De robar cases i plantacions de marihuana a ser font d’inspiració

El diagnòstic d’altes capacitats va ser el detonador. Un dard enverinat en forma de medalla. «És una de les pitjors coses que m’ha passat mai, soc un fracàs del sistema educatiu», afirma. I és que a 2n d’ESO va començar a assistir a algunes classes de Batxillerat. «Em sentia invencible i vaig pensar que la delinqüència i el narcotràfic em permetrien tenir tot el que em pogués imaginar», assegura. «I com que era ‘l’hòstia’ d’intel·ligent, seria immortal», afegeix. «Era conscient que el que feia no estava bé, però aquest món alimentava el meu ego», assegura. Aquesta etapa de la seva vida, que no vol amagar, es va allargar dos anys.

Fins que un comentari de la seva mare li va arrencar la bena dels ulls. «Un dia, sopant, el meu germà li va dir a la meva mare que no patís, que era propi de l’adolescència i que ja em passaria, però la meva mare, amb una cara de pena que no em podré treure mai del cap, li va dir que no, que sabia que jo seria una mala persona», recorda. «Em vaig quedar atònit, la meva mare em veia com un monstre», sosté. «Em vaig començar a preguntar per què robava», recorda. I la resposta va ser: «Per omplir un buit que hi havia dins meu». Un buit, assegura, transcendental: «No era res material, era sobre qui era, per què era aquí, què volia fer amb la meva vida».

Abandonar la delinqüència, confessa, «és simple, però no és fàcil»: «El més complicat és que allà tens tota la teva vida, les teves expectatives, i ho has de destruir tot», assegura. Un pas al costat que va fer de forma progressiva. «Primer vaig deixar de robar, després vaig deixar d’estar tot el dia al carrer per quedar-me a casa, però em vaig adonar que jugar a la consola i drogar-me de tant en tant era tornar a aquella necessitat d'omplir un buit», remarca.

Llavors, va decidir buscar una sortida «amb més sentit». «Un dia vaig veure un vídeo a YouTube d’un ‘influencer’ que explicava com ser milionari, aquesta era la vida que jo volia des de la delinqüència, però des d’un punt de vista més sa i savi, que era creant empreses», assegura. Llavors va començar a formar-se en el món dels negocis digitals (en els últims anys calcula que ha invertit més de 35.000 euros en formació). «Va ser com un despertar, tot allò tenia sentit per a mi», celebra. I va començar a emprendre, des de crear una pàgina d’Instagram en la qual oferia caricatures, que subcontractava una tercera persona i ell es quedava amb el marge a vendre (més cares) colònies que comprava a bon preu a Estònia. «Tot van ser fracassos per decisió pròpia, quan veia que alguna cosa requeria massa esforç, ho deixava i buscava una altra cosa», confessa.

I va decidir atacar a l’arrel del problema. «Em vaig endinsar en el món del creixement personal, perquè és impossible crear una cosa gran si no estàs complet, si no t’has refet com a persona». «Vaig emprendre un camí interior per veure què era el que estava buscant fora que no trobava dins meu», recorda. En aquest procés, la meditació va ser la seva gran aliada. Va començar canviant els seus hàbits, des d’anar a dormir aviat a menjar de forma saludable, passant per practicar esport i dedicar temps a la lectura. «Són coses simples que tothom sap que ha de fer, però que poques persones fan realment», afirma.

Notícies relacionades

Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia

Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"

Després d’haver aconseguit superar tots els obstacles, ara vol compartir els seus aprenentatges i inspirar la societat per tenir una vida plena i no caure en la trampa de la delinqüència. «De moment he començat fent vídeos a través de les xarxes socials, aviat faré un pòdcast i també vull fer conferències a entitats i instituts», explica. «Vull que la meva experiència serveixi per ajudar altres persones, que vegin que hi ha altres sortides», afegeix. A més, també té una empresa de màrqueting digital que dissenya continguts «amb sentit» per millorar la presència de les empreses a les xarxes socials.

Amb tot, assegura que els instituts s'haurien de «reformular»: «És una rèplica del treball en cadena de les fàbriques, ningú no ens ensenya a gestionar les emocions o a ser feliços, ningú no ens explica que les ferides de la infantesa determinaran la nostra vida adulta», assegura. «Tampoc no preparen els docents per treballar amb alumnes desmotivats, sense propòsit», remarca.