Isaac Peraire (Agència de Residus de Catalunya): «El porta a porta és el mètode que dona millors resultats»

¿El porta a porta és l’única sortida?

No, però dels models d’alta eficiència disponibles és el que ofereix millors resultats i també els més ràpids, qualitatius i quantitatius.

¿Els contenidors intel·ligents són una altra opció?

No es tracta de models contraposats, són complementaris. Es pot recollir tot porta a porta, per exemple, i utilitzar per a l’orgànic i el vidre, que pesen molt, un contenidor intel·ligent, el dispositiu que s’obre amb un xip identificatiu només els dies establerts.

Totes dues són fórmules molt estrictes, diuen alguns.

Si no canviem la manera de gestionar els nostres residus, no en millorarem les dades, que continuen estancades.

¿Entén el rebuig d’alguns?

Tots els canvis provoquen certa contestació, es produeix també quan es canvia el sentit d’un carrer. Crec que són enutjos molt petits, però que criden l’atenció, perquè s’han fet escoltar. Cal tenir en compte el que diu la gent reticent i explicar bé el perquè de la mesura, sense embuts. Però el canvi s’ha de fer, de manera empàtica, però dràstica.

¿No crea molta tensió al principi?

De seguida es converteix en normalitat. De fet, hi ha gent que ja està desitjant que el seu poble posi en marxa el porta a porta. ¿Puc explicar una anècdota?

És clar.

Al meu poble, Prats de Lluçanès, durant la festa major vam fer un gran sopar veïnal. Quan vam acabar i tocava recollir, alguns es van quedar sense saber què fer, de tan acostumats com estem al porta a porta. L’habitual era arrugar les estovalles de paper i ficar-ho tot en bosses, però ni ens ho vam plantejar. Aquest és el gran èxit del porta a porta. A més, hi ha les àrees d’emergència per si, en un cas concret, es necessita tirar les escombraries urgentment.

¿S’acumulen moltes escombraries en aquests punts?

No. I al carrer tampoc. Hi ha qui diu que el porta a porta és sinònim de porqueria al carrer, però no és veritat. Un contenidor està obert les 24 hores. En canvi, el porta a porta es fa en hores molt controlades. Si es fa bé, no hi ha rata, gat o gos que s’acosti a les escombraries, ja que l’orgànica va tancada. I a la resta de fraccions no hi ha d’haver res de menjar.

¿Hi posem moltes excuses?

Sí. ¿Ens fa vergonya fer-ho malament? Si es recicla bé no hi ha cap problema.

Alguns pobles han tingut dificultats.

I s’hi han adaptat i les han resolt. En algunes poblacions on bufava molt el vent, van posar un ganxo perquè no es bolquessin les escombraries. A Tiana, les van penjar a les portes per evitar que els senglars s’hi acostessin.

Altres municipis tenien previst implantar el porta a porta i no ho van fer. ¿Per què?

Les eleccions municipals eren a tocar i, davant possibles reaccions, es va frenar massa. Ara esperem que més pobles, i sobretot ciutats, se sumin al porta a porta. Estarem al costat dels alcaldes que facin aquesta transformació. Els donarem suport polític, econòmic i tècnic perquè la posin en marxa ràpidament.

La nova llei els hi obligarà.

Obligarà a fer recollida selectiva. Pot ser mitjançant el porta a porta o amb un altre mètode. El que queda clar és que hi haurà activitats quotidianes que canviaran. I ens hi acostumarem.

Notícies relacionades

Una afectada per l’amiant: «La meva família el porta a les venes i jo encara convisc amb ell»

Catalunya s’estanca en la gestió de residus: més del 50% no es recicla

¿Som conscients dels residus que generem?

La majoria de gent, no. Vivim d’esquena als nostres residus. Si un dia intentes viure generant zero residus, t’adones de la magnitud del problema; prova-ho.