La Generalitat demana respostes a un grup d’experts sobre l’auge de nens agressors sexuals

La comunitat gitana imposa un desterrament estiuenc als agressors confessos del Màgic de Badalona

Els nens del carrer de Badalona, sobre les violacions: «A les nenes els agrada el que va passar»

La Generalitat demana respostes a un grup d’experts sobre l’auge de nens agressors sexuals

LAURA GUERRERO

2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En els últims set anys, les denúncies per delictes sexuals comesos per nens de menys de 14 anys a Catalunya s’han duplicat. Des de la pandèmia s’ha passat de 58 casos als 102. Al tenir edats tan primerenques, aquests nens no poden ser condemnats ni jutjats, i en tot cas haurien de ser els pares els que responguin davant la justícia. Una realitat que s’ha posat de manifest després de les agressions grupals a vuit adolescents a l’entorn del centre comercial Màgic de Badalona, perpetrades per un grup d’adolescents, més de la meitat de menys de 12 i 13 anys. Quatre mesos després que esclatés el cas, la conselleria de Drets Socials de la Generalitat ha decidit crear un grup d’experts per decidir com abordar aquests casos.

Ho ha anunciat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu. L’objectiu d’aquest grup d’experts és el de «conèixer el proveïment i les causes d’aquest tipus d’agressions», i tenen tres mesos per redactar un informe sobre aquest tema, amb propostes per combatre aquesta problemàtica. El grup està integrat per 10 personalitats, entre elles Vicky Bernadet, els catedràtics en Neuroeducació David Bueno i Anna Forés, l’advocada Carla Vall, la sexòloga Raquel Tulleuda, la portaveu dels Mossos, Montserrat Escudé, i la responsable de l’àrea d’atenció a la víctima de la Conselleria de Justícia, Lídia Serratusell.

Revisió al projecte d’inimputables

Fins ara, la Conselleria de Drets Socials sempre havia defensat el treball de la unitat EMI-14, un grup de quatre professionals que porten una mitjana de 80 i 100 casos a tot Catalunya per reparar el mal causat pels nens i acabar amb la impunitat dels seus delictes, ja que no poden ser jutjats. Només l’any passat van seguir aquest programa, ‘Educant en responsabilitat’ 1.024 nens, dels quals 103 van cometre algun delicte contra la llibertat sexual.

Notícies relacionades

Ara el Govern s’obre a «reforçar» aquesta unitat, i fonts de la conselleria parlen de la necessitat de canviar els protocols que regeixen la seva forma d’actuació, que no s’han modificat des del 2012. «El comportament i el context dels nens de fa 10 anys no és el mateix que el d’avui», assenyalen des de Drets Socials. Ells són els que han constatat que, en el cas dels agressors de Badalona, hi ha el denominador comú de la «incompareixença parental».

El model Barnahus

En aquest sentit, la Generalitat avui també ha aprovat un primer pas per estendre el nou model d’atenció a la violència sexual a menors, inspirada en els projectes nòrdics. El model Barnahus, que s’ha iniciat a Tarragona, s’ha d’expandir aquest any a 12 ciutats catalanes. Aquest dimarts s’ha fet el primer pas per formar les 12 comissions territorials que hauran de formar de cada una d’aquestes Barnahus. Cadascun d’aquests professionals serà designat pels departaments d’Educació, Interior, Salut, Igualtat i Feminismes.