El jutge ordena tornar a comparar l’ADN dels sospitosos amb el jersei d’Helena Jubany

El jutge Juan Díaz Villar ha acceptat la petició de la família d’Helena Jubany de continuar revisant les mostres de l’ADN que conserven tant la Policia Nacional com l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses. El titular del jutjat de Sabadell en el qual s’ha reobert la causa de la bibliotecària assassinada el 2 de desembre del 2001 ha ordenat al cos policial que compari conjuntament una mostra de l’ADN no identificada que es va trobar al jersei que Jubany vestia el dia dels fets amb els perfils genètics de la mateixa víctima i dels altres dos investigats: Xavier Jiménez i Santi Laiglesia.

Aquesta ordre arriba després que aquesta mostra, i d’altres obtingudes del cos de Jubany durant l’autòpsia –material que es va trobar en una ungla i també als genitals–, es comparés per separat i de forma individual tant amb l’ADN de Jiménez com amb el de Laiglesia i el resultat fos negatiu en els dos casos. El jutge Díaz Villar ordena a la Policia Nacional que efectuï aquesta nova comparativa i informi de si el resultat, al fer aquest contrast conjunt amb els perfils genètics de la víctima i dels dos investigats, és diferent o té un valor interessant per a la investigació.

Joan Jubany, germà de la víctima, s’ha mostrat satisfet amb la decisió del jutge de persistir en les proves però ha lamentat la postura de la fiscalia en aquesta fase de la instrucció. «No entenem que no hagi proposat noves proves i a més s’hagi oposat a les sol·licitades per nosaltres», ha raonat en declaracions a EL PERIÓDICO.

ADN de dona

La família de Jubany també havia sol·licitat que es comparessin aquestes mostres de l’ADN no identificat amb els perfils genètics de dues dones que ja van ser investigades per aquest crim: Montse Careta i Ana Echaguibel. El jutge Díaz nega aquesta segona petició però sí que ordena que tant l’institut com el cos policial revisin si entre les mostres de l’ADN no identificat que conserven alguna pertany a alguna dona. En aquest cas, matisa a l’escrit el jutge, es valoraria novament comparar-les amb el perfil de Careta i Echaguibel. Careta es va suïcidar a la presó després de ser detinguda per aquest crim i la seva germana sempre ha mantingut la seva innocència i ha indicat que va obrar coaccionada pel seu nòvio, Laiglesia.

El jutge sí que ha rebutjat per complet l’última petició de la família Jubany: fer un nou atestat policial que uneixi les proves existents fins ara i encarregar aquesta indagació i les possibles posteriors a la Unitat Central d’Homicidis dels Mossos d’Esquadra, un grup especialitzat en casos sense resoldre.

Les mostres de l’ADN recollides tant del cos de Jubany com del seu jersei pertanyen a un home desconegut que, segons les proves genètiques realitzades fins ara, no és ni Santi Laiglesia ni tampoc Xavi Jiménez, l’altre investigat i a qui s’atribueix l’autoria dels dos anònims que va rebre la víctima abans de l’homicidi.

Indicis biològics

La roba que vestia Jubany el dia del seu assassinat es va mantenir durant dues dècades en un jutjat. Es va recuperar del jersei marró de la víctima una mostra biològica molt deteriorada que conservava una barreja de l’ADN de dos o més persones. Una de les persones era la mateixa Jubany, una altra era un home no identificat. Per això el jutge demana que es faci una nova comparativa conjunta d’aquesta mostra amb els perfils de Laiglesia i Jiménez.

Paral·lelament, l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, al ser instat pel jutjat de Sabadell a recuperar les mostres que es van obtenir durant l’autòpsia que se li va practicar a Jubany hores després del crim, va informar que conservava hisops –bastons amb cotó a la punta– i també mostres obtingudes d’una ungla de la víctima. A l’analitzar pel seu compte aquestes mostres amb la tecnologia actual han aparegut tant al material que es va extreure de l’ungla com al dels hisops restes genètiques d’una altra persona desconeguda: de nou un home.

Confrontacions prèvies negatives

Les confrontacions que s’han fet per separat entre el perfil dels dos sospitosos i totes aquestes mostres de l’ADN d’un home no identificat encara han resultat negatives.

El primer contrast individual es va fer amb Jiménez. Després d’aquesta primera anàlisi, negativa, el jutge va ordenar que s’acaressin amb l’ADN de Laiglesa. Aquesta segona confrontació individual també va resultar negativa. El jutge vol que es repeteixi la comparació amb la barreja de l’ADN obtinguda del jersei però matisa que en aquesta ocasió s’ha de fer conjuntament amb els perfils de Jubany, Laiglesia i Jiménez.

El jutge insisteix en les proves de l’ADN perquè considera que hi ha motius per sospitar de la participació de Jiménez i de Laiglesia en la mort violenta de Jubany. El jutge creu que hi ha «indicis suficients» que Jiménez va participar en l’assassinat de Jubany però també manté la lupa sobre Laiglesia, a qui un investigador de la Policia Nacional va assenyalar en el programa de ‘Crims’ com el sospitós principal.

Notícies relacionades

Joan Jubany: «L’assassinat de la meva germana va ser un feminicidi»

Jonquis del ‘basat en fets reals’

Per començar, vivia de forma intermitent al bloc des del qual es va llançar el cos de Jubany. Laiglesia pernoctava sovint en aquest edifici perquè hi havia l’apartament de Careta –parella de Laiglesia el 2001–. En aquest pis es van trobar capses del medicament Noctamid, que conté benzodiazepines, un psicòtrop del qual es van trobar restes al cos de la víctima. En aquest mateix domicili hi havia també llumins com els que es van localitzar al terrat i que s’haurien utilitzat per cremar parts del cos de Jubany. Laiglesia, a més, va caure en contradiccions amb Careta al ser interrogats tots dos per la Policia Nacional després del crim. També hi ha les trucades que va rebre Jubany des del telèfon fix del domicili de Careta en els dies anteriors al crim i que també podria haver fet el mateix Laiglesia.

L’assassinat de Jubany va prescriure a finals del 2021, quan es van complir 20 anys del crim. No obstant, Laiglesia va ser investigat formalment fins al 2005, quan el cas es va arxivar. També ho van ser la difunta Careta i Echaguibel. Per aquest motiu, per a Laiglesia i Echaguibel el crim no prescriurà fins al 2025.