Les ocupacions de vivendes descendeixen un 11,8%

Catalunya, amb 2.238 infraccions penals conegudes entre el gener i l’abril passats, lidera l’estadística del Ministeri de l’Interior sobre ocupació d’immobles, molt per sobre de les xifres d’aquest tipus de delictes que presenten la resta de comunitats. L’últim recompte, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, reflecteix un descens general de l’11,8% d’ocupacions a tot Espanya respecte als mateixos períodes dels anys 2022 i 2021. És el mateix descens estadístic que registra Catalunya.

Segons dades d’intervencions policials de tots els cossos de les Forces de Seguretat (Guàrdia Civil, Mossos, Policia Nacional, Ertzaintza i Policia Foral de Navarra), a Espanya els agents van prendre nota, van denunciar o van actuar en 5.266 casos d’ocupacions il·legals en els primers quatre mesos d’aquest any. En el mateix període del 2022 en van ser 5.974 casos i el 2021, 6.203.

Catalunya va registrar 2.238 infraccions entre el gener i l’abril. En el mateix quadrimestre de l’any passat en van ser 2.537, i en el del 2021 les diferents policies van emetre informes de 2.638 fets coneguts.

Aquestes xifres tripliquen les de la següent comunitat en incidència d’ocupacions delictives, Andalusia, que entre el gener i l’abril d’aquest any ha registrat 805 casos, contra 844 en el mateix període del 2022 i 948 en el del 2021.

Descensos

Madrid és tercera en incidència, i també amb descens: 628 casos entre el gener i l’abril del 2021, 554 l’any següent i 491 aquest any. El País Valencià aporta a l’estadística 568 casos aquest any, contra un repunt sofert el 2022 que la va portar als 721, i 574 el 2021.

La pressió de demanda al mercat de la vivenda a les Balears la fa figurar entre les comunitats amb incidència baixa, amb 152 casos entre el gener i l’abril d’aquest any, si bé és un dels pocs territoris on la incidència penal s’ha agreujat respecte a l’any anterior (136 casos). El mateix passa a les Canàries, que arriba a 191 casos després d’una arrencada del 2022 en què se’n van registrar 178.

Les autonomies del nord són les que presenten menors incidències en el fenomen de l’ocupació. El País Basc (70 casos), Cantàbria (23), Navarra (32), Astúries (22) i Galícia (58) són escenaris de calma en aquest aspecte en comparació amb la costa mediterrània.

La resta de comunitats autònomes mostren també xifres en la tendència mitjana de descens. Entre el gener i l’abril d’aquest any, Aragó va registrar 70 infraccions penals relacionades amb l’ocupació d’immobles; Castella-la Manxa, 248; Castella i Lleó, 74; Extremadura, 45; Múrcia, 159; La Rioja, 15; Ceuta tres i Melilla dos.

Majoria d’usurpacions

L’estadística policial no distingeix si aquestes ocupacions ho van ser per la via de la violació de domicili o per la de la usurpació de vivenda, que són dues figures penals diferents. No es fa aquesta distinció perquè aquestes xifres es refereixen a actuacions policials, i el delicte s’acaba determinant quan el veu el jutge.

Segons dades de la Fiscalia General de l’Estat, el 99,15% d’aquests casos són usurpacions del dret d’ús de l’immoble, o sigui, l’ocupació d’una vivenda deshabitada sense el permís dels seus propietaris. La violació de domicili, penetrar en una vivenda habitada, representa un 0,85% de la casuística.

Notícies relacionades

Les ocupacions es frenen a Barcelona: el 0,17% de les vivendes

Fer regals (o no) al professorat

Es considera vivenda habitada també aquella que els propietaris tenen com a segona residència vacacional, tot i que no estiguin vivint-hi en el moment del delicte

Les últimes dades de tot Espanya amb aquesta distinció de casuístiques penals són les de la Fiscalia i referides al 2021: aquell any es van incoar 9.739 procediments per usurpació i 83 per violació de domicili.