La Lilia s’havia ofegat a uns quilòmetres de la costa de Dénia junt amb els altres 15 tripulants de la pastera. Junt amb la seva mare, la Samira. Elles eren les dues úniques dones de l’embarcació en què també es trobaven quatre homes subsaharians i deu més d’origen algerià. Un d’ells era el pare de la Lilia, segons va confirmar el Centre Internacional per a la Identificació de Migrants Desapareguts (CIPIMD). 

A sis milles d’Alacant

L’home va ser un dels quatre cossos que es van trobar recentment a les xarxes de pesca de l’embarcació Herminio i Dolores, a unes sis milles de la costa alacantina. Pel seu estat de descomposició, els investigadors estimen que s’haurien mantingut prop de 20 dies a l’aigua. El mar havia tornat dos cossos més fa una setmana. A la resta de passatgers, com la Samira i la Lilia, que eren de la ciutat de Tipasa, se’ls havia declarat desapareguts.

«Vam veure el cos d’un nen, estava de cap per avall, no s’apreciava el cap. Crèiem que era un nino o una bola de sorra», explicava a aquest diari l’Eva, una de les persones que l’11 de juliol passat es va banyar i va prendre el sol a prop de les restes mortals però no va avisar la policia –ningú ho va fer– perquè no li va passar pel cap que podia tractar-se d’un nadó real.  «El cap pensa el que vol per quedar-se tranquil», apuntaven aquell dia un grup de propietàries de gossos, per mirar d’explicar que ningú hagués alertat les autoritats fins que el treballador de la neteja ho va fer aquell matí. No, no era un nino: era la petita Lilia, tal com s’ha confirmat.

Les quatre rutes

Aquest és un dels naufragis més recents de la ruta migratòria algeriana a les costes espanyoles, la que connecta les platges del país africà amb les d’Almeria, Múrcia, les Balears i Alacant. La frontera sud espanyola compta amb quatre grans rutes; la de les Canàries (la més mortífera i més transitada), la tanca de Ceuta i Melilla, la de l’Estret i Andalusia i, finalment, la de Llevant o Ruta Algeriana. Aquesta última ruta és l’única que va augmentar el seu volum d’arribades l’any passat, davant la resta que van baixar.

Aquest va ser precisament el trajecte que van prendre la Samira, la Lilia i els altres 14 migrants que van naufragar. En total s’estima que 6.356 persones han navegat per aquestes aigües, davant les 5.191 de l’any 2021, segons l’últim balanç migratori de l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia. Malgrat tot, aquest any, a falta de l’estiu que és quan es concentren les sortides, la tendència és a la baixa. La majoria d’aquestes embarcacions no acaben a Alacant. Segons l’informe de l’associació, Múrcia va rebre 2.810 persones que havien viatjat en 168 pasteres, mentre que a les Balears hi van arribar 3.055 migrants en 201 embarcacions i a Alacant van fer el mateix 495 persones a bord de 45 llanxes. En un 90% dels casos, els migrants són homes. 

70 persones mortes i 151 desaparegudes

Tot i que la ruta migratòria més letal continua sent la canària, en la ruta algeriana hi van morir l’any passat 70 persones i 151 més van desaparèixer, segons l’APDHA. El còmput de morts, no obstant, continua creixent amb aquest últim naufragi.

Altres fonts com l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) eleven les xifres d’aquesta tragèdia. Aquestes entitats apunten a 402 persones mortes o desaparegudes en un total de 32 naufragis l’any 2022. La majoria dels successos es van produir en pasteres que partien d’Orà (140 morts), Tipasa (70 morts) i Mostaganem (69 morts).

Que hi hagi menors d’edat a les pasteres tampoc és una cosa estranya, de fet és comú, però no de tan curta edat com en el cas de la Lilia. «Sí que hem vist moltes embarcacions amb nois molt joves, de 14, 15, 17 anys. El perfil sol ser el d’un home algerià de 16 a 30 anys», expliquen des del CIPIMD. El cost de migrar també canvia molt. Pot arribar als 10.000 euros en els casos més extrems o als 2.000, però normalment és d’uns 5.000 euros.

El trajecte més fàcil

Notícies relacionades

Dones davant l’algoritme

Montessori, abandonadora

Els trajectes de la ruta algeriana de pasteres són simples: l’embarcació té com a destí la ciutat espanyola més pròxima. Els principals punts de sortida cap a Múrcia són Orà i Mostaganem. Tipasa o Chlef solen embarcar-se cap a Alacant. I les pasteres que surten de la capital Alger o Boumerdès, més al nord, acostumen intentar arribar a les Balears. Des del CIPIMD expliquen que aquestes és una de les rutes més «fàcils» a causa de l’absència de seguretat i patrulles, que fan més factible que puguin sortir embarcacions i fins i tot arribar a Alacant sense ser detectades.

De vegades, el primer que fan les famílies, fins i tot abans de trucar al CIPIMD, és parlar amb els traficants. «A moltes els diuen que els seus fills estan bé, però que en realitat estan empresonats i per això no poden parlar. Però és mentida, l’únic que volen és treure’ls més diners», diu el Francisco. Quan una persona arriba, encara que la fiquin en un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) sempre truquen a la família per dir-los que estan bé. «Ens toca donar aquesta explicació a les famílies i dir-los que el més normal és que al seu ésser estimat li hagi passat alguna cosa», assenyala.