Entendre-hi més

Es mirin com es mirin les dades, la violència sí que té gènere

Es mirin com es mirin les dades, la violència sí que té gènere
4
Es llegeix en minuts

Els pactes autonòmics entre el PP i Vox i la precampanya de les eleccions generals del 23 de juliol han generat una onada de qüestionaments cap a les polítiques contra la violència de gènere. De fet, hi ha càrrecs electes que han arribat a posar en dubte la mateixa existència d’aquesta violència, reconeguda per organismes internacionals com les Nacions Unides i parlaments de tot el món. Vox proposa tornar al concepte de «violència domèstica» perquè, diuen, s’han de condemnar totes les violències, independentment del gènere de la seva víctima. 

El concepte de violència de gènere, avui qüestionat d’una banda de l’arc parlamentari, va aparèixer en l’ordenament jurídic espanyol el 2004, quan es va aprovar per unanimitatla Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. Amb aquest gran consens, el marc jurídic superava el concepte més ampli de violència domèstica, i reconeixia així que la violència té gènere, ja que la immensa majoria de les violències perpetrades a la llar i en l’entorn de la parella són comeses per homes i patides per dones.

A partir del 2004, les estadístiques recullen per separat les dades de violència de gènere –d’homes cap a dones en l’entorn de la parella– i domèstica, en l’entorn familiar i independentment del gènere d’agressor i víctima.

Les dades ho corroboren: el 2022 van ser investigats 33.209 homes per violència de gènere –és a dir, per agredir o maltractar les parelles o exparelles–. Paral·lelament, es van denunciar també 6.813 persones per violència domèstica, el 73% de les quals eren també homes i el 73% de les víctimes, dones. Així ho recullen les estadístiques de l’INE, amb dades del Ministeri de Justícia.

La llei contra la violència de gènere del 2004 defineix la violència de gènere com «tot acte de violència física o psicològica» exercida sobre les dones «per part de qui sigui o hagin sigut els seus cònjuges» o parelles, independentment de si convivien o no. També inclou les violències cap a fills i filles amb l’objectiu de causar dolor a la parella o exparella.

L’any passat, 32.644 dones van denunciar casos de violència de gènere, pels quals es va investigar 33.209 homes, «corresponents a les qüestions en què s’havien dictat mesures cautelars o ordres de protecció», segons recull l’INE. Aquestes xifres van augmentar, respectivament, en un 8,3% i un 10,5% respecte al 2021. En tots aquests casos, un home suposadament va maltractar físicament o emocionalment la parella o exparella.

A aquests 33.209 homes se’ls van imputar 40.613 delictes de violència de gènere, la meitat dels quals van ser per lesions. També es van imputar 7.866 casos de tortures i delictes contra la integritat moral, 6.416 d’amenaces i 3.416 per trencament de condemna. A més, es van investigar 395 agressions sexuals i 92 homicidis, en totes les seves formes.

Més de la meitat d’aquestes violències les van cometre homes contra les seves actuals parelles (incloent esposes, nòvies i parelles de fet) i un 46% contra les seves exparelles. 

Agressions a menors

A més, es van investigar com a violència de gènere 1.376 casos d’agressions o maltractaments cap a menors amb l’objectiu de fer patir la mare. 731 eren nenes i 645, nens. En la majoria de casos (tres de cada quatre), es tractava de fills o filles en comú entre el denunciat i la parella, mentre que un 18% eren fills o filles de la parella.

Quant a les denúncies per violència domèstica (entre germans, oncles, fills i altres familiars), el 2022 se’n van interposar 6.813, el 73% de les quals van ser contra homes i el 27%, contra dones. El 61% de les víctimes van ser dones. Aquestes xifres exclouen les violències perpetrades per homes cap a les seves parelles o exparelles dones, ja que aquestes queden reflectides en les estadístiques de l’apartat anterior.

Més d’un terç d’aquestes agressions les van patir les filles i, en menor mesura, els fills dels agressors. Concretament, 2.305 nenes i dones van denunciar haver patit violència en mans dels pares o mares. 2.316 persones més, majoritàriament dones, van denunciar els seus fills per violències.

En més de la meitat dels casos de violència domèstica, el delicte imputat va ser el de lesions (4.329 casos el 2022), seguit de les tortures i delictes contra la integritat moral (1.410) i les amenaces (1.359).

Estadístiques separades

Notícies relacionades

Estadístiques separadesL’estadística de violència domèstica i de gènere, realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) amb dades del Ministeri de Justícia, separa les dues tipologies de violència, però això no sempre ha sigut així. Abans de la llei del 2004, les dades de violència domèstica englobaven els casos de violència de gènere registrats en l’entorn familiar i permetia posar en perspectiva que, també dins de casa, són les dones les que més violència reben.

El 2004, el 90% de les víctimes de violència domèstica eren dones i el 91,5% dels denunciats eren homes, segons les dades del Consell General del Poder Judicial. Un fet que apuntava a l’existència d’un tipus de violència específic contra les dones i que també explica per què va sorgir el terme ««violència de gènere»».

Temes:

Entendre més