El Suprem anul·la el pagament a l’acusació popular d’un crim masclista perquè no va aportar res diferent del fiscal

El Tribunal Suprem ha alliberat del pagament de costes a una acusació popular a un condemnat per violència masclista. La sentència, que es produeix en un moment en què és habitual que l’ajuntament o la comunitat autònoma on es produeix un crim d’aquest tipus exerceixi l’acció popular com a mostra de suport a la víctima, afirma que la que va exercir la comunitat de Madrid en el judici per la mort d’una dona de 78 anys a Fuenlabrada apunyalada pel que era el seu marit no va aportar res diferent de l’acusació que va exercir la fiscalia. Per això el condemnat no ha de pagar la feina del seu advocat.

La sentència rebutja el recurs del condemnat a 14 anys de presó per un delicte d’homicidi amb l’agreujant de parentiu i abús d’autoritat en tots els extrems, llevat del de les costes judicials. Declara que no ha de pagar el que va costar l’advocada que va exercir l’acusació popular en representació de la Comunitat de Madrid. Assenyala que en el cas va exercir l’acusació junt amb el fiscal i una acusació particular que va defensar els interessos dels germans de la víctima, a qui el tribunal va concedir indemnitzacions superiors als 19.000 i als 17.000 euros, segons la relació que mantenien amb ella.

Colmar l’acció penal

Notícies relacionades

"A la feina, els joves han de parlar per telèfon"

Anna Bacardit: "Mai em vaig trobar malament, no m’esperava el càncer"

La retirada del pagament de les coses obeeix, segons la Sala Segona del Suprem, que «l’actuació processal de l’acusació popular no va ser especialment rellevant ja que la qualificació dels fets era la mateixa» que van defensar «el fiscal i l’acusació particular. Els interessos públics, defensats pel fiscal, i els particulars, defensats per l’acusació particular, van curullar les exigències de l’acció penal, no sent l’actuació de l’acusació popular especialment rellevant per conformar la inclusió a les costes processals de les despeses corresponents a la seva actuació processal», per la qual cosa el condemnat no les ha d’abonar.

El Suprem també avala la prohibició d’acostar-se a menys de 500 metres als cinc germans de la víctima en els 15 anys següents que surti de presó, que li va imposar l’Audiència de Madrid, tot i que això suposi que hagi de vendre la casa en la qual vivia el matrimoni.