Xafogor

Les nits tòrrides i tropicals agreugen l’epidèmia d’insomni: «Estic desesperada»

L’Espanya que no dorm: sis milions de persones tenen insomni crònic, una epidèmia en augment

Les nits tòrrides i tropicals agreugen l’epidèmia d’insomni: «Estic desesperada»
4
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

María López dormia perfectament però, fa un any, va començar a tenir insomni crònic, una epidèmia silenciosa que s’ha multiplicat en els últims anys. Si l’any 2000 el 6% dels espanyols tenien aquest trastorn, el 2018 el tenia el 14% i en la pandèmia es va disparar temporalment al 57%. El problema és que les nits tòrrides que provoca l’actual onada de calor afecten especialment els insomnes. «Fa un mes havia començat a millorar però he recaigut. Ahir a la nit em vaig despertar a les dues i ja no vaig tornar a aclucar els ulls –explica la María–. Quan em desvetllo m’entra la psicosi que la calor em torna a impedir dormir bé i em fa por tornar a la casella de sortida, estic desesperada».

I no és l’única. Temperatures per sobre dels 25 ºC a l’hora de dormir afecten qualsevol persona més enllà de l’edat i de problemes previs. Barcelona suma ja dues nits tòrrides i un gruix de veïns, de gent gran a nens, acusen dificultats per descansar. «Aquesta nit sentia com em suaven les parpelles», afirma la Montse, de 50 anys. «No he aclucat els ulls, m’he aixecat més de cinc vegades, fins i tot he llegit un llibre que he trobat a la sala d’estar. No parava de suar i al final he pogut descansar una mica a un metre del ventilador», relata el Xavier, barceloní de 17 anys.

¿Per què la calor no deixa dormir?

Però ¿què provoca exactament al cervell i al cos la calor que ens impedeix dormir bé? Les altes temperatures, a partir de 22 ºC o 23 ºC i en funció de si hi ha més o menys humitat, causen diversos processos. D’una banda, les neurones que són a l’hipotàlem i controlen el son i la vigília «es guien per la llum i la temperatura corporal i, si aquesta és més alta, costa més dormir», explica Diego Redolar-Ripoll, neuropsicòleg i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

El sistema nerviós

Així mateix, «amb les temperatures altes s’activen certes parts del sistema nerviós per intentar evitar el sobreescalfament del cos i això indica al cervell que estem en vigília», afegeix, i posa d’exemple la suor com a mecanisme destinat a abaixar la temperatura.

Finalment, un tercer factor seria que la calor «pot ser un agent estressant i per això alliberar substàncies que impedeixen el son, com el cortisol, i activar el sistema nerviós simpàtic».

«La temperatura és fonamental i necessitem que baixi perquè se segreguin les hormones que ens permeten dormir»

Ainhoa Álvarez, experta de la Societat Espanyola del Son

«La temperatura és fonamental en el ritme circadiari de 24 hores i necessitem que baixi perquè se segreguin les hormones que ens permeten dormir, com la melatonina», resumeix al seu torn Ainhoa Álvarez, coordinadora del grup de treball d’insomni de la Societat Espanyola del Son.

Tots aquests processos es desencadenen en la majoria de les persones durant les nits tropicals però els més vulnerables són aquelles que ja tenen insomni crònic, sobretot si està lligat a l’ansietat. «L’ansietat activa el sistema nerviós simpàtic i la calor tira més llenya al foc», exemplifica Redolar.

Consultes i fàrmacs

Per tot això, les consultes als especialistes o la ingesta de fàrmacs per dormir s’incrementen durant les onades de calor. Les altes temperatures no provoquen un insomni crònic, és a dir, prolongat en el temps, sinó que sol desaparèixer quan els valors baixen, però sí que provoca que les persones insomnes recaiguin. «Veiem en les consultes moltes recaigudes», ratifica la doctora Álvarez.

I un problema afegit és que menys d’un terç de les persones amb problemes per dormir busquen ajuda professional, segons càlculs de la Societat Espanyola de Neurologia. La resta es medica pel seu compte amb fàrmacs més suaus i d’eficiència dubtosa, com els xarops o pastilles amb melatonina, i d’altres més forts i que creen dependència, com tranquil·litzants i somnífers. De fet, Espanya és líder en consum d’ansiolítics i hipnòtics. En l’última dècada la venda de medicaments per agafar el son ha augmentat un 21%.

Les conseqüències

Notícies relacionades

El problema és que dormir és un procés fisiològic de vital importància per a la salut integral de l’ésser humà. L’evidència científica indica que no descansar bé durant un temps prolongat té efectes cognitius, en la memòria a curt termini i en la velocitat de processament de la informació, mentre provoca cefalees, més fatiga i falta d’energia. Així mateix, causa una apetència més gran per greixos i hidrats de carboni i, per tant, empitjora la dieta. Alguns estudis també indiquen que afecta el sistema immunitari i, a llarg termini, es converteix en un factor de risc a l’hora de desenvolupar malalties degeneratives.

Malgrat això, l’insomni és un trastorn creixent a Espanya i la majoria dels països occidentals, a causa de l’estil de vida actual, hiperproductiu i hiperconnectat. Cada vegada es busca abastar més coses, però com que no hi ha temps de conciliar-ho tot, apunten els especialistes, sovint les preocupacions es porten al llit i dificulten la bona qualitat del son.